La taxonomia linneana: rangs, nomenclatura binomial i classificació dels éssers vius

la taxonomia linneana és 1 mètode d classificació dels éssers vius, originalment dissenyat per (i anomenat en honor d) carl von linné, tot i q ha canviat considerablement des del seu temps. La principal innovació d linné, q encara és l'aspecte + important d'aquest sistema, és l'ús generalitzat d la nomenclatura binomial, la combinació d'1 nom genèric i 1 únic epítet específic per a identificar d manera única cada espècie d'organisme. Per exemple, l'espècie humana és identificada d manera única pel binomi homo sapiens. Cap altre espècie d'organisme no pot dur aquest binomi. Abans d la taxonomia linneana, els animals eren classificats 2ºs el seu mode d locomoció.
totes les espècies són classificades en 1a jerarquia amb rangs, començant originalment amb els regnes (tot i q des d'aleshores s'hi ha afegit el rang d domini per sobre els regnes). Els regnes es divideixen en fílums (pels animals; el terme divisió, utilitzat per les plantes i els fongs, és equivalent al rang d fílum, i el codi internacional d nomenclatura botànica actual permet l'ús d qualsevol dels 2 termes). Els fílums o divisions es divideixen en classes, q es divideixen progressivament en ordres, famílies, gèneres i espècies. Tot i q el sistema linneà s'ha revelat ser sòlid, l'expansió del coneixement ha dut a 1a expansió del nombre d nivells jeràrquics dins del sistema, augmentant les necessitats administratives del sistema, tot i q roman l'únic sistema d classificació actual q gaudeix d'1a acceptació científica 1iversal. entre les subdivisions q han estat introduïdes + re100ment hi ha els fílums, les superclasses, els superordres i infraordres, les famílies, les superfamílies i les tribus. La majoria d'aquests nivells jeràrquics addicionals sorgeixen en disciplines com ara l'entomologia1, l'objecte d'estudi d les quals està ple d'espècies q han d ser classificades. Tot camp d la biologia ric en espècies, o q estigui subjecte a 1a revisió d l'estat d coneixement actual quant a aquestes espècies i les seves relacions entre elles, farà servir inevitablement els nivells jeràrquics addicionals, especialment quan s'integren formes fòssils en classificacions dissenyades inicialment per organismes vivents, o quan s'apliquen eines taxonòmiques + 9ºs com ara la cladística2 o la nomenclatura filogenètica. Hi ha rangs per sota l'espècie: en zoologia, subespècie i morf; en botànics, varietat i forma. La majoria d botànics utilitzen actualment "subespècie" en lloc d "varietat" (tot i q, estrictament parlant, no són d rang equivalent), i "forma" ha estat pràcticament abandonat. Els grups d'organismes d qualsevol d'aquests rangs reben el nom d "tàxons" o "grups taxonòmics".

qui som? els humans som animals mamífers d lordre dels primats, 1 grup zoològic q es va originar fa 1s 65 milions danys. Els 1ºs primats eren petits, insectívors i arborícoles. Fa entre 20 i 25 ma es va originar la família dels pòngids iposteriorment, la família dels homínids, q agrupa els primats humans els humans actuals, homo sapiens, som els únics homínids vius avui dia, però a la terra, des d fa 1s 5 ma, han existit 1 bon nombre despècies dhomínids. Els nos3 avantpassats homínids eren els australopitecs i vivien a làfrica. Lhomo habilis va aparèixer fa aproximadament 2 ma. Els fòssils + antics dhomo sapiens tb es van trobar a làfrica i tenen 1a antiguitat d1s 130000 anys.