Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Vocabulari Genètic Fonamental

• Gen: Porció de cromosoma que especifica un caràcter.
• Cromosoma: Molècula d'ADN.
• Al·lel: Les dues formes d'un gen per al mateix caràcter.
• Recessiu: Al·lel que queda ocult per l'al·lel dominant.
• Codominant: Quan els dos al·lels es manifesten (no hi ha dominància completa).
• Genotip: Conjunt de gens d'un individu.
• Fenotip: Gens que es manifesten (aspecte extern de l'individu).

Cèl·lules Sexuals

• Òvul: Conté la meitat dels cromosomes.
• Espermatozoides: Conté la meitat dels cromosomes.

Lleis de Mendel i Herència

Mendel: Va ser un monjo agustí que va demostrar que les unitats de l'herència determinants dels caràcters no es barregen; és a dir, no perden la seva individualitat.

Generacions Mendelianes (Exemple)

4.4...

Teories sobre l'origen de les espècies

Fixisme (segle XIX)

El fixisme defensa que les espècies s'han mantingut sempre tal com les coneixem. Aquesta teoria sostenia que:

• Les espècies són immutables.
• Les espècies actuals són descendents sense cap variació.
• Els fòssils pertanyen a espècies extingides a causa de catàstrofes naturals.

Creacionisme (segle XX)

En el creacionisme, els relats bíblics eren la font de les dades científiques. Aquests textos suposaven que:

• L'edat de la Terra es remuntava a uns 6.000 anys.
• Segons el Gènesi, les espècies havien estat creades per Déu i eren immutables.

L'evolucionisme

Aquestes idees sostenen que els éssers vius han evolucionat. La flora i la fauna d'èpoques passades estaven menys evolucionades que les...

1. Característiques físiques de la membrana cel·lular

La membrana plasmàtica constitueix una barrera de permeabilitat variable. Està composta per una franja clara (osmiofòbica) i dues franges fosques (osmiofíliques), la qual cosa permet l'intercanvi de substàncies entre l'exterior i l'interior de la cèl·lula.

2. Per què les substàncies tòxiques que travessen la membrana plasmàtica són de caràcter liposoluble?

Perquè la membrana només deixa passar substàncies que estiguin dissoltes al seu voltant.

3. Quin paper desenvolupa el colesterol en la membrana plasmàtica?

Permet la fluïdesa de la membrana, fet important en els mecanismes de transport i per a l'activitat d'alguns enzims de membrana.

4. Quins compostos vetllen per la fluïdesa

Què són els àcids nucleics?

Els àcids nucleics emmagatzemen i transmeten la informació genètica. Són macromolècules formades per la unió d'unes unitats més senzilles, els nucleòtids. Cada nucleòtid està format per:

• Grup fosfat: compost per fòsfor i oxigen.
• Glúcid: una pentosa, que pot ser ribosa o desoxiribosa.
• Base nitrogenada: pot ser adenina, guanina, citosina, timina o uracil.

L'ADN (Àcid Desoxiribonucleic)

L'ADN conté tota la informació genètica necessària perquè un ésser viu funcioni i es desenvolupi.

Característiques de l'ADN:

• Estructura de doble hèlix.
• Cadenes antiparal·leles.
• Unides per enllaços d'hidrogen.
• Les cadenes són complementàries entre si.

L'ARN (Àcid Ribonucleic)

L'ARN participa en l'expressió de la informació...

1.1 Definició del regne de les plantes

El regne de les plantes està format per organismes amb cèl·lules eucariotes, ja siguin unicel·lulars o pluricel·lulars amb teixits, de nutrició autòtrofa fotosintètica.

1.2 Origen de les plantes

Les plantes van aparèixer fa uns 500 milions d'anys a partir d'algues verdes que es van anar adaptant progressivament al medi terrestre.

1.3 El corm: una adaptació necessària

L'estructura del corm es divideix en arrel, tija i fulles. Aquesta organització respon a diverses necessitats:

• Organismes fotosintètics: Requereixen una antena captadora de llum, que són les fulles.
• Suport: Necessitat d'un suport per a l'antena, que és la tija.
• Fixació i absorció: Fixació de la planta al terra i absorció d'H₂O

Aparell Digestiu: Funcions i Components Essencials

L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies senzilles (nutrients) i elimina les restes no digerides.

