Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Grec per nivell

Els documents de Grec més consultats

  1. Diccionari de prefixos i sufixos grecs i llatins: etimologia i significat Batxillerat

    Aquest document recull una selecció de prefixos, sufixos i arrels d'origen grec i llatí, bàsics per entendre la formació de moltes paraules en català i en altres llengües romàniques.

  2. Éssers mitològics, humans i animals a la Grècia antiga Oposicions

    El document classifica els éssers de la mitologia i la realitat grega en déus, humans, animals i bèsties mitològiques.

  3. El somni d'una nit d'estiu: resum per actes Secundària

    Aquest resum explica la trama de *El somni d'una nit d'estiu* acte per acte, des de la fugida dels enamorats fins a les noces finals.

  4. Mitologia grega: déus olímpics, mites i éssers mitològics Secundària

    Aquest document presenta els principals déus olímpics de la mitologia grega, les pràctiques del culte i els festivals, així com les fonts literàries com la Ilíada, l'Odissea i la Teogonia.

  5. Teatre grec: tragèdia i comèdia a l'Atenes clàssica Oposicions

    Aquest document presenta el teatre grec com a fenomen central de la cultura grega després d'Homer.

  6. Leda i el Cigne: mite grec, descendència i anàlisi del poema Batxillerat

    El text explica el mite de Leda i Zeus transformat en cigne, els fills que en neixen segons diverses llegendes, i analitza el sonet «Leda» estrofa a estrofa, amb la seva estructura i el seu significat.

  7. Antígona d'Espriu: el Lúcid Conseller i la versió de Brecht i Anouilh Batxillerat

    El text analitza el personatge del Lúcid Conseller en l'Antígona de Salvador Espriu i les dues versions de l'obra, escrites el 1939 i el 1947.

  8. Vida quotidiana i mitologia clàssica: resum de Grècia i Roma antiga Secundària

    Aquest document repassa aspectes de la vida quotidiana a l'Antiguitat clàssica, com el matrimoni, el paper de la dona, la vestimenta, els noms romans i el material escolar.

  9. Tragèdia grega clàssica: origen, estructura i personatges Formació professional

    El document explica els orígens dionisíacs de la tragèdia grega, el seu desenvolupament a Atenes i els grans dramaturgs clàssics.

  10. Societat i política de l'Atenes clàssica: ciutadans, democràcia i aportacions Secundària

    El document explica l'organització de la societat atenesa, dividida entre ciutadans, metecs i esclaus, i el funcionament de la democràcia participativa amb l'Assemblea, els magistrats, el Consell (Bulé) i el Tribunal (Heliaia).

  11. Temple d'Atena Niké a l'Acròpolis: història, funció i significat Secundària

    El text explica la història del Temple d'Atena Niké a l'Acròpolis d'Atenes, des de la seva construcció al segle V aC fins a les reconstruccions posteriors.

  12. L'Atlàntida i Canigó: anàlisi de les obres èpiques de Verdaguer Secundària

    El document analitza dues obres èpiques de Jacint Verdaguer, L'Atlàntida i Canigó, explicant-ne els arguments, el context de composició i els elements principals.

  13. Resum i anàlisi de la faula: El Llibre de les Bèsties Primària

    Aquest text és un resum i anàlisi per capítols del Llibre de les Bèsties, una faula medieval en català antic en què els animals representen el poder i les intrigues de la cort.

  14. Èdip Rei de Sòfocles: estructura i resum escena per escena Batxillerat

    Aquest document analitza la tragèdia Èdip Rei de Sòfocles, des del Pròleg i la Pàrode fins al Desenllaç.

  15. Aristòtil: vida, formació a l'Acadèmia i etapes filosòfiques Batxillerat

    El document repassa la vida d'Aristòtil, des del seu naixement a Estagira i la formació a l'Acadèmia de Plató fins a la seva primera etapa filosòfica.

  16. Lèxic de la mitologia clàssica: termes i expressions d'origen mitològic Secundària

    Glossari de termes, conceptes i expressions d'origen mitològic clàssic, com caòtica, pànic, quimera o sirenes.

  17. Arrels gregues i etimologia en català: guia de derivats Secundària

    Recull d'arrels, prefixos i sufixos d'origen grec clàssic amb el seu significat, la forma adaptada al català i exemples de lèxic derivat.

  18. L'Antígona d'Espriu i la tragèdia clàssica: mites, catarsi i conflicte civil Batxillerat

    El text analitza la tragèdia clàssica a partir de la teoria d'Aristòtil (catarsi, mimesi, eleos i phobos) i examina la recreació d'Antígona feta per Salvador Espriu.

