Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Oposicions

Sòcrates: Ètica, Diàleg i l'Intel·lectualisme Moral

Filosofia i ètica3,41 KB

El Gir Antropològic: De la Phýsis a l'Home

El canvi de sentit del discurs: l’objecte d’estudi ja no és la cosmologia ni la física (phýsis), sinó l’home, tant a nivell personal com social.

Sòcrates expressa aquest interès:

“Estimo el coneixement, i els arbres i els camps no m’ensenyen res, però sí els homes de la ciutat.”

El Mètode Socràtic: El Diàleg i la Recerca de la Veritat

Sòcrates es centra en el diàleg (dia – a través de / logos – raó). Passeja per Atenes, interroga a tothom: a l’àgora, als gimnasos, als banys.

El seu objectiu és trobar definicions universalment vàlides de conceptes, és a dir, vol superar el relativisme sofista.

La seva missió, segons ell mateix, és:

“Jo vaig per tot arreu no fent altra
...
Continua llegint "Sòcrates: Ètica, Diàleg i l'Intel·lectualisme Moral" »

Cosmovisions antigues i científiques: Un viatge per la història de l'univers

Filosofia i ètica2,86 KB

Cosmovisions antigues

Els primers filòsofs van pensar que la Terra i els cels eren mons diferents, però que tots dos formaven part de l'Univers.

La Terra

Hi havia dues preocupacions principals:

  • La seva forma: Els primers filòsofs creien que era plana, però més tard, observant, van veure que era esfèrica.
  • Principis de la realitat:
    • Principi bàsic: Els primers filòsofs deien que les substàncies derivaven d'un principi únic.
    • Els 4 elements: Totes les coses es formen de la mescla del foc, l'aire, la terra i l'aigua.

Els cels

(Grecs) L'explicació dels cels havia de complir unes característiques:

  • El moviment dels cossos celestials ha de ser circular perquè així és perfecte.
  • Geocentrisme: La Terra és immòbil i està situada al centre de l'univers.
...
Continua llegint "Cosmovisions antigues i científiques: Un viatge per la història de l'univers" »

Anàlisi de l'Ètica, el Cosmos i la Ciència: Relativisme, Big Bang i Més

Filosofia i ètica6,65 KB

El formalisme ètic Crítica a les ètiques materials i heterònomes

Kant denomina les ètiques anteriors a ell “ètiques materials de béns” perquè indiquen quina és la matèria, el contingut d’allò bo, i també “ètiques heterònomes” perquè identifiquen allò moralment bo. Les critica perquè, si tingués raó:

  • La voluntat seria heterònoma i no autònoma: els éssers humans seríem incapaços de donar-nos els nostres propis fins.
  • Només considerarien com a deures morals aquells que ens ajudessin a assolir aquest fi ja donat. Els deures només obligarien de forma condicionada al fi.

La consciència moral: imperatiu categòric

Anomenem imperatius les ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altra.

HIPOTÈTICS

  • Obliguen
...
Continua llegint "Anàlisi de l'Ètica, el Cosmos i la Ciència: Relativisme, Big Bang i Més" »

Discurs, Ciència i Pseudociència: Claus per Entendre

Filosofia i ètica7,62 KB

Tipus de Discurs i Coneixement

El Mite i el Discurs Mític

Mite: És una narració explicativa d'uns fets mitjançant causes sobrenaturals.

Discurs Mític: Considera que, en els orígens, hi han intervingut o hi intervenen éssers sobrenaturals.

El Discurs Filosòfic

En el discurs filosòfic abunden més les explicacions basades en causes naturals que no pas en intervencions sobrenaturals.

Propòsits de la Filosofia

La filosofia té com a objectius principals:

  • Intentar trobar sentit al món.
  • Anàlisi de conceptes: Busca analitzar-ho tot de manera crítica i detallada.
  • Complement de la ciència: Pot complementar la ciència abordant qüestions que aquesta no tracta o des d'altres perspectives.
  • Revisió de creences: Revisa i qüestiona creences fonamentals
...
Continua llegint "Discurs, Ciència i Pseudociència: Claus per Entendre" »

Ètica Kantiana: Imperatiu Categòric i Postulats de la Raó

Filosofia i ètica3,24 KB

De la Filosofia Moral Popular a la Metafísica dels Costums

Kant discuteix el trànsit de la filosofia moral popular a la metafísica dels costums, subratllant la necessitat d'actuar segons imperatius categòrics, és a dir, de manera incondicional. El criteri de Kant es fonamenta en les fórmules de l'imperatiu categòric, destacant-ne dues: la fórmula de la llei universal i la del fi en si mateix.

A través d'exemples com el suïcidi, la falsa promesa i altres situacions, Kant argumenta que l'acció moralment correcta és aquella que es basa en el deure pel deure, sense dependre de conseqüències o inclinacions personals. A més, ressalta la importància de considerar els éssers humans com a fins en si mateixos, i no com a mitjans per a...

