Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Oposicions

La Reminiscència de Plató: Recordar és Aprendre

Com mostra la teoria del coneixement, Plató defensa postures innatistes, des del moment en què naixem. Aquestes postures són coherents amb la creença en la transmigració de l’ànima que existia a l’escola pitagòrica. Seguint la doctrina de la reminiscència, el que anomenem aprendre no és més que recordar (reminiscència significa 'record') el que és present en la nostra ànima (ja siguin capacitats o bé coneixements), perquè ja ho coneixíem en les nostres vides anteriors o bé en la nostra estada a l’Hades.

La Reminiscència en les Obres de Plató

Aquesta doctrina apareix en dues obres principals:

• El Menó
• El Fedó

La Reminiscència al Menó

A la primera obra, el Menó, es tracten...

1. Ètica i Filosofia (Savater)

La filosofia busca un pes racional veritable per a les nostres vides, més enllà de l'acumulació i la producció. Aquest és un exemple de la connexió entre ètica i filosofia. La filosofia planteja les preguntes fonamentals de l'ètica, sabent que no hi ha respostes definitives, sinó una contínua indagació que dona sabor a la vida.

2. Filosofia i Democràcia (Savater)

Filosofar, conversar i discutir requereix igualtat. Aquest hàbit va néixer a Grècia juntament amb la democràcia. Enraonar exigeix la universalitat de la raó, sense excloure ningú del diàleg. La raó, per tant, precedeix i desafia els sistemes socials desiguals, buscant la veritable comunitat de tots els éssers pensants. Filosofar...

John Stuart Mill: Utilitarisme i Felicitat

Identificació del Bé amb la Felicitat

Mill identifica allò bo amb allò que ens aporta felicitat. Considera que la felicitat és més gran quan afecta a més persones. Basa la seva filosofia en la idea del progrés de la humanitat. Divideix les accions en:

• Correctes: Aporten felicitat (plaer, absència de dolor).
• Incorrectes: Són el contrari de la felicitat (dolor i absència del plaer).

La felicitat individual és útil, però és un mitjà i no un fi en si mateix. La felicitat individual és el fi primer, però després es converteix en un fi posterior. Llavors, revisa tots els errors de l'utilitarisme per especificar que allò útil sigui un mitjà ("es pot valorar"). Hem de poder dir si allò ens...

Déu i la Creació segons Descartes

Aquesta teoria havia estat adaptada per la teologia cristiana que presentava un Déu creador que hauria fet el món a partir del triple criteri Bé-Bellesa-Veritat. Però Descartes considera que Déu ha creat també aquestes tres idees. Si hagués volgut fer el món d’una altra manera, ho hauria fet. Primer hi ha la voluntat divina i després les idees eternes. Es podria dir que per a Leibniz, Déu calcula i fa aparèixer el món; en canvi, per a Descartes Déu crea el món al mateix temps que el càlcul, de manera que hauria pogut fer que dos i dos fossin cinc. Però un cop bastit el món, Déu deixa de ser necessari i és en aquest punt que el cartesianisme se separa de la tradició cristiana.

Res Extensa:

Teoria de les Idees de Plató

1. Metafísica

Per explicar la realitat, no és suficient referir-se a causes materials o físiques, sinó que cal apel·lar, a més, a causes metafísiques (que existeixen més enllà del món físic i material). La teoria de les idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees.

Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i contingents. Només són còpies o imitacions imperfectes de l'autèntica realitat. En conseqüència, la teoria postula l'existència de dos mons:

• El món perfecte i perenne de les idees, que constitueix l'autèntica realitat (món intel·ligible).
• El món imperfecte i canviant

Diferència entre imperatiu categòric i hipotètic (Kant)

Segons Kant, hi ha dos tipus d'ètica, és a dir, diferents formes d'actuar:

• Ètica formal (imperatiu categòric): Es basa en el fet que una persona té una obligació i ha d'actuar per la raó, és a dir, fa aquest deure perquè s'ha de fer. És una ètica desinteressada i objectiva, ja que s'actua perquè és un deure.

Exemple: Estudies perquè és el teu deure.

• Ètica material (imperatiu hipotètic): És quan fem alguna cosa perquè volem obtenir una finalitat, és a dir, que tenim un objectiu. Aquest objectiu el busquem nosaltres d'una forma voluntària. Per aquesta raó, no és un imperatiu categòric; no és una obligació.

És una ètica interessada i subjectiva.

Exemple: Si volem...

El Discurs Científic

Característiques:

1. SISTEMÀTIC: cada ciència és una sist. de coneixements (totes les idees estan connectades)
2. ACT. ANALÍTICA: els científics han de descompondre els problemes ja que són molt complexes per resoldre directament, analitzem i sistemitzem els resultats.
3. INVESTIGACIÓ ESPECIALITZADA: hi ha moltes ciències i cada una és definida per l'objecte d'estudi i pels procediments, mètodes i tècniques que utilitzen per estudiar l'objecte d'estudi.
4. CLAR I PRECÍS: definir conceptes amb un llenguatge clar i precís i formulant problemes de forma entenedora i exacta. Hi ha imprecisions:
   • a) vaguetat lingüística: molta, poca, gens, bastant
   • b) ambigüitat lingüística: paraules polisèmiques.
5. CREATIU: ha de tenir imaginació

Ànima: Concepció Platònica

Divisió Tripartida de l'Ànima

Crítica a la Ciència: Eficiència i Guany

Des del Renaixement, la ciència s'ha convertit en un mitjà de dominació i conquesta del món. Sembla que l'objectiu principal sigui el domini de la naturalesa. En la societat precapitalista i capitalista, les coses i la natura perden valor intrínsec i es redueixen al seu equivalent numèric. Les matemàtiques, el càlcul i la lògica guanyen importància progressivament.

Alienació: Marx vs. Horkheimer

Marx i Horkheimer tenien diferències significatives en la seva concepció de l'alienació:

• Causes de l'alienació: Per a Marx, l'alienació sorgeix de la propietat privada i la lluita de classes (explotadors i explotats). Horkheimer, en canvi, la vincula a una lògica de domini més àmplia.
• Responsables