Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Francès

Varietats Diatòpiques o Dialectes

Les varietats diatòpiques o dialectes són les diferències que presenten els idiomes segons la zona on es parlen, depenent de la procedència geogràfica del parlant.

Exemple: El portuguès parlat a Portugal no és idèntic al parlat al Brasil.

Bloc Oriental

Fonètica del Bloc Oriental

• Neutralització de les vocals àtones: La /o/ es pronuncia /u/ (ex. condició [kundiˈsio]), excepte en balear general.
• La /a/ i la /e/ àtones es pronuncien /ə/ (vocal neutra) (ex. cartes [ˈkartəs]).
• Emmudiment: Emmudiment de la /i/ del grup ix (ex. fluixa) i de la /r/ en posició final (ex. caçador).

Bloc Occidental

Fonètica del Bloc Occidental

• Distinció de les vocals àtones: Es manté la distinció entre /o/ i /u/ (ex. condició)

Les Varietats Geogràfiques del Català

Tipus de Dialectes

• a) Dialectes Constitutius

  • Existeixen en la llengua des de la seva formació.
  • Exemples:
    • Català oriental
    • Català occidental

• b) Dialectes Consecutius

  • Neixen per diverses causes després que la llengua ja ha nascut.
  • Exemple: El valencià, que s'integra dins de la varietat occidental i oriental del català, va sorgir arran de la conquesta i expansió de la Corona d'Aragó.

Característica Fonamental per a Diferenciar el Català Oriental del Català Occidental

És el tractament de les vocals àtones.

• Català Oriental

  Reducció de vocals àtones:

  • i, u (provinents de o, u)
  • a (provinents de a, e)

  Exemples: PARE [para], MIDA [mida]

• Català Occidental

  Manteniment de vocals àtones:

  • i, u
  • e, o
  • a

  Exemples: PARE [pare]

Argumentació de Terra baixa: Drama Rural i Conflictes Humans

Terra baixa es desenvolupa en un marc rural contemporani a l'autor, en concret en un mas, l'amo del qual és el Sebastià, cacic i terratinent, que ostenta el poder absolut sobre les persones que depenen econòmicament d'ell. A la casa hi viu també la Marta, una jove òrfena, desarrelada, a qui el Sebastià va acollir sent molt joveneta i a qui va convertir en la seva amant.

Tots els qui viuen i treballen al mas coneixen les relacions il·lícites entre el Sebastià i la Marta, unes relacions en què es barregen l'amor i l'odi, la possessió i la submissió, amb certs tocs de masoquisme per part del personatge de la Marta, ja que odia la situació que li ha tocat viure, però no és...

Substrat

Llengua que és substituïda per una altra com a conseqüència de la invasió d'un altre poble. No desapareix totalment, sinó que deixa una sèrie d'influències, en major o menor intensitat, damunt la llengua invasora. Les influències de substrat es donen en el moment en què la llengua encara no està formada.

Tipus

Substrat Indoeuropeu

Procedent del centre d'Europa, la seva influència lingüística és palesa en els topònims acabats en -ú.

Grec

El poble grec arribà a les nostres costes cap al segle VII aC, mogut per un afany comercial. El substrat grec queda reduït a la toponímia: Roses, Empúries... i al lèxic comú: palangre, calaix, etc.

Els fenicis arriben també empesos per un afany comercial. Destaquem la fundació d'una...

Anàlisi dels Personatges de Terra Baixa

Marta

Marta es pot considerar un personatge marginat. Es deixa dur per en Sebastià des de ben petita i es mostra feble davant d'ell. Aquest personatge és amable i dòcil per una banda, i agressiu per una altra. Els seus sentiments per en Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no el suporta i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós, s'enamora d'ell i vol fugir amb ell a la Terra Alta.

El símbol de la moneda representa la riquesa, no exclusivament econòmica; també és la "granota" des del punt de vista d'en Sebastià, ja que diu que se la va trobar un dia de pluja en un terreny enfangat.

