Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia
Biologia per nivell
- Primària (198)
- Secundària (1.069)
- Batxillerat (1.190)
- Formació professional (350)
- Universitat (112)
- Oposicions (33)
- Altres cursos (228)
Els documents de Biologia més consultats
-
Femta: tipus, valoració i trastorns digestius (restrenyiment, diarrea, gastritis)
El document explica què és la femta i com es valora segons el nombre de deposicions, la quantitat i la consistència, i en descriu els colors i aspectes alarmants.
-
Vasos liberians: floema, teixits tegumentaris i de suport en plantes
El document explica els teixits vegetals: els teixits tegumentaris (epidermis i peridermis) que protegeixen la planta, el parènquima amb les seves funcions, els teixits de suport (colènquima i esclerènquima) i els teixits conductors, xilema i floema.
-
Glàndules digestives: salivals, estomacals, fetge, pàncrees i intestí
El document descriu les principals glàndules del sistema digestiu humà: les salivals, les de la paret de l'estómac, el fetge, el pàncrees i les de la paret de l'intestí.
-
Monosacàrids i disacàrids: classificació, propietats i enllaç O-glicosídic
El document repassa els glúcids simples (monosacàrids) segons el nombre d'àtoms de carboni: triosas, tetrosas, pentosas i hexosas, amb exemples com la ribosa, la glucosa i la fructosa.
-
Escates còrnies: estructura i funció en els rèptils
El text explica els músculs i els apèndixs cutanis dels animals, com els cabells, les ungles, les escates òssies, les plomes i les escates còrnies.
-
Tipus de trasplantament: autotrasplantament, isotrasplantament, al·lotrasplantament i xenotrasplantament
El text explica què és un trasplantament i com es classifica segons la relació genètica entre donant i receptor.
-
Els òrgans de la vista i de l'oïda: funcionament i camí de la llum i del so
El document explica com funcionen els sentits de la vista i de l'oïda.
-
Nutrició i transport de saba bruta i elaborada en les plantes
El document explica els processos de nutrició dels animals, com la ingestió, la digestió, l'absorció i l'egestió, i els tipus de respiració.
-
La taxonomia linneana: rangs, nomenclatura binomial i classificació dels éssers vius
El document explica la taxonomia linneana, el sistema de classificació dels éssers vius ideat per Carl von Linné, i en destaca la nomenclatura binomial.
-
Respiració i característiques dels nematodes, anèl·lids i cnidaris
El document descriu els grups de cucs nematodes, anèl·lids i cnidaris.
-
Aparells reproductors masculí i femení: gàmetes i cicle menstrual
El document explica la funció reproductora com a garantia de supervivència de l'espècie.
-
Tipus de músculs: teixit muscular, fibres i classificació
Aquest document explica el funcionament dels músculs com a element actiu de l'aparell locomotor i la composició de les fibres musculars.
-
Aliments i aparell digestiu: funcions i òrgans
Document breu que classifica els aliments segons la seva funció (energètics, plàstics i reguladors) i descriu les parts de l'aparell digestiu, des de la boca fins a l'intestí gros.
-
Proves de l'evolució: anatòmiques, paleontològiques, embriològiques i bioquímiques
El document repassa les principals teories evolucionistes, com el lamarckisme i el darwinisme, i la teoria sintètica de l'evolució.
-
Organització del Cos Humà: Nivells, Cèl·lules, Teixits i Sistemes
Aquest document explica els nivells d'organització de la matèria, des del subatòmic fins al d'organisme.
-
El cor humà: funció, parts i cicle cardíac
El text explica què és el cor com a òrgan que bomba la sang, quines són les seves cambres i vàlvules, i com funcionen la sístole i la diàstole.
-
Sistemes i aparells del cos humà: guia i resum
El document descriu els principals sistemes i aparells del cos humà, agrupats en sistemes de moviment i percepció, d'oxigenació i distribució, i de metabolisme i excreció.
-
Midó, glicogen, cel·lulosa i fosfolípids: estructura i funció
El document explica l'estructura i les propietats de quatre biomolècules: el midó (amb amilosa i amilopectina), el glicogen com a reserva energètica animal, la cel·lulosa com a component estructural vegetal i els fosfolípids que formen les membranes cel·lulars.
-
Glúcids i lípids: classificació, estructura i funcions biològiques
Aquest document explica la classificació dels glúcids (monosacàrids, òsids i holòsids, amb oligosacàrids i polisacàrids) i dels lípids (àcids grassos, lípids saponificables i insaponificables).
-
Medis de cultiu: tipus, preparació i aplicacions en microbiologia
El document explica què és un medi de cultiu i quins tipus existeixen segons la seva composició, l'estat físic i la finalitat (enriquiment, selectius i diferencials).
