Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Llatí per nivell

Els documents de Llatí més consultats

  1. El verí del teatre pdf Secundària
  2. Orfeu i Eurídice: el mite i la història d'Orfeu Secundària

    El text explica el mite d'Orfeu, el gran músic entre els mortals, i la mort de la seva dona Eurídice a causa d'un escurçó mentre fugia d'Aristeu.

  3. Educació a l'Antiga Roma: etapes d'ensenyament, valors i sistema educatiu Batxillerat

    El text explica com s'educaven els infants a l'Antiga Roma, des de la formació familiar fins al sistema d'ensenyament públic amb les seves tres etapes.

  4. Mostellaria de Plaute: resum per escenes i anàlisi dels personatges Secundària

    Aquest document ofereix un resum de la Mostellaria de Plaute, una comèdia llatina inspirada en la comèdia nova grega, ambientada a Atenes.

  5. Imperi Romà: Alt Imperi, Baix Imperi i emperadors Secundària

    Resum de l'Imperi Romà des de l'Alt Imperi (27 aC - 284 dC) fins al Baix Imperi (284-476 dC).

  6. Resum de les Metamorfosis d'Ovidi: Deucalió i Pirra, Apol·lo i Dafne, Faetont, Acteó, Narcís i Píram i Tisbe Batxillerat

    Aquest document resumeix sis mites de les Metamorfosis d'Ovidi, com el diluvi universal de Deucalió i Pirra, l'amor d'Apol·lo per Dafne o la caiguda de Faetont.

  7. La religió a l'Antiga Roma: déus, sacerdots i rituals Batxillerat

    Aquest document explica com la religió servia a Roma per cohesionar la societat, i presenta els déus romans (numina, tríades i indigetes), els principals col·legis sacerdotals i els seus privilegis.

  8. Èpica llatina: de Livi Andrònic a Virgili i Horaci Batxillerat

    El document repassa l'evolució de l'èpica llatina des dels seus orígens amb Livi Andrònic, Gneu Nevi i Quint Enni, fins a Virgili, autor de l'Eneida, i els poetes de l'època imperial.

  9. L'educació a l'Antiga Atenes, Esparta i Roma: resum comparatiu Primària

    El document compara l'educació en tres civilitzacions de l'Antiguitat: Atenes, Esparta i Roma.

  10. Ovidi, el poeta desterrat: obres, biografia i exili a Tomis Altres cursos

    Aquest document presenta el context històric i literari d'Ovidi, la seva biografia i les causes del seu desterrament a Tomis l'any 8 dC.

  11. Empúries romana: història, urbanisme i decadència Primària

    El document explica l'evolució de la ciutat d'Empúries, des de la colònia grega d'Empòrion fins a la seva transformació en municipi romà.

  12. Amfiteatre romà (Coliseu) i vies romanes: estructura, espectacles i xarxa viària Secundària

    El document explica l'estructura de l'amfiteatre romà, com el Coliseu, amb les seves parts principals (arena, cavea, vomitoria, velum i subterraneum), i els tipus d'espectacles que s'hi celebraven.

  13. La comèdia a Roma: Plaute, Terenci i l'estructura del teatre romà Secundària

    Aquest document explica l'origen de la comèdia a Roma, influïda pel teatre grec, i la figura de Plaute, amb les seves obres, personatges i recursos.

  14. Expressions llatines essencials i evolució del llatí al català Altres cursos

    Document de referència que recull expressions llatines d'ús habitual classificades per tipus (generals, temporals, modals, jurídiques i mèdiques), juntament amb altres termes llatins comuns.

  15. Teatre romà: orígens, comèdia, tragèdia, Plaute i Terenci Universitat

    Aquest document repassa el teatre romà des dels seus orígens fins als autors Plaute i Terenci.

  16. Tòpics literaris d'Horaci i l'elegia d'Ovidi: anàlisi i significat Batxillerat

    El document repassa els principals tòpics literaris que Horaci va desenvolupar, com el beatus ille, l'aurea mediocritas, el carpe diem o el monumentum aere perennius, i en explica el significat.

  17. L'Eneida: el viatge d'Enees de Troia a la fundació de Roma Batxillerat

    Resum del viatge d'Enees després de la caiguda de Troia, des de la fugida amb el pare i el fill fins a la fundació de Roma.

  18. Història de Roma: orígens, etapes i caiguda de l'Imperi Formació professional

    El text repassa la civilització romana, des dels seus orígens llegendaris fins a la divisió de l'Imperi l'any 395 dC.

