Anàlisi d'eritròcits i metabolisme del ferro: índexs, alteracions i dèficit

Índexs Eritrocitaris Tradicionals

• Volum Corpuscular Mitjà (VCM): Valor mitjà del volum dels hematies, calculat a partir de l'hematòcrit (HCT) i el recompte d'hematies (RBC).
  • < 80 fL: Microcitosi
  • > 100 fL: Macrocitosi
• Hemoglobina Corpuscular Mitjana (HCM): Contingut mitjà d'hemoglobina en els hematies. Càlcul: Hb / nº hematies.
  • < 27 pg: Hipocromia
  • > 31 pg: Hipercromia
• Concentració Hemoglobínica Corpuscular Mitjana (CHCM): Quantitat d'Hb en 1 dL d'hematies. Càlcul: quantitat d'Hb i hematòcrit.
  • > 36 g/dL: Hipercromia

Nous Índexs Eritrocitaris

• Índex de Distribució d'Hematies (IDH): Variació de la mida dels hematies.
  • > 15%: Anisocitosi
• Amplada de Distribució d'Hemoglobina (ADH): Desviació estàndard de l'Hb per hematia.

Alteracions dels Hematies

Alteracions de Mida

• Anisocitosi: Hematies de mides diferents.
• Microcitosi: Hematies amb un diàmetre inferior a 7 µm.
• Macrocitosi: Hematies amb un diàmetre superior a 8 µm.
• Megalocitosi: Hematies amb un diàmetre superior a 11 µm.

Alteracions de Forma (Poiquilocitosi)

• Acantocitosi: Hematies amb espícules de longitud i posició irregular.
• Dianòcits: Hematies amb una protuberància, superfície acolorida i una zona punteada al centre, amb la resta pàl·lida.
• Drepanòcits: Hematies amb forma de falç.
• Eliptòcits: Hematies de forma el·líptica.
• Equinòcits: Hematies amb espícules curtes distribuïdes regularment.
• Esferòcits: Hematies de forma esfèrica.
• Esquistòcits: Fragments d'hematies.
• Estomatòcits: Hematies amb una invaginació al centre.
• Excentrocitosi: Hemoglobina desplaçada cap a un costat de l'hematia.
• Queratocitosi: Hematies amb dues espícules a la superfície.
• Poiquilocitosi: Hematies amb formes variades (ex: forma de raquetes).

Alteracions de Color

• Anisocromia: Hematies amb diferents coloracions.
• Hipocromia: Coloració menys intensa.
• Hipercromia: Coloració molt intensa.
• Policromàsia: Hematies una mica més grans, amb coloració blavosa.

Inclusions Intraeritrocitàries

• Substància granulofilamentosa: Restes ribosòmiques a l'interior, amb coloració blava en reticulòcits.
• Cossos de Heinz: Precipitats d'Hb, petites granulacions a la perifèria de l'eritrocit, amb tinció violeta.
• Cossos de Howell-Jolly: Residu nuclear visible a l'interior de l'eritrocit, amb tinció vermell-negre.
• Cossos de Pappenheimer: Cúmuls d'hemosiderina, provinents de la descomposició d'Hb, globina i hemo; al centre, grànuls basòfils, amb tinció blava.
• Puntejat basòfil: Agregats ribosòmics per degradació vacuolar, puntejats basòfils dispersos a la superfície de l'eritrocit.
• Anell de Cabot: Restes de membranes nuclears, fils basòfils que adopten forma d'anells.
• Inclusions parasitàries: Eritrocits parasitats per diferents formes evolutives de Plasmodium.

El Ferro i el seu Metabolisme

El ferro és de vital importància en el metabolisme cel·lular, essent essencial per a la formació d'hemoglobina (Hb), catalasa i mioglobina. La quantitat de ferro necessària (aproximadament 1-4 mg/dia) s'incrementa en embarassades, durant el període menstrual i en la pubertat.

