Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Biologia per nivell

Els documents de Biologia més consultats

  1. Femta: tipus, valoració i trastorns digestius (restrenyiment, diarrea, gastritis) Altres cursos

    El document explica què és la femta i com es valora segons el nombre de deposicions, la quantitat i la consistència, i en descriu els colors i aspectes alarmants.

  2. Vasos liberians: floema, teixits tegumentaris i de suport en plantes Batxillerat

    El document explica els teixits vegetals: els teixits tegumentaris (epidermis i peridermis) que protegeixen la planta, el parènquima amb les seves funcions, els teixits de suport (colènquima i esclerènquima) i els teixits conductors, xilema i floema.

  3. Glàndules digestives: salivals, estomacals, fetge, pàncrees i intestí Formació professional

    El document descriu les principals glàndules del sistema digestiu humà: les salivals, les de la paret de l'estómac, el fetge, el pàncrees i les de la paret de l'intestí.

  4. Monosacàrids i disacàrids: classificació, propietats i enllaç O-glicosídic Batxillerat

    El document repassa els glúcids simples (monosacàrids) segons el nombre d'àtoms de carboni: triosas, tetrosas, pentosas i hexosas, amb exemples com la ribosa, la glucosa i la fructosa.

  5. Escates còrnies: estructura i funció en els rèptils Formació professional

    El text explica els músculs i els apèndixs cutanis dels animals, com els cabells, les ungles, les escates òssies, les plomes i les escates còrnies.

  6. Tipus de trasplantament: autotrasplantament, isotrasplantament, al·lotrasplantament i xenotrasplantament Batxillerat

    El text explica què és un trasplantament i com es classifica segons la relació genètica entre donant i receptor.

  7. Els òrgans de la vista i de l'oïda: funcionament i camí de la llum i del so Primària

    El document explica com funcionen els sentits de la vista i de l'oïda.

  8. Nutrició i transport de saba bruta i elaborada en les plantes Secundària

    El document explica els processos de nutrició dels animals, com la ingestió, la digestió, l'absorció i l'egestió, i els tipus de respiració.

  9. La taxonomia linneana: rangs, nomenclatura binomial i classificació dels éssers vius Batxillerat

    El document explica la taxonomia linneana, el sistema de classificació dels éssers vius ideat per Carl von Linné, i en destaca la nomenclatura binomial.

  10. Respiració i característiques dels nematodes, anèl·lids i cnidaris Secundària

    El document descriu els grups de cucs nematodes, anèl·lids i cnidaris.

  11. Aparells reproductors masculí i femení: gàmetes i cicle menstrual Secundària

    El document explica la funció reproductora com a garantia de supervivència de l'espècie.

  12. Tipus de músculs: teixit muscular, fibres i classificació Formació professional

    Aquest document explica el funcionament dels músculs com a element actiu de l'aparell locomotor i la composició de les fibres musculars.

  13. Aliments i aparell digestiu: funcions i òrgans Altres cursos

    Document breu que classifica els aliments segons la seva funció (energètics, plàstics i reguladors) i descriu les parts de l'aparell digestiu, des de la boca fins a l'intestí gros.

  14. Proves de l'evolució: anatòmiques, paleontològiques, embriològiques i bioquímiques Altres cursos

    El document repassa les principals teories evolucionistes, com el lamarckisme i el darwinisme, i la teoria sintètica de l'evolució.

  15. Organització del Cos Humà: Nivells, Cèl·lules, Teixits i Sistemes Secundària

    Aquest document explica els nivells d'organització de la matèria, des del subatòmic fins al d'organisme.

  16. El cor humà: funció, parts i cicle cardíac Secundària

    El text explica què és el cor com a òrgan que bomba la sang, quines són les seves cambres i vàlvules, i com funcionen la sístole i la diàstole.

  17. Sistemes i aparells del cos humà: guia i resum Formació professional

    El document descriu els principals sistemes i aparells del cos humà, agrupats en sistemes de moviment i percepció, d'oxigenació i distribució, i de metabolisme i excreció.

  18. Midó, glicogen, cel·lulosa i fosfolípids: estructura i funció Primària

    El document explica l'estructura i les propietats de quatre biomolècules: el midó (amb amilosa i amilopectina), el glicogen com a reserva energètica animal, la cel·lulosa com a component estructural vegetal i els fosfolípids que formen les membranes cel·lulars.