-
Aparell respiratori, digestiu i excretor del cos humà
El document explica com funcionen tres aparells del cos humà: el respiratori, que intercanvia oxigen i diòxid de carboni amb l'exterior; el digestiu, que transforma els aliments en substàncies nutritives; i l'excretor, que filtra la sang i elimina les substàncies residuals en forma d'orina.
-
Aparell circulatori: funcions, òrgans, cicle cardíac i malalties
Aquest document explica l'aparell circulatori: les funcions de la sang, l'anatomia del cor, les capes de la paret cardíaca i els tipus de vasos sanguinis.
-
Neurones, impuls nerviós i sinapsi: resum del sistema nerviós
Aquest document explica les bases del sistema nerviós: l'estructura de les neurones i la seva classificació, el paper de les cèl·lules glials i de la mielina, la naturalesa de l'impuls nerviós i els tipus de sinapsi.
-
Aparell reproductor femení, cicle menstrual i canvis de l'adolescència
Aquest document explica els òrgans principals de l'aparell reproductor femení (trompes de Fal·lopi, ovaris, vagina i úter) i el seu funcionament.
-
Característiques i classificació dels animals: vertebrats, invertebrats i reproducció
El document explica les característiques generals dels animals, com es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.
-
L'esquelet humà: organització, funcions i creixement dels ossos
El document explica l'organització general de l'esquelet humà, format per 206 ossos, i distingeix les regions que el componen.
-
Els cinc sentits: olfacte, gust, oïda, equilibri i cura dels òrgans sensorials
El text explica com funcionen l'olfacte, el gust, l'audició i l'equilibri, i quins són els seus òrgans i receptors.
-
El cor: anatomia, cicle cardíac i circulació sanguínia
Aquest document explica l'anatomia del cor, format per dues meitats separades amb aurícules i ventricles, i descriu el cicle cardíac amb les fases de diàstole i sístole.
-
Mutacions genètiques i variació: conceptes clau de genètica
El document explica les mutacions com a canvis heretables del DNA i en classifica els tipus: puntuals, cromosòmiques numèriques i estructurals.
-
Tipus de ferides, cicatrització i cures: guia completa
Aquest document explica la classificació de les ferides segons la causa, la integritat de la pell, l'agent causant, el grau de contaminació i la profunditat.
Tipus de músculs: teixit muscular, fibres i classificació
Els músculs:és l’element actiu de l’aparell locomotor. El moviment es basa en les fibres musculars són capaces de contreure’s escurçant la seva longitud.Les fibres musculars: són cèl·lules allargades constituïdes per: membrana cel·lular, citoplasma,nucli, mioglobina--un nombre variable de filaments longitudinals, que van d'un extrem a l'altre, i que són anomenats miofibril·les que són dos tipus de proteïnes: actina i miosina.---Es distingeixen tres tipus de teixit muscular:Teixit muscular estriat.presenta un aspecte estriat degut a l’alternança de les fibres d'actina i les de miosina. És de contracció voluntària. Teixit muscular llis. És de contracció involuntària. Compren els músculs que mouen les vísceres com
...Organització del Cos Humà: Nivells, Cèl·lules, Teixits i Sistemes
L'Organització del Cos Humà
S'anomenen nivells d'organització cadascun dels diferents graus de complexitat en què s'organitza la matèria.
- Nivell subatòmic: Correspon a les partícules que formen els àtoms: protons, neutrons i electrons.
- Nivell atòmic: Són els constituents més petits de la matèria, formats per àtoms, com l'àtom d'oxigen o el de carboni.
- Nivell molecular: Les molècules resultants de l'enllaç de diferents àtoms. Les que formen els éssers vius són biomolècules: inorgàniques (aigua i sals minerals) i orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics).
- Nivell cel·lular: Hi pertanyen les cèl·lules epitelials, les musculars i les òssies.
- Nivell de teixit: Teixit muscular, l'epitelial i l'ossi.
- Nivell d'òrgan:
Sistemes i aparells del cos humà: guia i resum
Sistemes i Aparells del Cos Humà
Introducció
El cos humà és una unitat organitzada que funciona de manera integrada. Per al seu estudi, es descriuen les parts per separat, tot i que treballen conjuntament. Existeixen diversos sistemes i aparells que, en alguns casos, comparteixen activitats o funcions.
Sistemes per al Moviment i la Percepció
Sistema Esquelètic
Compost pels ossos, lligaments i cartílags, el sistema esquelètic proporciona l'estructura i la forma del cos. Els ossos són els òrgans que formen l'esquelet, i les articulacions permeten la mobilitat.
Sistema Muscular
Format pels músculs esquelètics i els tendons que els fixen als ossos i articulacions. La seva funció principal és mantenir la postura corporal i permetre el moviment....
