Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

EL MÓN DE SOFIA — GUIA COMPLETA

• S: Sofia
• A: Alberto Knox (filòsof)
• AK: Albert Knag (autor fictici, militar noruec destinat al Líban)
• H: Hilde (filla d'AK, coetània de S)
• J: Jorunn (amiga de S)
• Hermes: gos d'Alberto

Les postals i el trencament de la quarta paret

L'inici de la crisi existencial de la S comença quan ella i la J decideixen acampar juntes, però en caure la nit s'aventuren d'amagat a l'interior de la misteriosa Cabanya Major, situada al mig del bosc. Explorant l'espai, la S troba una capsa de fusta acuradament amagada que conté un feix de postals lligades amb una cinta rosa. Les postals tenen segells noruecs, estan matasegellades pel contingent de l'ONU al Líban, i el remitent és el militar Albert Knag (AK), que les adreça a...

Reflexions de Joan Fuster

Cadira

CADIRA: acull una indignació lúcida sobre l'evolució històrica del moble, sobre els canvis operats en els criteris de l'aparença social i de la comoditat corporal, sobre el progrés tecnològic. Utilitzant la cadira com a metàfora, Fuster reflexiona sobre l'evolució del pensament en relació amb la concepció de la vida a la terra, que ha passat de ser considerada un sacrifici a ser un valor en si mateix.

Covardia

COVARDIA: la por com a tret compartit per totes les persones. Sempre tenim excusa per excusar la covardia. Fuster centra el seu interès en el covard, no en el valent, perquè els covards en són la majoria. Tots tenim por en algun moment de la nostra vida. De fet, el valent també té por però...

El mite de la caverna de Plató

El mite de la caverna (Llibre VII de La República) és una narració al·legòrica amb la qual Plató ens explica la seva teoria de l'existència de dos mons: el món sensible, el de les aparences (que percebem pels sentits), i el món de les idees, el veritable (només assolible mitjançant la raó).

Descriu, metafòricament, la situació que guarda l'ésser humà davant aquests dos mons del coneixement. Dins d'una caverna es troben, des del seu naixement, uns presoners encadenats de coll i cames; només poden mirar cap al mur del fons. Darrere d'ells hi ha una foguera encesa, i entre aquesta i ells un camí escarpat; al llarg d'aquest, hi ha un mur de certa altura per on passen uns homes amb tota mena d'objectes...

Les tres parts de l’ànima i les seves virtuts

Plató distingeix entre tres parts de l’ànima amb les seves corresponents virtuts. La racional seria la més important de les tres, i representaria la racionalitat humana. La seva virtut és la prudència, la capacitat de saber què és el correcte que ens dóna la possibilitat d’actuar correctament, és a dir, guiats per la raó. La irascible representa el conjunt de passions i sentiments nobles, els no directament relacionats amb les necessitats i desitjos físics, i més bons de controlar per part de la raó. La virtut corresponent seria la valentia, la voluntat, l’ànim de dur a terme el que és correcte i un s’ha proposat aconseguir. Finalment, tenim la part concupiscible, la més...

Les preguntes filosòfiques es poden classificar en dos grans grups:

• La racionalitat teòrica agrupa les preguntes relacionades amb el coneixement.
• La racionalitat pràctica agrupa les preguntes vinculades al comportament i l’acció.

Les principals disciplines filosòfiques s'agrupen segons aquest ús:

• Ús teòric: Lògica, Metafísica, Epistemologia i Antropologia Filosòfica.
• Ús pràctic: L’Ètica, Filosofia Política i Estètica.

Lògica

La Lògica és la part de la filosofia que estudia els raonaments. Aquest estudi té una importància especial perquè tota la filosofia es basa en l’ús de la raó. La lògica ens ajuda a comprendre quan un raonament està ben construït, i això és fonamental per argumentar i organitzar els nostres pensaments...

Criteris de Veritat en Filosofia

Els criteris de veritat són la raó que determina la veritat d’una proposició, la condició que ha de complir una proposició per ser considerada vertadera. No hi ha un acord unànime entre els filòsofs, ja que existeixen múltiples perspectives.

Classificació Sistemàtica dels Criteris

Es poden classificar en dos tipus principals: formals i empírics, i també en directes i indirectes. Això resulta en quatre tipus de criteris:

1. Formal directe
2. Formal indirecte
3. Empíric directe
4. Empíric indirecte

Intuïció Racional (Formal Directe)

La intuïció racional implica una certesa necessària, determinada per la raó, sense cap dubte (veritat analítica). S'aplica a proposicions molt elementals. Avui en dia, més que...

La Il·lustració: Racionalisme i Progrés

La Il·lustració és un pensament racionalista i secularitzat que té una confiança cega en l’home, la ciència i el progrés humà. Aquest moviment trenca amb la tradició, la religió i la superstició.

Els seus pilars fonamentals són:

• La Raó: Eina principal per entendre el món.
• La Natura: Model a seguir.
• El Progrés: Objectiu de la humanitat.

L'Enciclopèdia: Difusió de les Idees Il·lustrades

Les idees de la Il·lustració, en les diferents disciplines, van ser recollides a L’Enciclopèdia, una obra monumental dirigida per Diderot i D’Alembert.

• Publicada a partir de 1751.
• Constava de 35 volums i va comptar amb 130 redactors.
• Va ser prohibida a França per Lluís XV i a Espanya per la Inquisició

Què és la veritat?

El terme veritat és una paraula amb diverses accepcions: autenticitat, sinceritat o intensitat. Filosòficament, és un predicat o un atribut que s’aplica a les nostres idees o proposicions que descriuen fets i esdeveniments. Exemple: “És veritat que el sol és una estrella que emet llum pròpia”.

El criteri de veritat

El criteri de veritat és el model que ens indica com ha de ser una proposició per a ser vertadera.

Estadis entre la veritat i el dubte

Entre la veritat i el dubte hi ha diversos estadis intermedis:

• La certesa: La veritat d’un judici se’ns presenta de manera que no en podem dubtar perquè ho hem comprovat o ho hem vist. Exemple: Si tiro un got pel balcó, aquest es trencarà (tinc la certesa que aquesta

Classificació de les Ciències

Les ciències es poden classificar en dos grans grups:

Ciències Formals

Donen coneixements segurs i les seves proposicions es demostren sense recórrer a l’observació o l’experimentació. S'ocupen d’entitats abstractes, conceptes, etc. (nombres, equacions, figures geomètriques…). Exemple: Matemàtiques, Lògica.

Ciències Empíriques

S’ocupen d’investigar, explicar i predir fets que es donen en l’Univers i que podem conèixer mitjançant l’experiència. Tracten de “fets” i estudien la realitat objectiva, ja sigui natural o social. Exemples:

• Ciències Naturals: Física, Química, Biologia, Geologia.
• Ciències Socials: Sociologia, Economia, Antropologia.

Característiques Clau

• Les ciències empíriques

La mentalitat grega

L'ésser humà

No hi ha res tan meravellós com l'ésser humà (Sòfocles). L'ésser humà és admirable perquè és un ésser específic: forma part de la natura, però és diferent dels altres éssers naturals. Pensa, parla, busca la felicitat i la comprensió del món, cerca la veritat, crea mons artificials, i té preocupacions de supervivència i d'orientació social: societat — ciutadà — polis.

Plató (428–347 aC)

Plató defensa que l'ésser humà està dividit entre dos ordres: el món espiritual de l'ànima racional i el món material de la condició corpòria. L'ànima pot veure's amenaçada pels instints i les passions que la desviïn. El cos és fet de matèria i és mortal; l'ànima és d'un altre ordre, espiritual,...