  19. Fòrum, amfiteatre, teatre i circ romans: estructura i usos Batxillerat

    El document descriu l'estructura i els usos dels principals edificis públics de l'antiga Roma: el fòrum, l'amfiteatre, el teatre i el circ.

  20. Patrimoni i monuments de Mallorca, Menorca i Eivissa Altres cursos

    El text fa un recorregut pel patrimoni de les Illes Balears: la Serra de Tramuntana com a paisatge cultural, els cascos antics de Ciutadella, Palma i Dalt Vila d'Eivissa, i alguns monuments destacats com el Palau de l'Almudaina, la Catedral de Mallorca i la Naveta des Tudons.

  21. Tarraco: història, urbanisme i monuments de la capital romana d'Hispània Batxillerat

    El document repassa la història de Tarraco, des del seu origen ibèric com a Kesse i la fundació del campament romà el 218 a.C., fins al seu auge com a capital de la Hispania Citerior i el seu declivi al segle III d.C.

  22. Obres d'Ovidi: Metamorfosis, Fastos, Tristes i Pòntiques Batxillerat

    El document repassa les principals obres d'Ovidi, des dels poemes amorosos i didàctics de la primera etapa fins a la poesia de l'exili.

  23. Abreviatures llatines més habituals i expressions catalanes amb origen llatí Secundària

    Aquest document recull les abreviatures llatines més usades en textos escrits, com c., etc., Id., Infr., N.B., PD, PS, RIP, SPQR, Vs i Sup, amb el significat de cadascuna.

  24. Locucions i arrels llatines: lèxic i derivats Altres cursos

    Aquest document recull locucions llatines d'ús freqüent en català, amb la seva traducció i un significat breu, com ara modus operandi, in fraganti o alea iacta est.

  25. Arquitectura romana: termes, basíliques, temples, aqüeductes i arcs de triomf Primària

    El document descriu cinc elements de l'arquitectura romana: les termes, les basíliques, els temples, els aqüeductes i els arcs de triomf.

  26. Relats breus sobre la natura, l'amor i la fi del món Secundària

    Es tracta d'una col·lecció de relats breus en català que explora la relació de la persona amb la natura, les emocions de l'enamorament i la fi del món.

  27. Atri i peristil a la domus romana: evolució i dependències Primària

    Aquest text explica com, a partir del segle III a.C., la casa romana rica va incorporar el peristil d'estil grec i com això va transformar la distribució de l'habitatge.

  28. Les Metamorfosis d'Ovidi i el seu exili: guia de lectura Batxillerat

    Aquest document presenta la figura de Publi Ovidi Nasó, les causes del seu desterrament per August (el carmen i l'error) i el context de l'època d'August.

  29. Imperi Romà: divisió, crisi i ciutat romana (preguntes i respostes) Formació professional

    Document de preguntes i respostes sobre l'Imperi Romà: la seva divisió administrativa, la crisi del segle III i la de Teodosi, i l'organització de la ciutat romana.

  30. Origen del llatí: de l'indoeuropeu a les llengües romàniques Secundària

    El text presenta els conceptes bàsics per entendre l'origen del llatí, des de la llengua indoeuropea hipotètica fins a la seva expansió per Europa i la Mediterrània.

Mostellaria de Plaute: resum per escenes i anàlisi dels personatges

LlatíActualitzat el 3,87 KB

Mostellaria de Plaute: Resum Detallat de la Trama

Aquest fragment pertany a la Mostellaria (o "La Comèdia del Fantasma"), una comèdia llatina del dramaturg Plaute (s. III-II aC). Aquesta peça forma part del gènere de la fabula palliata, està inspirada en la comèdia nova grega i segueix la tècnica de la contaminatio. La trama transcorre a Atenes, Grècia, i l’obra destaca per l’ús d’un llenguatge col·loquial per entretenir i connectar amb el públic. Altres obres destacades del mateix autor són Aulularia i Miles Gloriosus, entre d'altres.

Resum per Escenes Clau

A continuació, es presenta un resum de les escenes principals que conformen la trama de la Mostellaria:

  1. Escena 1: La Borratxera i el Monòleg

    Grumió i Tranió discuteixen.