  19. Glúcids i lípids: classificació, estructura i funcions biològiques Batxillerat

    Aquest document explica la classificació dels glúcids (monosacàrids, òsids i holòsids, amb oligosacàrids i polisacàrids) i dels lípids (àcids grassos, lípids saponificables i insaponificables).

  20. Medis de cultiu: tipus, preparació i aplicacions en microbiologia Formació professional

    El document explica què és un medi de cultiu i quins tipus existeixen segons la seva composició, l'estat físic i la finalitat (enriquiment, selectius i diferencials).

  21. Aparell respiratori, digestiu i excretor del cos humà Secundària

    El document explica com funcionen tres aparells del cos humà: el respiratori, que intercanvia oxigen i diòxid de carboni amb l'exterior; el digestiu, que transforma els aliments en substàncies nutritives; i l'excretor, que filtra la sang i elimina les substàncies residuals en forma d'orina.

  22. Aparell circulatori: funcions, òrgans, cicle cardíac i malalties Formació professional

    Aquest document explica l'aparell circulatori: les funcions de la sang, l'anatomia del cor, les capes de la paret cardíaca i els tipus de vasos sanguinis.

  23. Neurones, impuls nerviós i sinapsi: resum del sistema nerviós Batxillerat

    Aquest document explica les bases del sistema nerviós: l'estructura de les neurones i la seva classificació, el paper de les cèl·lules glials i de la mielina, la naturalesa de l'impuls nerviós i els tipus de sinapsi.

  24. Aparell reproductor femení, cicle menstrual i canvis de l'adolescència Secundària

    Aquest document explica els òrgans principals de l'aparell reproductor femení (trompes de Fal·lopi, ovaris, vagina i úter) i el seu funcionament.

  25. Característiques i classificació dels animals: vertebrats, invertebrats i reproducció Secundària

    El document explica les característiques generals dels animals, com es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.

  26. L'esquelet humà: organització, funcions i creixement dels ossos Formació professional

    El document explica l'organització general de l'esquelet humà, format per 206 ossos, i distingeix les regions que el componen.

  27. Els cinc sentits: olfacte, gust, oïda, equilibri i cura dels òrgans sensorials Secundària

    El text explica com funcionen l'olfacte, el gust, l'audició i l'equilibri, i quins són els seus òrgans i receptors.

  28. El cor: anatomia, cicle cardíac i circulació sanguínia Batxillerat

    Aquest document explica l'anatomia del cor, format per dues meitats separades amb aurícules i ventricles, i descriu el cicle cardíac amb les fases de diàstole i sístole.

  29. Mutacions genètiques i variació: conceptes clau de genètica Universitat

    El document explica les mutacions com a canvis heretables del DNA i en classifica els tipus: puntuals, cromosòmiques numèriques i estructurals.

  30. Tipus de ferides, cicatrització i cures: guia completa Formació professional

    Aquest document explica la classificació de les ferides segons la causa, la integritat de la pell, l'agent causant, el grau de contaminació i la profunditat.

Femta: tipus, valoració i trastorns digestius (restrenyiment, diarrea, gastritis)

BiologiaActualitzat el 3,4 KB

Femta:
Conjunt de productes de rebuig q s’excreten per l’anus i son el producte de la digestió.
Valoracions de la Femta:
- Variacions en el nombre de deposicions.
- Variacions en la quantitat.
- Variacions en la consistència
Molt groga: Alerta si es de un nen molta pudor, adult va carregada de Bilirubina.
Blanca: Acòlia.
Melenes: Femta q porta sang, negra i lluent.
Rectorragia: Femta barrejada amb Sang, es distingeix la sang.
Esteatorrea: Femta barrejada amb greixos viscos.

