Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

El Partenó: història, arquitectura i context de l'Atenes de Pèricles

GrecActualitzat el 3,43 KB

Obra 1: El Partenó

Cronologia i Context Històric i Cultural

a) Cronologia: 447-432 a.C. Època clàssica. Context històric i cultural: S’inicia després de les Guerres Mèdiques quan l’Atenes de Pèricles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Heròdot. Dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes. Puntuació: Cronologia històric i cultural.

Estil i Característiques de l'Art Grec

b) Estil: Grec clàssic. Característiques: Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home [com deia Protàgores: "l’home és la mesura de totes les coses"], la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Moment de màxim...

Continua llegint "El Partenó: història, arquitectura i context de l'Atenes de Pèricles" »

Plató i Aristòtil: context històric, crisi atenenca i Imperi Macedònic

GrecActualitzat el 3,07 KB

Plató: Context Històric i Crisi Atenenca (s. IV-V a.C.)

Plató el situem a l'època clàssica (segles IV-V a.C.). El seu pensament està marcat per les dramàtiques conseqüències de la derrota d'Atenes a la Guerra del Peloponès contra Esparta. Aquest fet va significar la caiguda de tot el món intel·lectual bastit per Pèricles, un moment de profunda crisi i reconstrucció.

La Guerra del Peloponès va trencar l'equilibri tradicional d'Atenes. Els pagesos pobres es van arruïnar a causa de la guerra, es van veure obligats a malvendre les seves terres i van emigrar a la ciutat, provocant un augment de la pobresa. El conservadorisme polític de l'obra de Plató és inseparable de la sensació de decadència que es percebia arreu.

La Teoria

...
Continua llegint "Plató i Aristòtil: context històric, crisi atenenca i Imperi Macedònic" »

Déus romans i grecs: equivalències, símbols i atributs

GrecActualitzat el 4,33 KB

Déus romans i atributs (llatí / grec)

  • Júpiter/Zeus — Poder suprem sobre els déus i sobre els homes / àguila, ceptre, llamp
  • Juno/Hera — Esposa i germana de Zeus. Matrimoni / paó reial, diadema
  • Minerva/Atena — Saviesa, arts i oficis, victòria a la guerra / òliba, olivera, casc, escut
  • Apol·lo/Apol·lo — Bessó d’Àrtemis. Bellesa física i belles arts / lira, fletxes
  • Diana/Àrtemis — Castedat, caça / arc, carcassa (carcai), lluna creixent
  • Mercuri/Hermes — Missatger dels déus i de les ànimes. Comerç, eloqüència / sandàlies, barret alat i caduceu
  • Vulcà/Hefest — Marit d’Afrodita. Foc, metall / martell, tenalles, enclusa
  • Mart/Ares — Amant d’Afrodita. Guerra / casc, armes
  • Venus/Afrodita — Segons una versió, nasqué
...
Continua llegint "Déus romans i grecs: equivalències, símbols i atributs" »

Teatre grec: tragèdia i comèdia a l'Atenes clàssica

GrecActualitzat el 5,54 KB

El Teatre Grec

Un dels pilars de la cultura grega

El teatre constitueix el segon fenomen bàsic de la cultura grega després d'Homer. El drama sorgeix quan un altre dels gèneres literaris decau, la lírica. A la Grècia clàssica no es dóna la coexistència dels tres grans gèneres, al contrari d'allò que ocorre en les literatures modernes.

La Tragèdia Grega

Quan avui parlem de tragèdia grega ens referim a les obres conservades dels tres grans tràgics:

  • 7 d'Esquil, natural d'Eleusis. La seva vida transcorre a l'Atenes de les Guerres Mèdiques i de les constants reformes. És el típic ciutadà-soldat de l'època. Els conceptes dominants de la seva obra són: l'orgull, la demència i la justícia. Els seus personatges solen ser éssers fora
...
Continua llegint "Teatre grec: tragèdia i comèdia a l'Atenes clàssica" »

El somni d'una nit d'estiu: resum per actes

GrecActualitzat el 4 KB

Primer Acte

Teseu prepara les seves noces amb Hipòlita quan Egeu acudeix per a reclamar justícia, doncs la seva filla Hèrmia es nega a casar-se amb Demetri. Hèrmia addueix que ella està promesa a Lisandre i que Demetri, al seu torn, havia donat paraula de matrimoni a la seva amiga Elena. El Duc concedeix a Hèrmia la possibilitat de retirar-se a un convent o perdre la vida. Lisandre proposa a Hèrmia que s'escapin junts cap a casa de la seva tia, que viu fora d'Atenes, ja que allà no preval la jurisdicció de Teseu. Hèrmia li conta el pla a la seva amiga Elena i aquesta, al seu torn, l'hi revela al seu estimat Demetri. Així que els quatre joves surten d'Atenes alhora: Hèrmia al costat de Lisandre, Demetri perseguint Hèrmia i Elena...