...
Continua llegint "Mostellaria de Plaute: resum per escenes i anàlisi dels personatges" »

Resum de les Metamorfosis d'Ovidi: Deucalió i Pirra, Apol·lo i Dafne, Faetont, Acteó, Narcís i Píram i Tisbe

LlatíActualitzat el 4,67 KB

1. El diluvi universal: Deucalió i Pirra

Aquest fragment pertany al llibre I de les Metamorfosis d’Ovidi i explica el mite del diluvi universal. Júpiter decideix castigar la humanitat perquè s’ha tornat dolenta i provoca una gran inundació amb l’ajuda de Neptú, que fa que l’aigua cobreixi tota la terra i destrueixi gairebé tots els éssers humans. Només sobreviuen Deucalió i Pirra perquè són justos i respecten els déus. Després del diluvi demanen ajuda a l’oracle de Temis, que els diu que llencin darrere seu els “ossos de la seva gran mare”, és a dir, les pedres de la terra. Aquestes pedres es transformen en homes i dones i així neix una nova humanitat.

2. Apol·lo i Dafne

Aquest fragment també pertany al llibre I...

Continua llegint "Resum de les Metamorfosis d'Ovidi: Deucalió i Pirra, Apol·lo i Dafne, Faetont, Acteó, Narcís i Píram i Tisbe" »

Ovidi, el poeta desterrat: obres, biografia i exili a Tomis

LlatíActualitzat el 7,64 KB

Ovidi, el poeta desterrat: Context històric i literari

Ovidi va viure durant el govern de l’emperador Octavi August, igual que Virgili, però mai no va formar part del cercle literari de Mecenes. En canvi, va pertànyer al cercle de Messala, un grup allunyat dels objectius polítics d’August.

En aquest grup també es trobaven altres poetes elegíacs que expressaven sentiments íntims com l’amor, el dolor i la tristesa a través de les seves composicions:

  • Tibul: Va escriure quatre llibres d’elegies, on parlava del seu amor per Dèlia i Nèmesis, noms ficticis que prenia de la mitologia.
  • Properci: Va escriure elegies amoroses dedicades a Cíntia, així com elegies de temàtica nacional, en què evocava el passat de Roma.

Entre tots ells,...

Continua llegint "Ovidi, el poeta desterrat: obres, biografia i exili a Tomis" »

Tarraco: història, urbanisme i monuments de la capital romana d'Hispània

LlatíActualitzat el 2,91 KB

Tarraco: Capital de la Hispania Citerior

Orígenes y Fundación (Siglo III a.C.)

Tarraco, originalmente un asentamiento ibero llamado Kesse, se transformó en un punto estratégico con la llegada de los romanos en el 218 a.C. Estos establecieron un campamento militar, atraídos por su puerto natural y su posición defensiva sobre una colina rocosa. Este campamento se convirtió en un recinto amurallado, marcando el inicio de la conquista romana del interior de la Península Ibérica. La combinación del puerto y las murallas impulsó un rápido desarrollo comercial y militar de la ciudad.

Consolidación y Auge (Siglo I a.C. - Siglo I d.C.)

En el 45 a.C., Julio César consolidó la prosperidad de Tarraco al otorgarle el estatus de colonia de derecho...

Continua llegint "Tarraco: història, urbanisme i monuments de la capital romana d'Hispània" »

L'Eneida: el viatge d'Enees de Troia a la fundació de Roma

LlatíActualitzat el 2,08 KB

Fugida de Troia

Enees va fugir de Troia després de la seva destrucció a mans dels aqueus. Portava al seu pare Anquises i al seu fill Ascani, mentre la seva esposa Creüsa els seguia de prop. Tragicament, Creüsa va morir durant la fugida. Desesperat, Enees va embarcar amb altres supervivents a la recerca d'una nova llar.

Odissea i arribada a Cartago

La seva enemistat amb Juno, esposa de Júpiter i reina de l'Olimp, el va condemnar a vagar errant durant molt de temps. En el seu viatge, va arribar a les costes de Cartago, al nord d'Àfrica. Allí regnava la reina Dido, qui es va enamorar d'Enees per obra de Cupido, fill de Venus, perquè oblidés al seu difunt marit. Dido el va retenir durant un llarg període.

El destí a Itàlia

El regne de Cartago...

Continua llegint "L'Eneida: el viatge d'Enees de Troia a la fundació de Roma" »

Emperadors romans destacats i calendari romà: resum de l'Era Antonina i l'Any dels Quatre Emperadors

LlatíActualitzat el 4,82 KB

Emperadors Romans Destacats i Cronologia Imperial

L'Era dels Antonins i Successors

Antoní Pius (Publi Eli Adrià Antoní)

  • Adoptat per l'emperador Adrià.
  • Va regnar durant un llarg període de calma i prosperitat econòmica (138-161 dC).
  • Va permetre la circumcisió dels jueus (l'extirpació total o parcial del prepuci).

