Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Oposicions

El Principi de la Major Felicitat Segons John Stuart Mill

1. El Concepte Central i les Seves Idees Clau

El tema principal d'aquest text és el Principi de la Major Felicitat i la seva relació amb la moralitat, segons la perspectiva de John Stuart Mill. Es presenten tres idees fonamentals:

• Definició del Principi: La finalitat última de la vida humana és minimitzar el patiment i maximitzar el plaer. La felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, és el criteri fonamental.
• Els Jutges Competents: Mill introdueix la figura dels "jutges competents". Aquestes persones, amb àmplia experiència i capacitat d'autoobservació, són capaces de discernir entre plaers en termes de qualitat i quantitat. Són, per tant, els que poden establir una

Ètica i Política a “La República” de Plató

Plató es pregunta per les funcions bàsiques en una societat que s’acabi de construir.

Les funcions socials

La funció productiva estaria protagonitzada pels camperols; la funció defensiva, pels soldats que conquereixin territoris i, alhora, defensin el poble. Si el poble creix, apareixen els governants amb la funció governativa, protagonitzada pels polítics.

L'ànima i la seva estructura

Els platònics consideren que la ment està formada per tres parts:

• Part irascible: emocions i passions.
• Part concupiscible: instints o pulsions.
• Part racional: part intel·lectiva.

Tot i que cada individu té les tres parts de l'ànima, en pot predominar una sobre les altres. Per això, les persones en les quals...

Conceptes bàsics de la filosofia

• Mites: Relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos protagonitzats per éssers sobrenaturals.
• Metafísica: Branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'extracció que transcendeix el de qualsevol altra disciplina.
• Lògica: Estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional utilitza per raonar.
• Epistemologia: S'ocupa del coneixement i de les seves limitacions.
• Ètica: Branca de la filosofia que estudia la naturalesa del bon comportament.
• Estètica: Doctrina de la filosofia sobre la bellesa i l'art.
• Opinió: Idea subjectiva sobre la realitat que s'oposa al coneixement verdader.
• Creença: Judici de valor no lògic ni raonat que es percep com a realitat.
• Coneixement:

1. Vida i obra de René Descartes

Va néixer a la població francesa de La Haye (1596) i va morir a Estocolm el 1650, al palau de la reina Cristina de Suècia. Va estudiar amb els jesuïtes (en un col·legi religiós) i el 1616 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Poitiers. Un any després va ser reclutat i va participar en la Guerra dels Trenta Anys. Ell diu que bona part del seu pensament se li va ocórrer al front quan estava sol, fent una guàrdia. La Guerra dels Trenta Anys va acabar el 1648 amb la Pau de Westfàlia, que va separar els catòlics al sud. El 1629 va anar a viure als Països Baixos i va publicar la seva obra més important, que és el Discurs del mètode, el 1637. Descartes va viure en una època de guerres, epidèmies,...

Tipus de Determinisme

Determinisme cosmològic: el destí

El defensen aquelles persones que creuen que hi ha una llei que regeix l'univers i que s'imposa sobretot, de forma que el futur resulta previsible i no es pot modificar. Exemple: persones que creuen en el tarot o l'horòscop.

Determinisme teològic: la predestinació

Aquest tipus de determinisme el defensen aquelles persones que pensen que hi ha un ésser diví o diversos déus que ho sap tot i és la causa de totes les accions humanes.

Determinisme científic

Consisteix a explicar la conducta humana des de les interpretacions que ens proporciona la ciència i que es poden comprovar empíricament o demostrar. Els principals determinismes científics són:

• Monisme fisicalista: defensa que els

Ideals de Vida: Recerca de la Felicitat i la Virtut

Ideal Socràtic

S'assoleix a través del coneixement del bé que hi ha en el fons de l'ànima.

Ideal Aristotèlic

Consisteix en la felicitat perfecta que dona l'activitat intel·lectual, acompanyada de la virtut moral i certes condicions externes.

Ideal Epicuri

Consisteix a evitar el dolor i assolir la serenitat de l'ànima (ataràxia).

Ideal Estoic

Es basa en la vida virtuosa, que consisteix en el domini d'un mateix, en el control dels desitjos i en la independència de les coses externes.

Ideal Escèptic

Ensenyava que els humans no podem conèixer com són les coses en si mateixes. Recomana seguir els costums i les lleis del lloc on vivim.

Ideal Cristià

S'assoleix estimant Déu i el proïsme com a...

S. VI a.C.: L'inici del pensament racional

Diferents predicadors i pensadors van difondre idees que encara avui es consideren actuals (com Tales, Confuci o Buda). El que va impactar els primers filòsofs va ser la physis (la primera pregunta sobre la física).

La Naturalesa (Physis)

• Realitat autèntica: Més enllà de les aparences.
• Definició: Conjunt de tot allò que no és producte del treball o la tecnologia dels humans.
• No convencional: Allò que no hem establert o pactat els humans.
• Arjé: Principi o origen (element constitutiu) de totes les coses; un terme grec fonamental.

L'Escola de Milet

Va ser la primera escola que coneixem, centrada en la interpretació de la realitat. Els seus membres principals van ser:

• Tales
• Anaximandre
• Anaxímenes

Milet...

Substància i Idees Simples

Substància: Aquesta idea s’obté de les idees simples que apareixen constantment agrupades. Ens enfrontem al món en el dia a dia i observem la realitat, en què sovint apareixen idees simples juntes: *groc, fusible, dúctil, dens* a l'or. Això prové de l'economia del significat. Quan veiem aquestes característiques unides sabrem que es tracta d'or. El que capta la nostra ment són sempre les idees simples. La idea d'or és una convenció del nom que rep aquest conjunt de característiques. Per tant, això és una suposició. La idea de substància marca un límit del nostre coneixement. En els fenòmens sempre hi ha una cosa que se'ns escapa, sempre hi ha alguna cosa més enllà de la substància. Per tant,

L’origen del pensament racional: Monistes i Pluralistes

En les primeres albors de la civilització —fa aproximadament trenta segles si ens referim al nostre món occidental— circulaven, en forma de poemes èpics, pel que avui és Grècia, les explicacions més diverses sobre el món que els tocava viure.

El resultat d’aquesta mentalitat és la consolidació d’un univers mític governat per forces sobrenaturals que escapen a la nostra comprensió i al control de la nostra voluntat.

A Milet, Efes o Samos, per primera vegada el logos s’imposa al mite i els imprevisibles déus homèrics comencen a deixar pas a la regularitat de les lleis naturals.

Els filòsofs monistes

Tales, observant la presència de l’aigua fins i tot en l’alè,...