Manelic

Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la...

Introducció a les Varietats Lingüístiques

En parlar o escriure, fem servir un determinat registre d'acord amb la situació comunicativa. La diferenciació dialectal no tan sols té a veure amb la variació territorial (varietats geogràfiques), sinó també amb la variació que es produeix al llarg del temps (varietats històriques o generacionals) i amb la que depèn de l’extracció social dels parlants (varietats socials). La procedència geogràfica, històrica o social determina, doncs, l’aparició de varietats dialectals, cadascuna amb un accent, uns mots o unes construccions peculiars.

Varietats Històriques: Evolució i Canvis Lingüístics

Tota llengua evoluciona al llarg de la història. A petita escala, ja s’aprecien canvis...

L'Art Romànic (Segles X-XII)

Context Històric i Social

• Sorgeix a la part occidental de l’Imperi Romà, conquerida pels pobles no romans. Aquests pobles tenien una cultura d’arrelament a la terra, sent majoritàriament pagesos i ramaders.
• La seva motivació per conquerir terres no era l'imperialisme, sinó la necessitat de trobar terreny cultivable per a la supervivència.
• Davant el caos i la inestabilitat dels segles anteriors, l’ésser humà fuig de les grans acumulacions de persones (atacades per les irrupcions dels pobles “bàrbars”) i busca una parcel·la de calma i tranquil·litat al camp.

Aquest fet, entre altres raons, va donar lloc a la creació de monestirs en espais apartats. Així doncs, podem dir que l’art romànic no sorgeix...

A Monarquía Visigoda: Organización Política e Institucións

No século V prodúcense as invasións dos bárbaros que poñen fin ao Imperio romano de occidente (476 d. C.). En Hispania penetran suevos, vándalos e alanos. Os visigodos ocupan a Galia, pero a presión dos francos obrígalles a repregarse sobre Hispania a partir do ano 507.

O goberno de toda a Península estaba dificultado por varias causas. Os visigodos eran arianos (unha herexía do cristianismo) e esta cuestión relixiosa os separaba da poboación hispanorromana. Dende o punto de vista territorial, os suevos seguían controlando a zona da antiga Gallaecia e o Imperio bizantino ocupara unha ampla zona no sur de Hispania.

Durante os séculos VI e VII os reis visigodos realizaron...

Conceito de Xene

O termo xene (así como os de xenotipo e fenotipo) foi introducido por Wilhem Johannsen en 1909. Mendel non empregou nunca esa denominación para referirse ás unidades básicas da herdanza. En troques, el falaba de factores, aos que se refería como os responsábeis da transmisión dos caracteres hereditarios, que seguían unha serie de regras e proporcións numéricas que hoxe coñecemos como leis de Mendel.

Os xenetistas de comezos do século XX, que puxeron as bases da xenética clásica ou mendeliana, concibían o xene, de xeito análogo a Mendel, como “un tipo de unidade de contabilidade e cálculo”, en palabras de Johannsen, sen preocuparse pola súa base física. Paralelamente ao desenvolvemento da xenética clásica,...

1. Fenomenismo e Causalidade en Hume

Hume pretende construír unha ciencia da natureza humana ao modo da ciencia da natureza de Newton.

Como bo empirista, afirma que todo o contido da mente provén dos sentidos. El parte dun principio empirista sobre a orixe do coñecemento: as impresións son causa das ideas, por ser anteriores a elas. O noso entendemento é unha “tabula rasa”, non existen ideas innatas.

Se para Descartes todos os contidos da mente eran “ideas”, para Hume os nosos contidos mentais ou “percepcións” clasifícanse en:

• 1) Impresións: son representacións mentais actuais, nas que teño o obxecto ante min, datos inmediatos da experiencia presente. Constituyen todo o que sentimos, oímos, vemos, amamos, odiamos, etc.
• 2)