  19. Antígona de Sòfocles: anàlisi de la justícia, el poder i la tragèdia grega Batxillerat

    Aquest document analitza l'Antígona de Sòfocles, una tragèdia grega de mitjans del segle V a.C.

  20. La ceràmica grega: història, usos i tipus de vasos Secundària

    El document repassa el paper de la ceràmica en la vida grega, des dels usos quotidians fins als rituals funeraris.

  21. Anàlisi d'Antígona de Salvador Espriu: temes, conflicte ètic i estructura Batxillerat

    El document comenta diversos fragments d'Antígona de Salvador Espriu, centrats en la desobediència de la protagonista a Creont, el paper dels consellers i el Lúcid Conseller, i el conflicte entre ètica i política.

  22. El Partenó: història, arquitectura i context de l'Atenes de Pèricles Batxillerat

    El document descriu el Partenó, temple dòric construït a l'Acròpolis d'Atenes entre el 447 i el 432 a.C.

  23. La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.): resum dels fets principals Batxillerat

    El document resumeix les fases de la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta, des de la guerra arquidàmica fins a la batalla d'Egospòtams.

  24. L'Hèl·lade: les polis, les colonitzacions i les guerres grega Batxillerat

    El document explica què era l'Hèl·lade, el territori ocupat pels grecs a l'Antiguitat, i els trets comuns dels seus habitants.

  25. Plató i Aristòtil: context històric, crisi atenenca i Imperi Macedònic Batxillerat

    El document situa el pensament de Plató en el context de la derrota d'Atenes a la Guerra del Peloponès i de la mort de Sòcrates, i el d'Aristòtil en l'època d'Alexandre el Gran i l'Imperi Macedònic.

  26. Salvador Espriu i l'Antígona: anàlisi, temàtica i personatges Batxillerat

    Aquest document analitza l'obra Antígona de Salvador Espriu, situant-la en el context vital i literari de l'autor.

  27. Déus romans i grecs: equivalències, símbols i atributs Secundària

    El document relaciona els principals déus de la mitologia romana amb els seus equivalents grecs i indica l'àmbit de cada divinitat, així com els símbols i atributs que els identifiquen.

  28. Les màscares: història, simbolisme i cultura Batxillerat

    El document recorre el significat de les màscares des dels rituals primitius fins al teatre grec i el carnaval.

  29. Antígona d'Espriu: anàlisi del personatge i del seu sacrifici Secundària

    El text analitza Antígona com a protagonista de l'obra, la seva relació amb els germans Eteòcles i Polinices i la seva defensa de la llei natural enfront de la llei civil de Creont.

Diccionari de prefixos i sufixos grecs i llatins: etimologia i significat

GrecActualitzat el 6,8 KB

Diccionari de Prefixos i Sufixos Grecs i Llatins

Etimologia i Significat de les Arrels

Aquesta llista recull una selecció de prefixos, sufixos i arrels d'origen grec i llatí, fonamentals per comprendre la formació de moltes paraules en català i altres llengües romàniques. Cada entrada inclou el terme i el seu significat principal.

aer
aire
agon
lluita
àlgia
dolor
al·lo
altre
a/an
no
andros
home
antropo
ésser humà
aristo
òptim
arquia
poder
astro
astre
auto
mateix
bari
greu
bíblio
llibre
bio
vida
caco
lleig
cal·li
bell
càrdio
cor
cèfal
cap
cibern
pilot
cidi
assassinat
coma
cabellera
cràcia
poder
crono
temps
dàctil
dit
demo
poble
dermis
pell
di
dos
dipso
set
dromo
cursa
ego
jo
epi
sobre
epo
discurs
eros
amor
ètimo
paraula
fàgia
menjar
fília
amistat
filo
amor
fisis
natura
flebo
vena
fòbia
por
fònic
veu
fono
so
foto
llum
frater
germà
gastro
estómac
geno
raça
geo
terra
gero
vellesa
gine
dona
glota
llengua
gluco
sucre
gògia
conducció
gonia
naixement
grafia
escriptura
grama
dibuix
helio
sol
hemato
sang
hemera
dia
hemo
sang
hepat
fetge
hepta
set
hexa
sis
hidro
aigua
híper
molt
hipno
son
hipos
cavall
hipo
sota
homo
igual
iàtre
que
...
Continua llegint "Diccionari de prefixos i sufixos grecs i llatins: etimologia i significat" »

Leda i el Cigne: mite grec, descendència i anàlisi del poema

GrecActualitzat el 3,68 KB

El Mite de Leda i el Cigne: Zeus i els seus Fills

La Llegenda Principal de Leda i Zeus

Leda, segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi i esposa de Tíndar, rei d'Esparta. Un dia, mentre passejava a la vora d'un llac, va ser seduïda per Zeus, que s'hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s'allità amb el seu marit.