Midó, glicogen, cel·lulosa i fosfolípids: estructura i funció
Midó: Estructura, Propietats i Funció
El midó és un polisacàrid format per unitats d'α-D-glucosa. L'enzim amilasa l'hidrolitza a maltosa. Es troba habitualment formant grànuls de reserva en els amiloplasts de cèl·lules vegetals (tubercles, llavors, etc.).
- En aigua calenta, forma dispersions col·loïdals.
- Es tenyeix de color morat amb el iode (reacció característica).
Composició del Midó: Amilosa i Amilopectina
El midó està format per dos tipus de polímers:
- Amilosa (20%): Cadena lineal helicoïdal de fins a 1.000 glucoses unides per enllaços α(1→4). Amb el iode, es tenyeix de blau.
- Amilopectina (80%): Cadena ramificada de 5.000-50.000 glucoses unides per enllaços α(1→4). Cada 12-24 residus presenta una ramificació amb un enllaç
Aparell respiratori, digestiu i excretor del cos humà
Aparell respiratori
Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.
L'aparell respiratori és l'encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma.
Parts de l'aparell respiratori:
Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l’expiració.
En la inspiració, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l’aire entra en els pulmons.
En l’expiració, el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l’aire dels pulmons surt a l’exterior.
En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut.
Aparell digestiu
Funcions:
...Aparell circulatori: funcions, òrgans, cicle cardíac i malalties
Funcions Essencials de l'Aparell Circulatori
Aquestes funcions les realitza la sang, que circula per tot l'organisme:
- Transporta els nutrients i l'oxigen a les cèl·lules.
- Recull els residus metabòlics.
- Intervé en la defensa de l'organisme.
- Regula la temperatura corporal.
- Transporta hormones.
Els Òrgans de l'Aparell Circulatori
El Cor: Anatomia i Ubicació
El cor és un òrgan buit, de la mida d'un puny, tancat a la cavitat toràcica, situat entre els pulmons i per sobre del diafragma.
Les Cavitats i les Vàlvules Cardíaques
El cor està dividit en dues meitats, dreta i esquerra, pel sèptum (o envà). Cada meitat es divideix en una aurícula (a dalt) i un ventricle (a baix).
Les Aurícules
Són les cavitats superiors (dreta i esquerra), separades...
Característiques i classificació dels animals: vertebrats, invertebrats i reproducció
Característiques Generals i Funcions Vitals dels Animals
Els animals són organismes pluricel·lulars amb nutrició heteròtrofa. Tenen cèl·lules eucariotes de tipus animal que s'organitzen i formen teixits.
Característiques Generals
- Generalment, els teixits dels animals s'associen en òrgans, que al seu torn constitueixen aparells i sistemes.
- El cos dels animals tendeix a presentar simetria, que pot ser de dos tipus: radial i bilateral.
- Poden viure tant en el medi terrestre com en l'aquàtic. Alguns viuen com a paràsits d'altres éssers vius.
Com es Nodreixen?
Poden ser herbívors, carnívors o omnívors.
Com es Relacionen?
Els més complexos tenen sistema nerviós i òrgans dels sentits.
Com es Reprodueixen?
Mitjançant reproducció sexual o, alguns,...
L'esquelet humà: organització, funcions i creixement dels ossos
Organització general de l'esquelet
L’esquelet consisteix en 206 ossos, formats per teixit ossi, cartílag, medul·la òssia i el periosti, que es defineix com la membrana que envolta els ossos.
- El crani (cap) consta de 29 ossos.
- La columna vertebral consta de 26 ossos.
- La caixa toràcica (tòrax) consta de 25 ossos.
- L'arc pectoral i les mans consten de 64 ossos.
- La zona lumbar i les cames consten de 62 ossos.
Funcions dels ossos
Suport: Fan de suport per als músculs i teixits tous.
Protecció: Els ossos formen diverses cavitats que protegeixen els òrgans interns de possibles traumatismes.
Moviment: Gràcies als músculs que s’insereixen en els ossos a través dels tendons i la contracció sincronitzada, es produeix el moviment.
Homeòstasi mineral:
Mutacions genètiques i variació: conceptes clau de genètica
Mutacions: Canvis Heredables al DNA Cel·lular
Les mutacions són canvis en el DNA d'una cèl·lula que poden ser heredables, constituint la font original de variació genètica.
Mutacions Puntuals i els seus Tipus
Les mutacions puntuals ocorren dins d'un gen, produint canvis en un o diversos parells de bases. Poden ser:
- Substitucions: Es produeix un canvi en un o diversos parells de bases (transversions o transicions).
- Delecions: Es perden un o més nucleòtids.
- Insercions: S'intercalen puntualment seqüències repetides d'un triplet.
Classificació de les Mutacions
Mutacions a Nivell d'ADN:
- Transició: Canvi d'una purina per una altra purina, o una pirimidina per una altra pirimidina.
- Transversió: Canvi d'una purina per una pirimidina, o viceversa.