Caracal·la (Marcus Aurelius Antoninus)

  • Fill de Septimi Sever i Júlia Domna.
  • Va regnar com a emperador romà del 211 al 217.

Marc Aureli Commodus Antoninus

  • Emperador de la dinastia Antonina (180-192).
  • Sovint considerat un dels pitjors emperadors romans.
  • El seu ascens va posar fi a l'era dels Cinc Bons Emperadors.

Domicià (Titus Flavius Domicianus)

  • Emperador romà del 81 al 96.

Trajà

  • Emperador del 98 al 117.
  • Va ser el primer emperador nascut
...
Continua llegint "Emperadors romans destacats i calendari romà: resum de l'Era Antonina i l'Any dels Quatre Emperadors" »

Mite de Prometeu i la història de Perseu a la mitologia grega

LlatíActualitzat el 9,43 KB

Prometeu, el benefactor de la humanitat

Prometeu és el benefactor de la humanitat en la mitologia grega. Era fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene.

Segons una tradició, fins i tot va ser ell qui va crear els homes modelant-los amb fang a la imatge dels déus, mentre que el seu germà Epimeteu modelava les bèsties.

Va instituir el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus: Prometeu va matar un bou i va repartir les seves restes en dos munts: en un hi havia la carn i les entranyes, en l'altre els ossos i el greix coberts de la pell. Va donar a triar a Zeus quin dels dos munts preferia i Zeus va escollir el segon. Així va quedar establert per sempre més el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn...

Continua llegint "Mite de Prometeu i la història de Perseu a la mitologia grega" »

Glossari d'urbanisme i arquitectura romana: pla hipodàmic, insulae i domus

LlatíActualitzat el 3,09 KB

Glossari de l'Urbanisme i l'Arquitectura Romana

Pla Hipodàmic

Un pla hipodàmic, també denominat 'pla ortogonal', 'en quadrícula' o 'en escac', és el pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars. L'apel·latiu 'hipodàmic' prové del nom de l'arquitecte grec Hipòdam de Milet, considerat un dels pares de l'urbanisme. Els seus plans d'organització es caracteritzaven per un disseny de carrers rectilinis i llargs que s'encreuaven en angle recte. El terme ortogonal es refereix als angles rectes.

Insulae

Les insulae eren, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les insulae eren utilitzades...

Continua llegint "Glossari d'urbanisme i arquitectura romana: pla hipodàmic, insulae i domus" »

Origen del llatí: de l'indoeuropeu a les llengües romàniques

LlatíActualitzat el 4,37 KB

Conceptes Fonamentals de l'Indoeuropeu i el Llatí

L'Indoeuropeu: Origen i Dispersió

Terme convencional que designa una llengua hipotètica parlada al quart mil·lenni a.C. al centre d’Europa i algunes zones del sud-oest d'Àsia.

Al segon mil·lenni a.C. va patir una diàspora i es va estendre per tota Europa i per l'Orient fins a l'Índia. Com a conseqüència d'aquest fet, l'indoeuropeu va evolucionar cap a diferents variants lingüístiques que seran les llengües indoeuropees.

No hi ha testimonis escrits i, per tant, s'ha hagut de reconstruir a partir de les semblances de les llengües posteriors.

Variants del Llatí

Llatí Clàssic (s. I a.C. - I d.C.)

  • Etapa de plena maduresa del llatí.
  • Esdevé la llengua oficial de l’Imperi Romà.
  • Període
...
Continua llegint "Origen del llatí: de l'indoeuropeu a les llengües romàniques" »

Plaute i Terenci: comèdia llatina, diferències i obres principals

LlatíActualitzat el 2,74 KB

Plaute

Els dos comediògrafs més importants de la literatura llatina són Plaute i Terenci. Tots dos van conrear un tipus de teatre anomenat comèdia a la grega, ja que van imitar el model hel·lènic tant en l'acció com en els personatges. En aquestes obres, l'argument es desenvolupa en ciutats gregues, i es coneixen amb el nom de fabulae palliatae.

Sobre la seva vida tenim dades incertes, excepte la data de la seva mort, cap al 184 a.C.

Se li han atribuït 21 comèdies en vers, entre les quals destaquen:

  • Aululària (comèdia de l'olla): un vell troba una olla plena d'or...
  • Amfitrió: Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se amb la seva esposa.
  • Les germanes Baquis: dos germans tenen relacions amb dues germanes prostitutes; l'esclau d'un
...
Continua llegint "Plaute i Terenci: comèdia llatina, diferències i obres principals" »