L'Absolutisme a Espanya: Definició, Protagonistes i Context

L'Absolutisme

És un sistema de govern en el qual una persona (rei o reina) posseeix un poder sense límits, ja que té el poder executiu (governa), el poder legislatiu (legisla) i el poder judicial (jutja). En aquest sistema, els governats (súbdits) no tenen participació en la vida política. El monarca no és responsable dels seus actes i és dipositari de la sobirania, la qual encarna.

A Espanya s'implantà amb la instal·lació dels Borbons al tron després de la Guerra de Successió a principis del segle XVIII i va estar vigent fins a les revolucions liberals del segle XIX, desapareixent definitivament amb el regnat d'Isabel II. Segons els liberals del segle XIX, els absolutistes tenien diversos noms: servils, ultres, apostòlics, reialistes o carlins.

Els Absolutistes

Sector polític format, en la seua major part, per sectors de la noblesa i del clero. Eren partidaris de mantindre el sistema de la monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim.

• Corts de Cadis: S'oposaren a les propostes liberals i a la Constitució de 1812.
• Terminologia: Van ser coneguts com servils, terme despectiu amb què els liberals els anomenaven, en part per emfatitzar el seu rebuig a la llibertat política i en part perquè sona a "ser vil".
• Evolució política: Van estar units a Ferran VII en el Sexenni Absolutista i a l'oposició durant el Trienni Liberal. En la Dècada Ominosa s'escindiren: els més moderats donaren suport a Ferran VII (reialistes), mentre que els més intransigents (ultrareialistes o apostòlics) s'oposaren al rei en favor del seu germà Carles Maria Isidre.

Els Afrancesats

Fa referència a una minoria d'espanyols entre els quals es trobaven il·lustrats, reformistes, intel·lectuals (com ara Goya), alts funcionaris i una part de la noblesa que eren partidaris del règim liberal que s'havia establert a França i que, durant la Guerra d'Independència, van donar suport a la monarquia de Josep I d'Espanya.

Posteriorment, serien obligats a exiliar-se amb la restauració absolutista després de la derrota de Napoleó en aquesta guerra. Van ser els que van col·laborar amb la monarquia de Josep I i acceptaren l'Estatut de Baiona.