Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Formació professional

La Civilització Romana: Orígens, Expansió i Caiguda

La civilització romana es va desenvolupar entre el segle VIII aC i el segle V dC. La llegenda situa el mite de Roma en Ròmul i Rem, els quals eren descendents d’Enees, Anquises i, en conseqüència, de Venus. Aquesta civilització perduraria fins a la invasió dels bàrbars el segle V dC o amb la deposició de l'últim emperador de Roma.

Etapes de l'Antiga Roma

El període romà es divideix en tres grans etapes que es diferencien per la seva estructura política:

• Monarquia (segle VIII aC - segle VI aC)
• República (segle VII aC - 31 aC)
• Imperi (31 aC - segle V dC)

La Monarquia Romana (VIII-VI aC)

Durant aquesta etapa, Roma era una petita ciutat i coincidia amb la civilització etrusca, que tenia...

Introducció a l'obra

Es tracta d'una fàbula palliata, un gènere on els personatges utilitzaven la roba grega però parlaven en llatí. L'acció d'aquesta obra té lloc a la ciutat d'Èfes.

Personatges principals

• Pirgopolinices: El soldat fanfarró.
• Palestrió: Esclau de Pleusicles i, durant l'obra, de Pirgopolinices.
• Periplectomen: Veí de Pirgopolinices.
• Filocomasia: Enamorada de Pleusicles, raptada per Pirgopolinices.
• Acrotelèutia: Cortesana de la ciutat.
• Milfidipa: Criada d'Acrotelèutia.

Resum de l'argument

La història comença quan Pirgopolinices rapta Filocomasia i se l'emporta a viure amb ell a Èfes. Mentrestant, Palestrió, l'esclau de Pleusicles, és segrestat per pirates i venut com a esclau a Pirgopolinices.

Palestrió avisa ràpidament...

Ovidi: Vida i Obra

Ovidi va viure a l'època de l'emperador August, en el cercle literari de Messala, allunyat dels objectius polítics d'August. Va conèixer Tibul i Properci, poetes elegíacs les composicions dels quals expressaven sentiments. Tibul va escriure quatre llibres d'elegies expressant l'amor per Delia i Nemesis, dones fictícies (Diana i deessa grega de la venjança). Properci, elegies sentimentals plasmant el seu amor per Cíntia i elegies nacionals evocant el passat de Roma.

Vida i Obres

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, el 43 aC. La seva família benestant el va enviar a Roma per acabar els estudis i formar-se en retòrica. Va anar a Grècia i Àsia per completar la seva formació humanística. De tornada a Roma, va exercir...

L'Oratòria a Roma: Art i Influència Grega

L'oratòria va ser un dels gèneres més conreats i arrelats a Roma. Amb la influència de Grècia, es pot dir que l'oratòria romana assolí, a més dels objectius pràctics, una categoria literària i artística. El primer gran autor que va teoritzar sobre la retòrica va ser Aristòtil. Ell va dividir l'eloqüència en tres parts:

• Genus laudatium (lloar algú en circumstàncies diverses)
• Genus deliberatiuum (controvèrsia política)
• Genus iudiciale (assumptes que es resolen davant del tribunal)

L'Estructura del Discurs Perfecte: De la Teoria a la Pràctica

Segons els teòrics grecs i romans, tot bon discurs ha de presentar quatre parts ben diferenciades:

• Proemi: L'orador ha d'intentar guanyar-se l'atenció

1. El desenvolupament de l’espectacle teatral a Roma

El teatre romà estava estretament lligat a les festes religioses (ludi). Els principals jocs teatrals eren:

• Ludi Romani: setembre, en honor a Júpiter.
• Ludi Apollinares: juliol, en honor a Apol·lo.
• Ludi Megalenses: abril, en honor a la Magna Mater.

L’organització anava a càrrec dels edils curuls o pretors. Les representacions eren gratuïtes, es feien a la tarda i el públic era majoritàriament popular (plebeu). El teatre romà va ser sempre un teatre musical: acompanyat de flauta (tibicen), amb parts cantades i ballades.

2. Característiques generals del teatre romà

Els actors eren homes (esclaus, lliberts o lliures) i no tenien prestigi social. Utilitzaven màscares (que facilitaven...

El Segon Període Intermedi (Dinasties XIII-XVII)

Fragmentació i la Dinastia XIII

El debilitament de l’Estat va conduir a la fragmentació del país i a la caiguda de l’imperi. Sembla que la Dinastia XIII és continuació de la XII, perquè tots els reis s’enterren seguint la tradició de la XII. També sembla que la XIII governa sola, tot i que les llistes reials recullen més de 50 reis per a un període molt curt de temps. Inicialment, també es mantenen les conquestes durant l’Imperi Mitjà (Dinastia XII) a Núbia (fins a Semna i la segona cataracta).

L'Afluència d'Asiàtics i la Caiguda de la XIII

Ja des de la Dinastia XII hi ha una certa afluència d’asiàtics. Durant el regnat d’Amenemhat III, es va acollir al nomós núm....

Tàrraco: Caput Mundi

Breu història de Tàrraco: L'any 218 aC, els romans desembarquen a la colònia grega d’Empúries (ciutat aliada) amb motiu de la Segona Guerra Púnica i, simultàniament, dirigint-se cap al sud en un turó prop del mar, funden un campament militar que ràpidament esdevindrà una pròspera ciutat anomenada Tàrraco.

Al 45 aC, aquest procés de prosperitat es veurà consolidat amb la concessió de l'estatut de colònia de dret romà (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco), concedit per Juli Cèsar.

El 27 aC, August la designa com a capital de la Hispània Citerior o Tarraconensis.

Entre el 26 i el 25 aC, Tàrraco passa a ser la capital del món, ja que August decideix instal·lar-se a la ciutat per poder dirigir de més...

Què és l'Art Prehistòric?

S'anomena art prehistòric a totes les creacions amb valor artístic realitzades per l'ésser humà abans de l'aparició dels primers textos escrits. Aquestes manifestacions s'han estudiat principalment a Europa, on se n'han trobat en gran quantitat.

Etapes de la Prehistòria

• Edat de Pedra:
  • Paleolític
  • Mesolític
  • Neolític
• Edat dels Metalls:
  • Edat del Coure
  • Edat del Bronze
  • Edat del Ferro

El Paleolític

Eren nòmades i vivien en petits grups. Feien art amb impressionants dibuixos d'animals, fabricaven estris, tallaven pedres per poder caçar i van conèixer el foc.

El Neolític

Eren sedentaris. Van començar a treballar en l'agricultura i la ramaderia. Apareix la figura del "líder" de la tribu i va ser l'inici del comerç.

L'Evolució

Marc Tul·li Ciceró: Vida i Obra

Les Parts del Discurs Oratori (Orationis Partes)

• Inventio: Cercar arguments.
• Dispositio: Ordenar correctament aquests arguments.
• Elocutio: Redactar el discurs. Cal tenir cura de l’estil i del vocabulari.
• Memoria: Memoritzar el discurs.
• Actio: Pronunciar el discurs i reforçar-lo amb gesticulació i amb to de veu convenient.

Finalitats de l'Oratòria

• Probare: Provar, demostrar.
• Movere: Commoure, impressionar.
• Delectare: Agradar, delectar.

Estructura del Discurs (Orationis Partes)

1. Introducció (Exordi): Presentació del tema del qual es vol parlar, on l’orador intenta guanyar-se la simpatia del públic.
2. Exposició o Narració: Dels fets que motiven el discurs.
3. Argumentació: Presentació dels arguments.
4. Conclusió o Peroració: