Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història
Història per nivell
- Primària (536)
- Secundària (2.198)
- Batxillerat (4.316)
- Formació professional (188)
- Universitat (209)
- Oposicions (75)
- Altres cursos (321)
Els documents de Història més consultats
-
Vocabulari d'Història Moderna i Contemporània: absolutisme, il·lustració i liberalisme
Glossari de termes clau de la història d'Espanya dels temes 1, 2 i 3: economia senyorial, absolutisme, il·lustració i despotisme il·lustrat, guerres napoleòniques, liberalisme, moderantisme i carlisme.
-
Diferències entre colònies i vapors urbans en la industrialització catalana
El text explica els dos models d'organització de la producció industrial que van coexistir a Catalunya: els vapors urbans, predominants en la primera fase de la industrialització, i les colònies industrials, instal·lades lluny de les ciutats a prop dels rius.
-
Renaixement i Renaixença: diferències entre dos moviments culturals
El document compara el Renaixement, moviment cultural europeu nascut a Itàlia que revalora l'antiguitat clàssica, amb la Renaixença catalana del segle XIX, que restaura la llengua i la cultura catalanes.
- Torn pacific
-
Les masses neutres i el govern reformista de Maura (1902-1904)
El document explica la segona etapa de la Restauració borbònica, amb els governs regeneracionistes de Silvela i els governs reformistes de Maura i Canalejas.
-
Característiques de la Rússia tsarista: economia, societat i política
El document descriu les característiques de l'Imperi tsarista rus: un estat autocràtic amb poder absolut del tsar, una economia endarrerida amb agricultura feudal i una industrialització depenent del capital estranger, i una societat molt desigual on la majoria de la població era camperola i analfabeta.
-
Despotisme il·lustrat i revolució americana: resum d'apunts
El text explica el moviment de la Il·lustració del segle XVIII i la idea de despotisme il·lustrat, resumida amb la frase «Tot per al poble però sense el poble».
-
Estatut de Núria i Estatut d'Autonomia de Catalunya (1931-1932) i reformes de la Segona República
El document explica el procés que va portar a l'Estatut de Núria i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya durant la Segona República.
-
Alt clergat, noblesa i Il·lustració: resum de la societat estamental
El document resumeix l'organització de la societat estamental de l'Antic Règim, distingint la noblesa, el clergat i el tercer estat.
-
La candidatura dels quatre presidents i la Lliga Regionalista
El text explica com el desastre del 98 va impulsar el catalanisme polític a Catalunya, amb la creació de la Unió Regionalista i del Centre Nacional Català.
-
Afrancesats i patriotes durant la Guerra del Francès: conceptes clau
El document defineix els principals grups i conceptes de la crisi espanyola de principis del segle XIX: els afrancesats, els patriotes, les guerrilles, la Santa Aliança i la regència.
-
Liberalisme, nacionalisme i revolucions del segle XIX: revolució francesa, restauració i unificacions
El document repassa la Revolució Francesa (1789), el règim napoleònic i la Restauració posterior al Congrés de Viena, i després les idees i les revolucions liberals de 1830 i 1848.
-
Llei de màxim: preus màxims i la Convenció jacobina (1793)
El document recull glossari de termes de la Revolució Francesa: Robespierre, la llei de sospitosos, la lleva en massa, la llei de màxim de 1793 i la batalla de Waterloo.
-
Les Bases de Manresa (1892) i el vigatanisme
El text explica el context de les Bases de Manresa de 1892, un programa polític catalanista impulsat dins la Unió Catalanista i influït pel vigatanisme, amb el bisbe Torres i Bages com a figura clau.
-
Torn dinàstic: bipartidisme i funcionament a la Restauració
El document explica el bipartidisme de la Restauració espanyola, format pel partit liberal-conservador de Cánovas del Castillo i el liberal-fusionista de Sagasta.
-
Rússia als segles XIX i XX: tsarisme, revolució i NEP
El document repassa la situació de Rússia des de finals del segle XIX fins als anys vint del segle XX.
-
Antic Règim i Revolució Francesa: societat, Il·lustració i mercantilisme
El document explica el sistema polític i social de l'Antic Règim, des de l'Edat Mitjana fins a la Revolució Francesa de 1789.
