Atri i peristil a la domus romana: evolució i dependències

Resum

Aquest text explica com, a partir del segle III a.C., la casa romana rica va incorporar el peristil d'estil grec i com això va transformar la distribució de l'habitatge. Descriu el vestíbul, l'atri i les seves dependències, així com el peristil, el seu porxo i les estances que l'envolten. També inclou elements arquitectònics com les finestres i les cobertes.

Punts clau

A partir del segle III a.C., les cases romanes rics van afegir un peristil d'influència hel·lènica darrere de l'edifici original.
L'atri era una avantcambra decorada on el senyor rebia els clients i on hi havia el lararium, l'altar del culte domèstic.
Al voltant de l'atri hi havia botigues (tabernae), habitacions (cubicula), la biblioteca i el menjador (triclinium).
El peristil era un pati o jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes, amb dependències més luxoses que l'atri.
La cuina i el bany se situaven pròximes entre si per aprofitar la mateixa canonada de desguàs.
Les finestres podien tancar-se amb specularia, fulles translúcides de guix lamel·lar o d'alabastrita tallada.

Posa't a prova

A partir del segle III a.C., els romans rics, influïts per la cultura hel·lènica, van ampliar les seves cases adossant-hi al darrere un segon edifici de característiques gregues anomenat peristylum. Amb aquesta addició, la distribució de la casa va canviar completament.

El Vestíbul i l'Atri

La porta principal es trobava a la meitat del passadís que comunicava amb el carrer i l'atri. El vestibulum era la zona que hi havia davant de la porta, en la qual es col·locaven uns bancs perquè s'hi asseguessin les visites i els clients mentre esperaven ser rebuts.

L'atrium va quedar com una avantcambra grandiosa, profusament decorada, on el senyor rebia els clients i on hi havia el lararium (l'altar del culte domèstic).

Dependències de l'Atri

Al voltant de l'atri hi havia una sèrie de dependències:

Les botigues (tabernae): Situades als angles de la casa, amb obertures a l'exterior.
Les habitacions (cubicula): Destinades a dormir, amb una obertura a l'atri. En general, eren de dimensions reduïdes.
La biblioteca.
El menjador (triclinium): Es trobava davant de la porta d'entrada, a nivell del tablinum. Aquesta dependència s'obria alhora cap a l'atri i cap al peristil (peristylum) i se separava del conjunt per mitjà de cortines gruixudes. Aquí rebien les visites ordinàries i, a vegades, fins i tot, es convertia en l'escola familiar.

El Peristil i les Seves Dependències

Per un vestíbul es passava de l'atri al peristil, un pati o jardí envoltat d'un porxo, que generalment tenia dos pisos i era sostingut per columnes. Igual que l'atri, el peristylum estava envoltat de dependències, però en aquest cas eren més luxoses i més àmplies.

Dependències del Peristil

Les dependències principals del peristylum eren:

Les habitacions (cubicula): Que eren exclusivament per dormir.
La cuina (culina): Situada al peristylum i normalment davant del tablinum, no acostumava a tenir xemeneia.
El bany (balnearium): Amb les tres cambres habituals (frigidarium, tepidarium i caldarium). Se situava a prop de la cuina, igual que el vàter (latrina), per aprofitar la mateixa canonada de desguàs.
El rebost (cella penaria): Situat a la zona més fresca de la casa, era on es guardaven les provisions.
L'exedra: Sala espaiosa, oberta al porxo i als jardins i en correspondència amb el tablinum. Solia haver-hi seients permanents per a lectures i altres activitats lúdiques.
El jardí (hortus): Generalment molt cuidat i amb una gran abundància d'objectes ornamentals.

Elements Arquitectònics Addicionals

Es van obrir finestres que donaven al carrer i que es tancaven amb portes partides de fusta i fulles vidrades translúcides de guix lamel·lar (specularia) o d'alabastrita tallat en làmines molt fines. La teulada (tecta) podia ser plana, de dos aiguavessos i, fins i tot, de quatre aiguavessos. El sostre de l'edifici es cobria de palla i al damunt s'hi col·locaven còdols que feien de base per a les teules.

Preguntes freqüents

Què era el peristylum en una casa romana?

El peristylum era un pati o jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes, de caràcter gregue, que es va afegir darrere de la casa a partir del segle III a.C. Estava envoltat de dependències més luxoses i àmplies que les de l'atri.

Per a què servia l'atri a la casa romana?

L'atri era una avantcambra grandiosa on el senyor rebia els clients i on hi havia el lararium, l'altar del culte domèstic. Al seu voltant hi havia botigues, habitacions, la biblioteca i el menjador.

Què eren els specularia?

Eren fulles translúcides de guix lamel·lar o d'alabastrita tallades en làmines molt fines, que s'utilitzaven en les finestres que donaven al carrer i es tancaven amb portes partides de fusta.