Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Oposicions

Heràclit insistia en el dinamisme de la realitat. Tanmateix, també deixava constància de la seva convicció que sota els canvis existeix un logos, una raó, un ordre que ens ha de permetre entendre la unitat del procés. És a dir, l’harmonia generada precisament per la tensió.

Tot aquest discurs no acaba de convèncer Parmènides, per al qual la qüestió continua sent que només podem definir allò que és cada cosa. No hi ha cap altra possibilitat de pensament: cal pensar allò que és cada cosa, immòbil, independent per si mateixa i aïllada de tot.

L'anàlisi i la dialèctica: dues formes de pensar

En definitiva, ens enfrontem a les dues formes bàsiques en què podem pensar la realitat:

• L’anàlisi: que estudia cada cosa per separat,

Progrés i límits de la ciència

El mètode científic posa en qüestió que la ciència sigui l'assoliment més perfecte de la racionalitat humana. Aquesta tendència estima que pot garantir un avenç indefinit i un progrés científic sense límits. A més, valora els principis científics com a dogmes inqüestionables, en comptes de teories útils i eficaces, però probables i provisionals.

Analitzem dues de les tendències més rellevants en aquesta qüestió:

Thomas Kuhn: les revolucions científiques

Aquest filòsof ha criticat la visió continuista i progressista dels falsacionistes. Si s'analitza el desenvolupament històric de la ciència, les teories falsades no se solen abandonar i substituir per altres de millors, com Popper sostenia....

La voluntat de poder

Nietzsche, sempre malalt, descobreix el món, l'home i la vida com a voluntat de poder. Aquesta vida com a voluntat de poder és la voluntat de ser més, de viure més, de superar-se i demostrar una força sempre creixent; és a dir, és la voluntat de crear: «Sóc aquell –diu Zaratustra– que és impel·lit a superar-se a si mateix constantment».

El text d'Així parlà Zaratustra que millor expressa aquesta voluntat de poder és De la superació de si mateix: «En realitat, jo us dic: un bé i un mal que fossin imperibles no existeixen! Per si mateixos han de superar-se una i una altra vegada a si mateixos». L'interès preponderant de Nietzsche pels valors morals fa que la voluntat de poder sigui, en gran mesura, voluntat

Ètica Aristotèlica: La Felicitat com a Bé Suprem

Per a Aristòtil, el bé suprem dels humans és la felicitat (eudaimonia). Aquesta s'assoleix quan la virtut o excel·lència (areté) en potència esdevé virtut en acte per mitjà d'una activitat. La vida feliç és la vida que desenvolupa una activitat, una vida que executa un potencial virtuosament.

El Pensament i la Vida Contemplativa

Com les activitats humanes estan subjectes a una gradació i l'activitat més elevada pròpia de l'home és el pensament, la felicitat màxima radicarà en l'exercici del pensament i la reflexió (bios theoretikos). D'això se'n deriva que una part inferior de l'ànima no hauria de sotmetre's a una de superior, i quan es viu segons aquestes consideracions s'...

La Il·lustració

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual amb gran força a França, tot i ser originàriament anglès. El seu punt de partida va ser el racionalisme de Descartes i la investigació de científics com Galileu o Newton.

La Il·lustració es basava en la defensa de la raó i la llibertat, així com en el deisme i la fe en la ciència. Va impulsar una revolució científica en molts camps, des de l’astronomia fins a la medicina.

Tendències artístiques del segle XVIII

Pel que fa a les tendències artístiques, podem agrupar el segle XVIII en tres estils:

• El Rococó: amb una tendència a la sensualitat i a la mundanitat, la literatura d’aquest període rebutja els ideals il·lustrats fent prevaldre la frivolitat i l'

L'art com a signe i producte social

Si tota obra d'art és un signe, podem descobrir-hi un producte social que consta d'un significant, un significat i uns usuaris.

Arguments a favor que l'art millora el nostre coneixement de la realitat

• Producte social: L'obra d'art és signe d'una societat, de la seva cultura i de la seva història. A través d'ella podem rebre informació sobre l'ésser humà i la seva constant lluita amb la realitat en la qual està instal·lat, sobre la seva comprensió del món i de si mateix.
• Producte individual: L'art és també un producte individual en el qual l'autor, mitjançant els recursos que l'època posa a la seva disposició, deixa el seu segell personal i la seva empremta vital. Per això, l'art ens revela també

Epicureisme (341-270 aC)

Epicur va pensar que el plaer era realment l'únic bé i que havia d'ocupar el primer lloc en les nostres vides hedonistes (hedoné). No cal atenir-se als plaers momentanis, sinó als que duren tota la vida. S'ha d'evitar el dolor.

Si aconseguíssim viure sense la inquietud permanent del plaer i aconseguíssim evitar els dolors corporals (aponia), gaudiríem de la calma espiritual (ataràxia), en què consisteix la vida feliç: salut del cos i serenitat de l'ànima.

Epicur recomanava aplicar la prudència o racionalitat en l'elecció dels plaers. La racionalitat ens aconsella escollir els plaers que:

• Són més fàcils d'obtenir.
• Tenen menys efectes negatius.
• Duren més.

L'absència de dolor real és en el que consisteix la...

Plató: Obres i Etapes del Pensament

Plató: Joventut – Protàgores, Gòrgies, Critó, Apologia, Menó. Maduresa – El Banquet, La República, Fedó. Vellesa – Fedre, Teetet, El Sofista, El Polític, Les Lleis, Fileb.

Antropologia Platònica

L'ànima és el presoner i el cos la presó (influència òrfica) – naixement, mort (record, oblit).

Si l'ànima racional (cap) no ha pogut controlar el carro (ànima irascible i concupiscible), és castigada i torna a caure al món de les coses (oblit però intuïció-record).

Gnoseologia Platònica

Coneixement racional i sensible. 1. Al·legoria de la llum. 2. Al·legoria de la línia (reflex d'imatges d'imatges). 3. Al·legoria de la caverna.

Política Platònica

1. Ànima racional – govern (justícia)...

La Teoria dels Dos Móns de Plató

Plató afirma l'existència de dos móns diferents:

• El Món Sensible: Format pels objectes materials, és exactament igual al món d'Heràclit, fent que el seu dinamisme el faci completament incognoscible.
• El Món Intel·ligible: Format pels universals (les Idees), és un món perfecte, immutable i, per tant, cognoscible.

La interrelació entre els dos móns

Aquests dos Móns estan interrelacionats. En primer lloc, el Demiürg crea el Món Sensible a partir de la Perfecció Intel·ligible, però sotmès al canvi (temps i espai). És a dir, el Món Sensible és una còpia imperfecta de la Realitat Intel·ligible.

Plató no deixa gaire clara quina és la realitat pròpia del Demiürg, al qual compara amb un bibliotecari...

Formes d’expressió política: dreta i esquerra

• Extrema esquerra (anarquisme): defensa el sacrifici de la llibertat per aconseguir la igualtat.
• Esquerra: afirma que es pot aconseguir una societat més igualitària mitjançant l’acció de l’Estat i, alhora, amb llibertats personals.
• Dreta: defensa una societat amb llibertats polítiques i jurídiques, però confia en la lliure economia com a instrument per aconseguir una societat igualitària.
• Extrema dreta: manté postures que limiten les llibertats i no afavoreixen la igualtat social.

El bé com a acord: el contractualisme

El contractualisme és un corrent filosòfic que va sorgir al segle XVII. Els seus màxims representants són J. Locke, Hobbes i Rousseau. La idea que defensen és que l’Estat...