-
Els primers comtats i regnes pirinencs: Castella, Navarra, Aragó i Catalunya
El document explica l'origen dels primers comtats i regnes de la regió pirinenca després de la dissolució de l'Imperi carolingi.
-
Els fills dels Reis Catòlics: matrimoni i unió dinàstica de Ferran i Isabel
El text explica el matrimoni de Ferran i Isabel el 1469 i com aquesta unió va donar lloc a una unió dinàstica entre la corona d'Aragó i Castella.
-
Mesures reformistes de Carles III i la Il·lustració espanyola
El document explica la Il·lustració com a moviment cultural del segle XVIII i les seves característiques principals, i després el despotisme il·lustrat a Espanya amb el regnat de Carles III.
-
Política de fets consumats de Hitler i els orígens de la Segona Guerra Mundial
El document explica els orígens i les causes de la Segona Guerra Mundial, centrant-se en l'expansionisme feixista i la crisi econòmica dels anys trenta.
-
Memorial de Greuges (1885): context històric i reivindicacions del catalanisme polític
El text és un fragment del llibre Lo Catalanisme de Valentí Almirall, una font primària contemporània als fets.
-
El feixisme italià: definició, orígens i característiques del règim de Mussolini
El document explica el feixisme com a sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini després de la Primera Guerra Mundial.
-
Valentí Almirall i el Centre Català: Orígens del Catalanisme
El document explica el paper de Valentí Almirall en el pas del federalisme al catalanisme.
-
La vida a la rereguarda durant la Segona Guerra Mundial: escassetat, repressió i ocupació
El text explica com va viure la població civil de la rereguarda durant la Segona Guerra Mundial, més enllà dels combats directes.
-
Imatges del franquisme a Catalunya: repressió i propaganda
El document recull set exemples d'imatges del franquisme a Catalunya, des dels primers anys del règim fins a la seva etapa final.
-
El Franquisme: etapes, característiques i famílies del règim
Aquest document explica el règim franquista (1939-1975), des del final de la Guerra Civil fins a la mort de Franco.
-
Explotació infantil i moviment obrer al segle XIX: anàlisi d'una font primària
Aquest document analitza una font primària de la Comissió de Reformes Socials sobre el treball infantil a finals del segle XIX.
-
La Renaixença: història, objectius i figures clau del moviment cultural català
El text presenta la Renaixença, el període entre 1833 i 1877 en què es va impulsar la literatura culta en català després de la decadència.
-
L'ascens del feixisme a Itàlia: propaganda i simbologia
El text explica com la postguerra de la Primera Guerra Mundial va crear les condicions per a l'ascens del feixisme a Itàlia, amb crisi econòmica, inestabilitat política i frustració per la pau.
La candidatura dels quatre presidents i la Lliga Regionalista
Liberalisme, nacionalisme i revolucions del segle XIX: revolució francesa, restauració i unificacions
Torn dinàstic: bipartidisme i funcionament a la Restauració
bipartidisme: partido liberal-conservador: va ser creat i liderat x canovas d castillo i substituia el antic partit moderal. El partido liberal-fusionista va ser fundat el 1880 x sagasta i tenia un programa mes progressista q excloia alguns ideals del sexeni. Tots dos partits eren notables, es a dir, de líders polítics amb les seves respectives clienteles, els organs i els suports locals
Mesures reformistes de Carles III i la Il·lustració espanyola
LA IL·Lustració ESPANYOLA.Ø La Il·lustració va ser el moviment cultural del Segle XVIII. Ø Les característiques principals de la Il·lustració són:
§ La Raó guia l’home en les seves relacions amb la naturalesa, amb Déu I amb els altres homes. § L’ús de L’Empirisme i el desenvolupament de l’observació per arribar a entendre els Misteris de la naturalesa. § El Desenvolupament de l’esperit crític i el rebuig de les tradicions que s’acceptaven Perquè es basaven en el principi d’autoritat. § La fe optimista en el progrés constant de la humanitat. § Des del punt de vista social, la Il·lustració s’identificava amb La burgesia, la classe social emergent del Segle XVIII. § Des del punt de vista polític, els...