De resultes, Leda va pondre dos ous. D’un, nasqueren Càstor i Pòl·lux, i de l’altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.

Una Llegenda Alternativa i Altres Descendents

Una altra llegenda grega diu que Zeus va seduir Nèmesi, la deessa de l’enveja, i aquesta va pondre un ou, que va abandonar. Un pastor el va recollir...

Continua llegint "Leda i el Cigne: mite grec, descendència i anàlisi del poema" »

Societat i política de l'Atenes clàssica: ciutadans, democràcia i aportacions

GrecActualitzat el 4,21 KB

La societat atenesa estava dividida en tres grups principals:

Estructura social d'Atenes

Els ciutadans

Homes lliures nascuts a Atenes, de pares atenesos, que tenien drets polítics. Dins d'aquest grup, una minoria eren rics (propietaris de terres, tallers...), i una majoria eren pobres (treballadors, artesans...).

Els estrangers (metecs)

Grecs nascuts en altres ciutats que havien fet fortuna a Atenes però no tenien drets polítics.

Els esclaus

Era el grup més nombrós. Els que vivien millor es dedicaven a les feines domèstiques; els que treballaven al port o a les mines tenien una existència més dura.

Els homes atenesos que tenien la condició de ciutadans disposaven de tots els drets polítics (ni les dones, ni els metecs, ni els esclaus podien...

Continua llegint "Societat i política de l'Atenes clàssica: ciutadans, democràcia i aportacions" »

Vida quotidiana i mitologia clàssica: resum de Grècia i Roma antiga

GrecActualitzat el 2,88 KB

Unitat 4: Vida Quotidiana a l'Antiguitat Clàssica

El Matrimoni i el Rol de la Dona

  • En l'època clàssica, la finalitat principal del matrimoni era tenir fills.
  • El matrimoni, de vegades, era fruit d'un pacte d'interès econòmic.
  • Un cop casada, la dona grega vivia tancada a casa.
  • A Grècia, a la dona se li donava un pastís de mel i sèsam per afavorir la fertilitat.
  • La funció de la padrina de noces era unir les mans com a símbol de casament i assistir la dona.
  • Els nuvis arribaven a la llar amb un carruatge elegant i acompanyats dels amics i amigues.
  • Les condicions perquè un matrimoni fos legítim eren que l'home tingués 12 anys i que la parella tingués edat per procrear.

La Vestimenta Clàssica

  • La major part de la roba dels clàssics era confeccionada
...
Continua llegint "Vida quotidiana i mitologia clàssica: resum de Grècia i Roma antiga" »

Resum i anàlisi de la faula: El Llibre de les Bèsties

GrecActualitzat el 5,47 KB

De l'elecció del rei

Moltes bèsties estaven elegint qui havia de ser el rei. Va sortir elegit el Lleó, encara que el Bou s'hi oposés, ja que creia que el Lleó era un animal ferotge i carnívor que es menja la resta de bèsties; per això, va proposar com a rei el Cavall. Na Renard va defensar el Lleó, ja que viu de les sobres del seu menjar. Després d'un parlament, el rei i els seus companys tingueren gana i van decidir, aconsellats per Na Renard, menjar-se el fill del Cavall i el Bou. Aquests, indignats, van anar al poble a cercar esperança, però hom va fer arar la terra al Bou i va fer cavalcar el Cavall. El Bou anava a ser matat per servir de menjar als homes, pel que va recomanar al Cavall que fugís amb el Lleó.

Del consell del

...
Continua llegint "Resum i anàlisi de la faula: El Llibre de les Bèsties" »

Arrels gregues i etimologia en català: guia de derivats

GrecActualitzat el 5,06 KB

Principals arrels i ètims grecs en català

A continuació es presenta un recull detallat d'arrels, prefixos i sufixos d'origen grec clàssic amb el seu significat, la forma adaptada en català i diversos exemples de lèxic derivat.