Continua llegint "El somni d'una nit d'estiu: resum per actes" »

Tragèdia grega clàssica: origen, estructura i personatges

GrecActualitzat el 2,69 KB

Orígens i Desenvolupament del Gènere Dramàtic

El gènere dramàtic neix i es desenvolupa a Atenes, gràcies a la protecció que els tirans grecs van donar a l’art i la literatura.

El Naixement de la Tragèdia

La tragèdia sorgeix a partir d’uns orígens dionisíacs, concretament del ditirambe, un cant en honor al déu Dionís. El nom de tragèdia deriva de l’expressió “cant dels bocs”.

L’element clau per a la seva evolució va ser la introducció d’un personatge que dialogava amb el cor. Aquesta innovació fou obra de Tespis.

Els tres grans dramaturgs de l'època clàssica són: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Estructura de la Tragèdia Grega

Els elements principals de la tragèdia grega són el pròleg, pàrodos, episodis, estàsims...

Continua llegint "Tragèdia grega clàssica: origen, estructura i personatges" »

Antígona d'Espriu: anàlisi del personatge i del seu sacrifici

GrecActualitzat el 3,1 KB

Caracterització i Rol Central d'Antígona

Antígona és la protagonista de l'obra. És un personatge superior amb qui el públic s'identifica per la seva elevada moralitat. Representa la llei natural que s'enfrontarà inexorablement a la llei civil de Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans, Eteòcles i Polinices, pel poder. Els estima tots dos, però sent una debilitat per Polinices perquè ha estat i és el més desfavorit. Mostra una clara inclinació a protegir el més desvalgut.

  • Durant la infantesa: Eteòcles era el preferit de la mare (Iocasta) i Polinices quedava en un segon lloc. Ja aleshores, Antígona jugava amb ell per equilibrar la injustícia.
  • En el present: Polinices també és el més
...
Continua llegint "Antígona d'Espriu: anàlisi del personatge i del seu sacrifici" »

La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.): resum dels fets principals

GrecActualitzat el 3,59 KB

La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.)

Guerra arquidàmica

  • El rei d’Esparta, Arquidam, va atacar l’Àtica (la capital de la qual era Atenes). Les grans muralles de la ciutat d’Atenes van protegir la població, però al moment hi va haver una pesta mortífera en la qual va morir Pèricles.
  • Hi va haver un parell d'episodis bèl·lics, com la victòria atenesa a una illa i la pèrdua d'una ciutat, Amfípolis. Ocupada per un espartà, l’any 421 a.C. Esparta va signar la pau amb Atenes: la Pau de Nícies. Aquest període havia de durar 50 anys, però en realitat va ser una treva de 6 anys.

Expedició a Sicília

  • Va ser portada a terme pel partit radical i bel·licista d'un general anomenat Alcibíades, que va animar el poble a conquerir l’illa
...
Continua llegint "La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.): resum dels fets principals" »

Èdip Rei de Sòfocles: estructura i resum escena per escena

GrecActualitzat el 2,78 KB

ESTRUCTURA I RESUM DE LA TRAGÈDIA

Plantejament del Conflicte

L'obra s'obre amb el Pròleg: Èdip es dirigeix a una multitud de ciutadans per demanar la solució als mals que oprimeixen la ciutat de Tebes. Aquest també ha demanat que es consulti l'oracle per saber la causa de tot el que està passant, i el Déu li ha respost que tot es deu al fet que la mort de Laios no ha estat venjada de forma convenient. Èdip es compromet a posar-ho tot en clar, i aquesta escena serveix per plantejar el conflicte.

Posteriorment ve la Pàrode, on un grup d'ancians de Tebes parlen a l'oracle, preguen a la tríada de déus i esperen una resposta. Aquesta escena representa l'inici del drama pròpiament dit.

Nus

Episodi 1: Investigació i Profecia de Tirèsies

Èdip...

Continua llegint "Èdip Rei de Sòfocles: estructura i resum escena per escena" »

Éssers mitològics, humans i animals a la Grècia antiga

GrecActualitzat el 3,61 KB

Categories de l'Ésser: Déus, Humans i Bèsties

A. Déus i Deesses de la Mitologia Grega

Dionís és un Déu. Qui és Cronos? Cronos també és un Déu. Dionís i Cronos són dos Déus. L’Uranos també és un Déu? Sí, Uranos, Cronos i Dionís són tres Déus.

Qui és Atena? Atena és una Deessa. És Afrodita una Deessa? Sí, Atena i Afrodita són dues Deesses.

B. Éssers Humans: Generals, Poetes i Dones

Alexandre també és un Déu? No, Alexandre no és un Déu, sinó un ésser humà. Alexandre és un general.

És l’Homer un ésser humà? Sí, Homer és un ésser humà. Homer i Alexandre són éssers humans. És l’Homer un general? De cap manera. L’Homer no és un general; l’Homer és un poeta.

És l’Aspasia un ésser humà? Sí, l’Aspasia...

Continua llegint "Éssers mitològics, humans i animals a la Grècia antiga" »