El feixisme italià: definició, orígens i característiques del règim de Mussolini
El Feixisme: Definició
Sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini, poc després de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc.
Orígens del Feixisme a Itàlia
Poc després de la Primera Guerra Mundial, el 1918 Benito Mussolini creà els Fasci Italiani di Combattimento, caracteritzats pel seu pragmatisme. Mussolini donà una gran importància a les forces de xoc (camises negres), que organitzaren expedicions punitives contra els dirigents de l'esquerra. Obtingué el poder el 29 d'octubre de 1922, després d'una marxa sobre Roma organitzada pels seus partidaris des...
Valentí Almirall i el Centre Català: Orígens del Catalanisme
Valentí Almirall i el Centre Català
Valentí Almirall va ser una figura clau per entendre la transició del federalisme cap al catalanisme. L'any 1881 va decidir impulsar la creació d'una organització política específicament catalana, al marge dels partits d'àmbit estatal. Considerava que Catalunya representava un element de progrés per a Espanya i que la seva revitalització comportaria una profunda transformació i regeneració de la vida política espanyola. Així mateix, s'oposava al fet que el catalanisme naixent s'identifiqués exclusivament amb el catolicisme i el tradicionalisme.
Almirall va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia aplegar els dos corrents més destacats: el federalisme republicà i el corrent...
Resum de la Segona Guerra Mundial (1939-1945): fases, fronts i conseqüències
Precedents de la Segona Guerra Mundial
- 1929: Crac de la Borsa de Nova York, fet que va provocar una gran crisi econòmica a tot el món durant els anys 30.
- 1931: El Japó ocupa la Manxúria.
- 1933: Hitler accedeix al poder. Alemanya abandona la Societat de Nacions.
- 1936: Inici de la Guerra Civil Espanyola (fins al 1939). Formació de l’Eix Roma-Berlín.
- 1938: Alemanya annexiona Àustria: l'Anschluss.
- 1939: Pacte Germano-Soviètic. Alemanya ataca Polònia l’1 de setembre. S’inicia la Segona Guerra Mundial. França i el Regne Unit declaren la guerra a Alemanya.
Desenvolupament de la Segona Guerra Mundial
Inici i l'expansió alemanya (1939-1941)
La Segona Guerra Mundial va començar el 1939, quan Alemanya va envair Polònia, fet que va provocar la...
Resum de la Primera Guerra Mundial: causes, fases i conseqüències
França i el Regne Unit miraven amb recel Alemanya, que s'havia convertit en una gran potència política, econòmica i militar. Les friccions colonials, la inestabilitat dels Balcans i el sistema d'aliances van afavorir l'esclat de la guerra.
Blocs i la Pau Armada
El canceller Bismarck va idear un sistema d'aliances entre Alemanya, Àustria-Hongria i Rússia amb dos objectius principals:
- Aïllar diplomàticament França i evitar que cap intent de revenja tingués èxit després de la seva humiliant derrota.
- Mantenir l'equilibri als Balcans, on els otomans s'estaven afeblint i els austrohongaresos veien una oportunitat per expandir-se a la zona.
Quan Guillem I va morir, Guillem II el va substituir al tron. Aquest era partidari d'una política més...
L'arribada dels Borbons, la Guerra de Successió i el reformisme del segle XVIII
Causes del conflicte
La Guerra de Successió es va originar per la mort de Carles II sense descendència i els enfrontaments entre Felip d'Anjou i Carles d'Àustria per la corona.
Bàndols enfrontats
- Gran Aliança: Àustria, Holanda, Gran Bretanya, Portugal i la Corona d'Aragó (en suport a Carles d'Àustria).
- Bàndol borbònic: França i la resta d'Espanya (en suport a Felip V).
Resolució del conflicte
La Pau d'Utrecht va suposar el reconeixement internacional de Felip V com a rei, a canvi de diverses compensacions territorials.
L'absolutisme monàrquic
Catalunya a partir del 1714
Es va produir l'anul·lació de les institucions i constitucions tradicionals, com la Generalitat, les Corts i el Consell de Cent. S'hi va imposar la legislació i les institucions...