Ètim grecSignificatFormant catalàExemples en català
α-privació, negacióa-, an-ateu, amnèsia
ἀγωγή, -ῆς < ἄγωconducció, direcció-agog-pedagog, paragoge, demagog, sinagoga
ἀγρός, -οῦ (ὁ)campagro-, agr-agronomia, agrologia
αἷμα, -ατος (τό)sanghema-, hemat-hematoma, hemorràgia
ἄκρος, -α, -ονextremacr-acròpoli, acrònim
ἀκούωescoltaracu-hipoacúsia, acústic
ἆθλον, -ου (τό)premiatl-atlètic, pentatló
ἄλγος, -ους (τό)dolor-àlgiaotàlgia, gastràlgia
ἄλλος,
...
Continua llegint "Arrels gregues i etimologia en català: guia de derivats" »

Temple d'Atena Niké a l'Acròpolis: història, funció i significat

GrecActualitzat el 2,87 KB

d) Resum del Significat i la Funció del Temple

El temple ocupa l’indret on hi hagué un temple anterior, destruït pels perses el 480 aC. Les restes del qual són visibles a la cripta.

La decisió de construir un nou temple sembla que estava presa el 440 aC, però diversos factors van endarrerir les obres fins al 421 aC. El responsable va ser Cimó, cap del partit aristocràtic i etern rival de Pèricles.

Evolució Històrica

  • Durant l’Edat Mitjana les seves pedres van servir per fortificar l’Acròpolis.
  • Al segle XVII (durant l’enfrontament entre otomans i venecians) va ser pràcticament destruït.
  • El 1831 es va reconstruir, en un gest de marcat caràcter patriòtic a la Grècia, just acabada d’emancipar de l’Imperi Otomà.
  • El 1998, es
...
Continua llegint "Temple d'Atena Niké a l'Acròpolis: història, funció i significat" »

Anàlisi d'Antígona de Salvador Espriu: temes, conflicte ètic i estructura

GrecActualitzat el 14,52 KB

Anàlisi del Primer Fragment d'Antígona de Salvador Espriu

A continuació, es comenta un fragment d'Antígona, de Salvador Espriu, tenint en compte els aspectes següents:

La situació del fragment en l'argument de l'obra

Ens trobem en un moment crític d'Antígona, on Creont ha de prendre una decisió vital sobre Antígona. La trama s'ha desenvolupat fins a aquest punt, amb l'acció centrada en la desobediència d'Antígona a les ordres de Creont, que prohibeixen l'enterrament del cos de Polinices. Creont, com a líder de Tebes, es veu confrontat a Tirèsias i pressionat pels consellers, i la situació és tensa i carregada d'expectatives sobre el destí d'Antígona.

El valor i el sentit del sacrifici d’Antígona i el context històric

L'acció...

Continua llegint "Anàlisi d'Antígona de Salvador Espriu: temes, conflicte ètic i estructura" »

La ceràmica grega: història, usos i tipus de vasos

GrecActualitzat el 2,92 KB

La ceràmica en la vida grega

  • Element essencial: Va ser fonamental en la vida quotidiana grega.
  • Usos diversos: Emmagatzemar, transportar, cuinar, servir, menjar, beure, gelar, cremar, guardar, il·luminar, mesurar el temps, realitzar ofrenes als déus o contenir les cendres d'un difunt.
  • Els vasos grecs: Traçaven un mapa detallat de la geografia i el temps de l'antiga Grècia.
  • Producció: Fabricats en totes les ciutats gregues. La seva mestria va aconseguir un lloc preeminent, destacant Atenes (s. VIII al IV a.C.), Corint, Lacònia o Milet (s. VII a.C.).

A la península Ibèrica, els vasos apareixen en tombes com a importacions. Com a objectes d'alt preu, simbolitzaven l'elevat rang social dels personatges, que es feien enterrar amb ells. Eren mercaderies...

Continua llegint "La ceràmica grega: història, usos i tipus de vasos" »

Antígona de Sòfocles: anàlisi de la justícia, el poder i la tragèdia grega

GrecActualitzat el 3,04 KB

Anàlisi de l'Antígona de Sòfocles: Justícia i Poder

El text que se'ns presenta data aproximadament de mitjans del segle V a.C. El seu autor és el grec Sòfocles i l'obra es titula Antígona.

Temes Centrals de l'Obra

El tema principal del fragment és la justícia. Es plantegen dos punts de vista contraposats:

  • Les lleis de l'Estat, imposades pel rei Creont.
  • Les lleis naturals i religioses, en què creu Antígona.

Com a tema secundari, es planteja el poder, més aviat la manera d'exercir-lo, i el concepte de covardia.

Estructura del Fragment

El fragment podria dividir-se en dues parts:

  1. La primera abasta des de la primera línia fins a la línia 16. En aquesta part es desenvolupa el diàleg entre Creont i Antígona sobre els motius que la van portar
...
Continua llegint "Antígona de Sòfocles: anàlisi de la justícia, el poder i la tragèdia grega" »