Déus romans i grecs: equivalències, símbols i atributs

Resum

El document relaciona els principals déus de la mitologia romana amb els seus equivalents grecs i indica l'àmbit de cada divinitat, així com els símbols i atributs que els identifiquen. A més, explica el sistema dels tria nomina (praenomen, nomen i cognomen) dels ciutadans romans, la seva evolució i l'ús dels noms de les dones.

Punts clau

Cada déu romà té un equivalent grec: per exemple, Júpiter és Zeus i Venus és Afrodita.
Els atributs serveixen per identificar cada divinitat: l'àguila i el llamp de Júpiter, la lira d'Apol·lo o el trident de Neptú.
Els tria nomina eren privilegi inicial dels patricis i només els homes els tenien.
El nomen acabà sent el cognom de tota la gens, tant patrícia com plebea.
El praenomen es imposava en el dies lustricus, i els cognomina eren característiques físiques o morals que es van fer hereditàries.
En cas d'adopció, el nen portava el nom de l'adoptant i un segon cognomen acabat en -anus.
Les dones tenien un sol nom, el de la seva gens, que conservaven després del matrimoni.

Posa't a prova

Déus romans i atributs (llatí / grec)

Júpiter/Zeus — Poder suprem sobre els déus i sobre els homes / àguila, ceptre, llamp
Juno/Hera — Esposa i germana de Zeus. Matrimoni / paó reial, diadema
Minerva/Atena — Saviesa, arts i oficis, victòria a la guerra / òliba, olivera, casc, escut
Apol·lo/Apol·lo — Bessó d’Àrtemis. Bellesa física i belles arts / lira, fletxes
Diana/Àrtemis — Castedat, caça / arc, carcassa (carcai), lluna creixent
Mercuri/Hermes — Missatger dels déus i de les ànimes. Comerç, eloqüència / sandàlies, barret alat i caduceu
Vulcà/Hefest — Marit d’Afrodita. Foc, metall / martell, tenalles, enclusa
Mart/Ares — Amant d’Afrodita. Guerra / casc, armes
Venus/Afrodita — Segons una versió, nasqué de l’escuma del mar. Amor, bellesa / petxina, coloma, poma
Ceres/Demèter — Agricultura, fecunditat, amor maternal / espigues de blat, falç
Neptú/Posidó — Mar i terratrèmols / trident i cavall
Plutó/Hades — Regne dels morts / gos Cèrber, tron
Vesta/Hèstia — Llar familiar / flama
Prosèrpina/Persèfone — Filla de Demèter i esposa d’Hades. Mort i renovació / plantes
Bacus/Dionís — Nascut de la cuixa de Zeus, en morir la seva mare Sèmele / vinya, tirsa, pantera

///////////

Els tria nomina: praenomen, nomen i cognomen

Els tria nomina (tres noms): praenomen, nomen i cognomen, característica procedent de la civilització veïna dels etruscs, van ser, durant molt temps, patrimoni exclusiu de la classe aristocràtica romana, és a dir, dels patricis. Corresponien, més o menys, a nom, cognom i malnom (cast. 'apodo'). Només els homes tenien tria nomina.

Però el nomen es va convertir després en el cognom de qualsevol gens (clan), ja fos patrícia (classe alta) o plebea (classe baixa). Així, per exemple, tots els membres de la gens Cornelia es deien Cornelius.

El praenomen (nostre nom pròpiament dit) se li posava al nen en el dies lustricus (mena de bateig celebrat el 8è dia per a les nenes i el 9è per als nens). S'abreuja amb la inicial quan va seguit del nomen (ex.: A: Aulus, D: Decimus, Ser: Servius).

Cognomina (nostre sobrenom) eren característiques físiques o morals del seu primer portador. Més tard es van fer hereditaris per distingir les famílies d'una mateixa gens (ex.: 'el gras' — Ciceró).

En cas d'adopció, el nen porta la tria nomina de l'adoptant i un segon cognomen acabat en -anus (ex.: Publius Cornelius Scipio Aemilianus: membre de la gens Aemilia adoptat per la gens Cornelia).

Les dones tenien un sol nom, el de la seva gens. El conservaven fins després del matrimoni. Se les distingia per epítets com maior, minor. Com fem ara amb sobrenoms reduïts (per exemple, Pepa, Pepeta).

Preguntes freqüents

Quin és el equivalent grec de Júpiter?

El document indica que Júpiter correspon a Zeus, que tenia el poder suprem sobre els déus i els homes. Els seus atributs són l'àguila, el ceptre i el llamp.

Què són els tria nomina?

Eren els tres noms dels ciutadans romans: praenomen, nomen i cognomen. Corresponien, més o menys, a nom, cognom i malnom, i només els homes els tenien.

Com es posava el nom als nens romans?

El praenomen se li posava al nen en el dies lustricus, un tipus de bateig que se celebrava el 8è dia per a les nenes i el 9è per als nens.

Quin nom tenien les dones romanes?

Tenien un sol nom, el de la seva gens, que conservaven fins i tot després del matrimoni. Se les distingia amb epítets com maior o minor.