Continua llegint "Ètica Kantiana: Imperatiu Categòric i Postulats de la Raó" »

Racionalisme Cartesià: Conceptes Clau i Mètode Filosòfic

Filosofia i ètica4,99 KB

Idees Fonamentals del Racionalisme

  • Confiança i Autosuficiència de la Raó: La raó, abans subordinada a la fe, esdevé el fonament de la ciència. El món és concebut com una màquina sotmesa a lleis físiques expressables matemàticament, originant el mecanicisme.
  • Menyspreu del Coneixement Sensible: No ens podem fiar dels nostres sentits. Els únics coneixements vàlids són els que procedeixen de la raó.
  • Existència d'Idees Innates: Idees no adquirides a partir de l'experiència.
  • Matemàtica com a Model del Coneixement: La seva universalitat i objectivitat permeten descobrir veritats segures a partir de primers principis evidents, seguint el mètode deductiu.

Regles del Mètode Cartesià

El mètode universal de Descartes ens guiarà cap a la...

Continua llegint "Racionalisme Cartesià: Conceptes Clau i Mètode Filosòfic" »

Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme de Hume

Filosofia i ètica3,27 KB

Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme

El Raonament Humà i la Forquilla de Hume

L'ésser humà, a més de percebre, raona i construeix frases. Si considerem les diverses proposicions amb què la ment expressa la veritat, observem dues classes:

  • Aquelles la veritat de les quals consisteix en relacions d'idees.
  • Aquelles la veritat de les quals és una qüestió de fet.

Aquestes dues classes de veritats constitueixen la denominada "forquilla de Hume": tota proposició o és necessària o contingent. Hi ha coses que són veritat en virtut de les idees que pensem, i d'aquestes hi ha veritable coneixement o ciència, que s'obté per intuïció o demostració. És el món de la veritat matemàtica o lògica.

En canvi, en tot el que es refereix a l'existència...

Continua llegint "Crítica de la Causalitat i l'Escepticisme de Hume" »

Crítica d'Hume: Empirisme, Moral i la Naturalesa Humana

Filosofia i ètica2,88 KB

Crítica d'Hume a Descartes i l'Empirisme

Aquesta crítica d'Hume s'oposa a Descartes i als racionalistes, i a Locke i als supòsits de la física de Newton. D'una banda, segons l'empirisme d'Hume, el coneixement de la naturalesa no és demostrativament cert, com ho és en el racionalisme. Però, de l'altra, sabem que la ciència de la naturalesa es basa en l'observació i la inferència inductiva, la qual, per definició, només ofereix un coneixement probable. Hume, però, manté que els raonaments inductius, provinents d'observacions en el curs de la naturalesa, constitueixen proves que no permeten dubtes i distingeix entre demostracions, proves i probabilitats. (foc, temps, sent cremada / dindi inductivista de Russell)

Teoria Ètica d'Hume

Els...

Continua llegint "Crítica d'Hume: Empirisme, Moral i la Naturalesa Humana" »

John Locke: Estat de Natura, Poder Polític i Llibertat

Filosofia i ètica2,64 KB

John Locke: Origen de l'Estat i el Poder Polític

Per començar, John Locke fa un estudi sobre l'origen de l'Estat i el poder polític. Aquest poder està dividit en el poder legislatiu (dictar lleis), el poder executiu (aplicar les lleis) i el poder federatiu (defensa de l'Estat). No obstant això, hi ha un estat el qual no conté cap d'aquests tres poders: l'estat de natura.

L'Estat de Natura i la Llei Natural

L'estat de natura es pot definir com un estat on els homes es troben com a homes i no com a membres d'una societat, és a dir, l'estat on els homes són lliures i iguals i no poden ser sotmesos a la voluntat de cap altre home. Es podria dir que hi ha igualtat social. No obstant això, totes les persones que es troben en estat de natura...

Continua llegint "John Locke: Estat de Natura, Poder Polític i Llibertat" »

Filosofia d'Aristòtil: Ètica, Virtut i Felicitat

Filosofia i ètica4,68 KB

Antropologia Aristotèlica: Cos i Ànima

Hilemorfisme Antropològic

  • Els éssers vius: cos = matèria i ànima = forma.
  • Ànima i cos són inseparables; l'ànima és mortal.
  • L'ànima és l'estructura i les funcions del cos (com la visió és a l'ull).
  • Una sola ànima és present a tot el cos.
  • L'home és la unió de cos i ànima, no només una ànima separada.
  • No hi ha una finalitat transcendent a la vida, com pensava Plató.

Funcions de l'Ànima

  • Funció Nutritiva (vegetals, animals, homes): És l'única funció comuna a tots els éssers vius, i consisteix en l'alimentació i la reproducció. Sense elles no hi hauria éssers vius.
  • Funció Sensitiva i Motriu (animals, homes).
  • Funció Pensant (homes).

Ètica Aristotèlica: La Recerca de la Felicitat

Aristòtil...

Continua llegint "Filosofia d'Aristòtil: Ètica, Virtut i Felicitat" »