RESTRENYIMENT:
Quan el nombre de deposicions és inferior a 3 cops per setmana. Causes: Mala alimentació, alteració flora intestinal, ingestió, poca aigua, problema de peristaltisme intestinal per l’edat o patologia,etc.
Prevenció: No Fumar, No beure.
Aliments recomanats:
...
Continua llegint "Femta: tipus, valoració i trastorns digestius (restrenyiment, diarrea, gastritis)" »

Tipus de músculs: teixit muscular, fibres i classificació

BiologiaActualitzat el 4,33 KB

Els músculs:és l’element actiu de l’aparell locomotor. El moviment es basa en les fibres musculars són capaces de contreure’s escurçant la seva longitud.Les fibres musculars: són cèl·lules allargades constituïdes per: membrana cel·lular, citoplasma,nucli, mioglobina--un nombre variable de filaments longitudinals, que van d'un extrem a l'altre, i que són anomenats miofibril·les que són dos tipus de proteïnes: actina i miosina.---Es distingeixen tres tipus de teixit muscular:Teixit muscular estriat.presenta un aspecte estriat degut a l’alternança de les fibres d'actina i les de miosina. És de contracció voluntària. Teixit muscular llis. És de contracció involuntària. Compren els músculs que mouen les vísceres com

...
Continua llegint "Tipus de músculs: teixit muscular, fibres i classificació" »

Organització del Cos Humà: Nivells, Cèl·lules, Teixits i Sistemes

BiologiaActualitzat el 3,33 KB

L'Organització del Cos Humà

S'anomenen nivells d'organització cadascun dels diferents graus de complexitat en què s'organitza la matèria.

  • Nivell subatòmic: Correspon a les partícules que formen els àtoms: protons, neutrons i electrons.
  • Nivell atòmic: Són els constituents més petits de la matèria, formats per àtoms, com l'àtom d'oxigen o el de carboni.
  • Nivell molecular: Les molècules resultants de l'enllaç de diferents àtoms. Les que formen els éssers vius són biomolècules: inorgàniques (aigua i sals minerals) i orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics).
  • Nivell cel·lular: Hi pertanyen les cèl·lules epitelials, les musculars i les òssies.
  • Nivell de teixit: Teixit muscular, l'epitelial i l'ossi.
  • Nivell d'òrgan:
...
Continua llegint "Organització del Cos Humà: Nivells, Cèl·lules, Teixits i Sistemes" »

Sistemes i aparells del cos humà: guia i resum

BiologiaActualitzat el 2,82 KB

Sistemes i Aparells del Cos Humà

Introducció

El cos humà és una unitat organitzada que funciona de manera integrada. Per al seu estudi, es descriuen les parts per separat, tot i que treballen conjuntament. Existeixen diversos sistemes i aparells que, en alguns casos, comparteixen activitats o funcions.

Sistemes per al Moviment i la Percepció

Sistema Esquelètic

Compost pels ossos, lligaments i cartílags, el sistema esquelètic proporciona l'estructura i la forma del cos. Els ossos són els òrgans que formen l'esquelet, i les articulacions permeten la mobilitat.

Sistema Muscular

Format pels músculs esquelètics i els tendons que els fixen als ossos i articulacions. La seva funció principal és mantenir la postura corporal i permetre el moviment....

Continua llegint "Sistemes i aparells del cos humà: guia i resum" »

Midó, glicogen, cel·lulosa i fosfolípids: estructura i funció

BiologiaActualitzat el 2,98 KB

Midó: Estructura, Propietats i Funció

El midó és un polisacàrid format per unitats d'α-D-glucosa. L'enzim amilasa l'hidrolitza a maltosa. Es troba habitualment formant grànuls de reserva en els amiloplasts de cèl·lules vegetals (tubercles, llavors, etc.).

  • En aigua calenta, forma dispersions col·loïdals.
  • Es tenyeix de color morat amb el iode (reacció característica).

Composició del Midó: Amilosa i Amilopectina

El midó està format per dos tipus de polímers:

  • Amilosa (20%): Cadena lineal helicoïdal de fins a 1.000 glucoses unides per enllaços α(1→4). Amb el iode, es tenyeix de blau.
  • Amilopectina (80%): Cadena ramificada de 5.000-50.000 glucoses unides per enllaços α(1→4). Cada 12-24 residus presenta una ramificació amb un enllaç
...
Continua llegint "Midó, glicogen, cel·lulosa i fosfolípids: estructura i funció" »

Aparell respiratori, digestiu i excretor del cos humà

BiologiaActualitzat el 3,9 KB

Aparell respiratori

Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.

L'aparell respiratori és l'encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma.

Parts de l'aparell respiratori:

Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l’expiració.

  • En la inspiració, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l’aire entra en els pulmons.

  • En l’expiració, el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l’aire dels pulmons surt a l’exterior.

En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut.


