Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Formació professional

L'oratoria a l'antiguitat: de Grècia a Roma

Llatí2,82 KB

Introducció

La democràcia grega va fomentar l'art de l'eloqüència; l'oratòria grega va arribar al seu zenit amb noms com Lísies i Demòstenes. Aristòtil va classificar els discursos en:

  • Genus demonstrativum: elogis funeraris, honorífics i panegírics.
  • Genus deliberativum: amb la finalitat de convèncer una assemblea.
  • Genus iudiciale: amb la finalitat de convèncer un tribunal.

La retòrica va passar de Grècia a Roma, on l'eloqüència es va convertir en el gènere central de la prosa literària i de la cultura. L'educació escolar estava adreçada a formar oradors per parlar en públic políticament.

Oratòria

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i saber convèncer els oients. Era necessària en una Roma democràtica, ja que un bon orador...

Continua llegint "L'oratoria a l'antiguitat: de Grècia a Roma" »

Història de Ròmul i Rem: Orígens de Roma i el Rapte de les Sabines

Llatí3,14 KB

Història dels Orígens de Roma

El Regnat de Ròmul i el Rapte de les Sabines

Ròmul regna entre els romans

Romulus per multos annos inter Romanos regnat.

Nom.s=subj prep det.ac pl ac.pl prep+ac pl V.3a.s
---------- CC----------- --CRV/CC----

Traducció: Ròmul regna durant molts anys entre els romans.

La recerca d'aliances i dones

Populus Romanus feminas non habet et Romulus legatos ad Sabinos mittit, nam cum Sabinis amicitiam cupit.

Nom.s Adj N.S Ac pl=CD adv. neg V.3s conj Nom.s=subj Ac.pl=CD
-------Subj------
prep+ac.pl V.3.s conj prep+abl.pl Acus.s=CD V.3.s
----CC----- ------CC----

Traducció: El poble romà no té dones i Ròmul envia legats als sabins, perquè desitja una amistat amb ells.

Els sabins rebutgen l'amistat

Sabini amicitiam cum Romanis

...
Continua llegint "Història de Ròmul i Rem: Orígens de Roma i el Rapte de les Sabines" »

Històries i Figures Clau de l'Antiga Roma

Llatí4,45 KB

Actitud i Gustos de l'Emperador Aurelià

Aurelià, en posar-se malalt, mai no va cridar el metge a la seva presència, sinó que es curava ell mateix a base de dejuni. Era poc inclinat als plaers, però es divertia amb els actors de mims; també es va divertir moltíssim amb un golafre, que en un sol dia es va menjar un senglar sencer davant la seva taula. Va tenir un període de govern molt afortunat, excepció feta d'algunes rebel·lions internes.

Mort de Laocoont i els seus Fills

Laocoont fou triat a sort per tal de fer un sacrifici a Neptú prop de la platja. Apol·lo va enviar dues serps des de Tènedos a través de les ones del mar per tal que matessin els seus fills. Laocoont els va dur auxili; les serps el varen matar també a ell. Els...

Continua llegint "Històries i Figures Clau de l'Antiga Roma" »

Les Magistratures Romanes: Cursus Honorum i Funcions

Llatí2,89 KB

Les Magistratures Romanes

Eren ciutadans que ostentaven el càrrec públic de manera gratuïta.

Característiques Generals de les Magistratures

Les característiques de les magistratures són:

  • Els magistrats eren elegits pel poble reunit en assemblea.
  • Quan un ciutadà romà era major d’edat adquiria el dret de votar i també el de ser candidat (però calia haver fet el servei militar). La qüestura era el primer esglaó de la carrera política i s’hi podia accedir als 31 anys.
  • La carrera política s’anomenava cursus honorum i calia passar per les magistratures següents: qüestura, edilitat, pretura i consolat.
  • L’exercici de les funcions de magistrat durava un any.
  • Cada magistratura era representada per dos o més magistrats.
  • Els magistrats
...
Continua llegint "Les Magistratures Romanes: Cursus Honorum i Funcions" »

Caiguda de la República Romana: Causes, Crisi Política i Ascens d'August

Llatí3,42 KB

La Crisi de la República Romana

Roma va entrar en una situació crítica per dues raons principals:

  • L’arribada de productes a baix preu va provocar que els petits propietaris no poguessin competir i haguessin d'abandonar les seves terres.
  • La població s'anava empobrint.

Aquesta situació no va afectar els germans Tiberi Grac i Gai Grac. Van intentar dur a terme una reforma agrària, però van ser assassinats, ja que les seves solucions topaven amb els interessos dels latifundistes.

Ruptura Política: Optimates i Populares

Es va produir una ruptura política amb l'aparició de dos partits polítics:

  1. Els Optimates
  2. Els Populares

Ambdós partits van intentar aconseguir el poder absolut. Mari, que era popular per la guerra contra el rei Jugurta, va ser...