Components de l'Aparell Digestiu

• Tub Digestiu: Un conducte d'aproximadament 10 metres de longitud, format per:
  • Boca
  • Faringe
  • Esòfag
  • Estómac
  • Intestí prim
  • Intestí gros
  • Anus
• Glàndules Digestives (Annexes): Produeixen substàncies necessàries per a la digestió dels aliments.

Òrgans Clau del Sistema Digestiu

• Faringe: Conté un plec, l'epiglotis, que impedeix que l'aliment entri a les vies respiratòries.
• Fetge: Glàndula productora de bilis, essencial per a la digestió dels greixos.
• Pàncrees: Glàndula productora de suc pancreàtic, amb enzims digestius.
• Estómac: La seva entrada és el càrdies

Circulació menor

Circulació menor: comença amb la contracció del ventricle dret, que envia sang venosa a l'artèria pulmonar. Aquesta s'acaba dividint en dues branques que penetren als pulmons i es ramifiquen fins a formar capil·lars, a través dels quals es fa l'intercanvi de gasos respiratoris. La sang oxigenada torna per les venes pulmonars fins a l'aurícula esquerra, que es troba relaxada.

Circulació major

Circulació major: comença amb la contracció del ventricle esquerre, que envia la sang oxigenada a l'artèria aorta. Com que ha de vèncer molta resistència, té la paret més gruixuda que la del ventricle dret. La sang es distribueix a través d'arteris fins als diversos òrgans, on es produeix l'intercanvi capil·lar. Els capil·lars...

Funció de Reproducció Humana

La funció de reproducció és la unió d’una cèl·lula femenina anomenada òvul amb una cèl·lula masculina anomenada espermatozoide. La unió de totes dues s’anomena fecundació i, com a resultat, es forma una cèl·lula anomenada zigot.

Aparell Reproductor Masculí

Testicles

Contenen els túbuls seminífers que formen els espermatozoides.

Epidídim

Lloc de maduració dels espermatozoides.

Conductes deferents

Condueixen els espermatozoides cap a la uretra.

Vesícules seminals

Produeixen secrecions que formen part del semen.

Pròstata

Nodreix els espermatozoides mitjançant el líquid prostàtic.

Uretra

Conducte que recorren els espermatozoides quan surten a l’exterior.

Penis

Posseeix el gland i està recobert de pell

L'energia dels nutrients

Després de la digestió, els nutrients obtinguts a partir dels aliments passen a la sang i són transportats a totes les cèl·lules de l'organisme.

• Les cèl·lules utilitzen una part dels nutrients per fabricar els seus propis materials. Així, les cèl·lules creixen, es divideixen i originen noves cèl·lules.
• Una altra part dels nutrients orgànics que arriben a les cèl·lules s'utilitzen per obtenir energia gràcies a la respiració cel·lular, que té lloc a l'interior dels mitocondris.

La glucosa és el nutrient més utilitzat per les cèl·lules. Durant la respiració cel·lular de la glucosa tenen lloc els fenòmens següents:

• Consum d'oxigen: imprescindible perquè es produeixi l'oxidació dels nutrients.
• Alliberament

El sistema nerviós

El sistema nerviós també contribueix a mantenir l'equilibri intern del nostre cos, o homeòstasi. Actua coordinant l'activitat dels teixits, òrgans, aparells i sistemes. Està format per diversos tipus de cèl·lules, substàncies químiques secretades per aquestes i altres estructures. Consisteix en la percepció d'estímuls i en l'elaboració de respostes a aquests.

Cèl·lules: Les neurones

Les neurones tenen una membrana, un citoplasma i un nucli. Tenen un cos cel·lular on hi ha el nucli i un conjunt de prolongacions que són de dos tipus:

• Dendrites: Curtes i nombroses. Capten l'impuls nerviós que procedeix d'un receptor o d'una altra neurona.
• Axó: Prolongació única i molt llarga. Pot conduir els impulsos nerviosos