Les Magistratures Romanes: Cursus Honorum i Funcions

Les Magistratures Romanes

Eren ciutadans que ostentaven el càrrec públic de manera gratuïta.

Característiques Generals de les Magistratures

Les característiques de les magistratures són:

• Els magistrats eren elegits pel poble reunit en assemblea.
• Quan un ciutadà romà era major d’edat adquiria el dret de votar i també el de ser candidat (però calia haver fet el servei militar). La qüestura era el primer esglaó de la carrera política i s’hi podia accedir als 31 anys.
• La carrera política s’anomenava cursus honorum i calia passar per les magistratures següents: qüestura, edilitat, pretura i consolat.
• L’exercici de les funcions de magistrat durava un any.
• Cada magistratura era representada per dos o més magistrats.
• Els magistrats no cobraven cap sou, però tenien dret a la inviolabilitat, així ningú podia agredir-los.
• De magistratures n’hi havia d’ordinàries (quan la situació política era estable) i d’extraordinàries (quan hi havia una situació de perill).

El Cursus Honorum: Magistratures Ordinàries

Les magistratures ordinàries eren les següents:

• Cònsols (Consules)

  N'hi havia 2 i representaven la màxima autoritat civil i militar. Quan un cònsol deixava de ser-ho passava a ser governador provincial (proconsul).

• Pretors (Praetores)

  Responsables de la justícia. N’hi havia un per als plets entre ciutadans romans (urbanus praetor) i un altre amb jurisdicció fora de la ciutat (peregrinus praetor). Un cop passat el seu mandat també podien passar a ser governadors d’una província (propraetor).

• Edils (Aediles)

  S’ocupaven de l’administració municipal (mercats, etc.).

• Qüestors (Quaestores)

  Administraven el tresor públic (aerarium), recaptaven impostos, controlaven els comptes públics i dirigien l’arxiu oficial.

• Censors (Censores)

  S’encarregaven d’elaborar el cens dels ciutadans. Tenien cura de la moral pública i controlaven els costums dels ciutadans. Era un càrrec honorífic.

• Tribuns de la Plebs (Tribuni Plebis)

  Magistrats de la plebs, no del poble. Defensaven els interessos de la plebs.

Magistratures Extraordinàries en Situacions de Perill

Hi havia 2 magistratures extraordinàries, que només s’elegien en situacions de perill per a la ciutat:

• El càrrec de dictador (dictator), que era un magistrat amb poders absoluts.
• El mestre de cavalleria (magister equitum), que era el seu lloctinent.

Aquests, juntament amb els pretors i els cònsols, tenien el dret de decidir sobre la vida o la mort dels ciutadans.