Continua llegint "Caiguda de la República Romana: Causes, Crisi Política i Ascens d'August" »

Rutes i monuments romànics i històrics de Catalunya

Llatí3,08 KB

Ruta del romànic de l'Alt Urgell

Ruta del romànic de l'Alt Urgell: travessa Rosselló (França), Conflent, Cerdanya i l'Alt Urgell. S'hi troben elements purament llombards i, també, escultures de fusta.

Camí de Sant Jaume

Camí de Sant Jaume: tomba de l'apòstol Sant Jaume, segle XI. Ruta des del Port de la Selva fins a Alcarràs; pluja d'estels a Santiago que indicava el lloc de la tomba (origen mitològic). Hi ha castells, esglésies i hostals. S'utilitzaven antigues calçades romanes; la Via Catalana era poc freqüentada.

Tarraco (Tarragona)

Tarraco:

  • Amfiteatre i circ romans: l'amfiteatre és el lloc on es celebraven combats; el de Tarragona és famós per tenir una església a l'interior.
  • Aqüeducte de les Ferreres
  • Arc de Bara (Roda de Bara)
...
Continua llegint "Rutes i monuments romànics i històrics de Catalunya" »

Maison Carrée i Aqueducte de les Ferreres: Arquitectura Romana

Llatí4,22 KB

MAISON CARRÉE:

MAISON CARREÉ:Autor: Desconegut.Cronologia: 16 aC.Localitat: Nimes, França.Cx històric: Pertany a principis del període Imperial. A partir de la 2ª ½ s. I aC. època de “pax romana”. Hi ha pocs conflictes i els diners que tenien els podien destinar a fer obres públiques. Es va edificar en època del 1r emperador, Octavi August, encarregada per Agripa.Material: Pedra calcària blanca.Sistema constructiu: Arquitravat.Element de suport: Columnes corínties, que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. Les columnes adossades comparteixen la funció de suport amb el mur. Al pòrtic les columnes soles sostenen l’entaulament.Elements suportats: L’entaulament format per l’arquitrau, el fris i la cornisa.Espai

...
Continua llegint "Maison Carrée i Aqueducte de les Ferreres: Arquitectura Romana" »

Vestimenta a l'Antiga Roma: De la Toga a la Palla

Llatí3,06 KB

Vestimenta a l'Antiga Roma

Context Històric

Roma, durant l'antiguitat clàssica, va ser un poble que va assolir un poder immens. Hàbils constructors i militars, van crear l'ordre jurídic i un imperi grandiós. La societat, organitzada en classes socials (plebeus, magistrats, senadors, emperador), era encara masclista i patriarcal.

Teixits i Tintoreries

Els teixits més utilitzats eren la llana (a l'hivern) i el lli (a l'estiu), i també barreges d'ambdós. La seda, importada d'Orient, s'utilitzava quan es podia aconseguir. Els tints eren d'origen vegetal i animal.

Van aparèixer els fullonica (tintoreries), comerços dedicats a rentar i tenyir teixits. Les olors de l'orina, utilitzada per treure el greix de la llana, fixar el tint i blanquejar...

Continua llegint "Vestimenta a l'Antiga Roma: De la Toga a la Palla" »

La història de Gina i Paulina a París

Llatí2,4 KB

Paulina Homs, casada amb Manuel i mare d'una filla de 5 anys, Gina, es va anar sola a París pel casament de la seva cosina. Aquesta va acompanyar la Paulina amb el seu amic Jean-Pierre. Aquests dos van mantenir una relació intensa, compartint moments com els de l'Anouk, dona que donava nom a la galeria d'art i que es va quedar embarassada, demanant a Jean-Pierre que fes de pare. Quan la nena tenia 6 anys, Anouk va desaparèixer i, després, va tornar i es va endur la filla. El cinquè dia, quan Paulina s'havia d'anar, Jean-Pierre li va demanar que es quedés amb ell, però Paulina va dir que no ja que tenia una família a Barcelona.

Jean-Pierre li escrivia cartes a Paulina que enviava a Júlia i ella se les llegia per telèfon a la seva cosina,...

Continua llegint "La història de Gina i Paulina a París" »

L'Ara Pacis i l'August de Prima Porta: Propaganda i Divinització

Llatí2,63 KB

L'Ara Pacis: Exaltació d'August

Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August, el primer emperador de Roma. El títol d'august és un adjectiu encomiàstic que significa "sublim" i que va ser atorgat a Octavi pel Senat l'any 27 a. C. L'atribució d'aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l'emperador, a qui les lloances dels poetes vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la nissaga dels fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem. Aquesta condició, que serví de fonament a la divinització d'August, està present en el programa iconogràfic de l'Ara Pacis. Així, als quatre relleus de les façanes d'accés al recinte s'hi representen personatges mitològics que es volen vincular amb...

Continua llegint "L'Ara Pacis i l'August de Prima Porta: Propaganda i Divinització" »