Aparell digestiu

Funcions:

...
Continua llegint "Aparell respiratori, digestiu i excretor del cos humà" »

Aparell circulatori: funcions, òrgans, cicle cardíac i malalties

BiologiaActualitzat el 5,77 KB

Funcions Essencials de l'Aparell Circulatori

Aquestes funcions les realitza la sang, que circula per tot l'organisme:

  • Transporta els nutrients i l'oxigen a les cèl·lules.
  • Recull els residus metabòlics.
  • Intervé en la defensa de l'organisme.
  • Regula la temperatura corporal.
  • Transporta hormones.

Els Òrgans de l'Aparell Circulatori

El Cor: Anatomia i Ubicació

El cor és un òrgan buit, de la mida d'un puny, tancat a la cavitat toràcica, situat entre els pulmons i per sobre del diafragma.

Les Cavitats i les Vàlvules Cardíaques

El cor està dividit en dues meitats, dreta i esquerra, pel sèptum (o envà). Cada meitat es divideix en una aurícula (a dalt) i un ventricle (a baix).

Les Aurícules

Són les cavitats superiors (dreta i esquerra), separades...

Continua llegint "Aparell circulatori: funcions, òrgans, cicle cardíac i malalties" »

Característiques i classificació dels animals: vertebrats, invertebrats i reproducció

BiologiaActualitzat el 3,33 KB

Característiques Generals i Funcions Vitals dels Animals

Els animals són organismes pluricel·lulars amb nutrició heteròtrofa. Tenen cèl·lules eucariotes de tipus animal que s'organitzen i formen teixits.

Característiques Generals

  • Generalment, els teixits dels animals s'associen en òrgans, que al seu torn constitueixen aparells i sistemes.
  • El cos dels animals tendeix a presentar simetria, que pot ser de dos tipus: radial i bilateral.
  • Poden viure tant en el medi terrestre com en l'aquàtic. Alguns viuen com a paràsits d'altres éssers vius.

Com es Nodreixen?

Poden ser herbívors, carnívors o omnívors.

Com es Relacionen?

Els més complexos tenen sistema nerviós i òrgans dels sentits.

Com es Reprodueixen?

Mitjançant reproducció sexual o, alguns,...

Continua llegint "Característiques i classificació dels animals: vertebrats, invertebrats i reproducció" »

L'esquelet humà: organització, funcions i creixement dels ossos

BiologiaActualitzat el 43,33 KB

Organització general de l'esquelet

L’esquelet consisteix en 206 ossos, formats per teixit ossi, cartílag, medul·la òssia i el periosti, que es defineix com la membrana que envolta els ossos.

  • El crani (cap) consta de 29 ossos.
  • La columna vertebral consta de 26 ossos.
  • La caixa toràcica (tòrax) consta de 25 ossos.
  • L'arc pectoral i les mans consten de 64 ossos.
  • La zona lumbar i les cames consten de 62 ossos.

Z

Funcions dels ossos

  • Suport: Fan de suport per als músculs i teixits tous.

  • Protecció: Els ossos formen diverses cavitats que protegeixen els òrgans interns de possibles traumatismes.

  • Moviment: Gràcies als músculs que s’insereixen en els ossos a través dels tendons i la contracció sincronitzada, es produeix el moviment.

  • Homeòstasi mineral:

...
Continua llegint "L'esquelet humà: organització, funcions i creixement dels ossos" »

Mutacions genètiques i variació: conceptes clau de genètica

BiologiaActualitzat el 5,66 KB

Mutacions: Canvis Heredables al DNA Cel·lular

Les mutacions són canvis en el DNA d'una cèl·lula que poden ser heredables, constituint la font original de variació genètica.

Mutacions Puntuals i els seus Tipus

Les mutacions puntuals ocorren dins d'un gen, produint canvis en un o diversos parells de bases. Poden ser:

  • Substitucions: Es produeix un canvi en un o diversos parells de bases (transversions o transicions).
  • Delecions: Es perden un o més nucleòtids.
  • Insercions: S'intercalen puntualment seqüències repetides d'un triplet.

Classificació de les Mutacions

Mutacions a Nivell d'ADN:

  • Transició: Canvi d'una purina per una altra purina, o una pirimidina per una altra pirimidina.
  • Transversió: Canvi d'una purina per una pirimidina, o viceversa.
...
Continua llegint "Mutacions genètiques i variació: conceptes clau de genètica" »