Amb una dieta normal, s'ingereixen entre 10 i 30 mg de ferro, dels quals només s'assimila un 5-10%. Per poder utilitzar-lo, el ferro fèrric (Fe3+) es transforma en ferro ferrós (Fe2+). Aquesta reducció s'afavoreix amb àcid clorhídric o vitamina C. L'absorció es produeix principalment al duodè, i la resta s'elimina per la femta.

Un cop assimilat, el ferro es fixa a les cèl·lules intersticials i es transporta a l'interior de la cèl·lula mitjançant la transferrina, que també el transporta pel plasma. L'apoferritina transforma el Fe2+ en ferritina, que actua com a reserva de ferro. Mitjançant la ferritina, el ferro és transportat al plasma per a la formació de mioglobina (en el múscul) o hemoglobina en els eritroblasts. L'organisme perd aproximadament 1 mg de ferro al dia, però la dieta n'incorpora, per tant, no hi ha una pèrdua neta en condicions normals.

Dèficit de Ferro

Per evitar el dèficit clínic, l'organisme utilitza el ferro de reserva. Quan la reserva s'esgota, s'entra en un període subclínic, caracteritzat per valors reduïts de ferro i augmentats de transferrina. Si aquesta situació persisteix, es desenvolupa un quadre d'anèmia.

Causes del Dèficit de Ferro

• Absorció insuficient de ferro: Deguda a cirurgia gàstrica, aclorhídria o malabsorció intestinal.
• Pèrdua de ferro: Principalment per pèrdues de sang gastrointestinal (procedents d'esofagitis, hèrnia de hiat, úlcera pèptica, gastritis, hemorroides).
• Necessitats augmentades: Els requeriments de ferro en la infància augmenten a causa del ràpid creixement.

Sobrecarrega de Ferro

La sobrecàrrega de ferro es pot produir per una major eficiència en l'absorció, un defecte congènit que dona lloc a hemocromatosi idiopàtica, o lesions orgàniques a nivell de teixit epitelial i hepàtic. Altres situacions que poden causar sobrecàrrega inclouen:

• Transfusions sanguínies múltiples: Que poden provocar siderosi transfusional.
• Absorció intestinal de ferro excessiva: Acompanyada d'eritropoesi ineficaç (com en les anèmies sideroblàstiques).
• Increment de l'alliberament de ferro: A nivell de les zones de dipòsit.
• Increment de la destrucció d'eritrocits: Com en les anèmies hemolítiques.

Mètodes de Determinació del Ferro

• Siderèmia: Determinació del ferro sèric. Es realitza mitjançant mètodes colorimètrics, que consisteixen a separar el ferro de la transferrina i posteriorment fer-lo reaccionar amb una substància cromogènica. La intensitat del color es mesura amb un espectrofotòmetre, indicant la concentració de ferro en el sèrum. Els valors varien segons el sexe i l'edat.
• Capacitat Total de Fixació de Ferro (CTFF): S'afegeix ferro per saturar la transferrina, s'elimina l'excedent amb un agent quelant i es mesura la siderèmia amb tècnica colorimètrica.
• % Saturació de Transferrina: Càlcul: (Siderèmia / CTFF) x 100. Els valors normals de saturació de transferrina són del 25-45%. Valors augmentats poden indicar sobrecàrrega de ferro o disminució de la formació d'eritrocits per deficiència de Vitamina B6.
• Blau de Prússia: Permet detectar la presència d'hemosiderina citoplasmàtica i localitzar Fe3+ en cèl·lules mononuclears fagocítiques i eritroblasts.
• Ferritinèmia: Quantitat de ferritina en sèrum. La ferritina és un component hidrosoluble de ferro trivalent que s'uneix a la proteïna apoferritina. La trobem al fetge, medul·la òssia i melsa. La ferritina passa a la sang com hemosiderina insoluble. La determinació de la ferritinèmia quantifica el nivell de reserves de ferro a l'organisme. Trobem valors alts en sobrecàrrega fèrrica i processos inflamatoris crònics, i disminuïda en anèmia ferropènica.