Plaute i Terenci: comèdia llatina, diferències i obres principals

Resum

El text presenta els dos grans comediògrafs de la literatura llatina, Plaute i Terenci, que imitaven el model de la comèdia grega. Explica la vida i les obres principals de cadascun, com el cas de les Aululària o les sis palliatae de Terenci. També compara el seu estil, la llengua, els personatges i la perspectiva davant el món grec.

Punts clau

Plaute i Terenci són els dos comediògrafs més importants de la literatura llatina i imitaven la comèdia grega (fabulae palliatae).
Plaute va escriure 21 comèdies en vers i buscava principalment fer riure el públic, amb llengua col·loquial.
Terenci va néixer a Cartago, va ser esclau a Roma i va estar relacionat amb el cercle dels Escipions.
Terenci va representar les sis palliatae conservades: Andria, Hecyra, El torturador de si mateix, L'eunuc i Els germans.
Terenci destaca per la creació de personatges i una estructura més ben construïda, amb un llenguatge més culte.
Plaute ridiculitza els grecs, mentre que Terenci els imita.

Posa't a prova

Plaute

Els dos comediògrafs més importants de la literatura llatina són Plaute i Terenci. Tots dos van conrear un tipus de teatre anomenat comèdia a la grega, ja que van imitar el model hel·lènic tant en l'acció com en els personatges. En aquestes obres, l'argument es desenvolupa en ciutats gregues, i es coneixen amb el nom de fabulae palliatae.

Sobre la seva vida tenim dades incertes, excepte la data de la seva mort, cap al 184 a.C.

Se li han atribuït 21 comèdies en vers, entre les quals destaquen:

Aululària (comèdia de l'olla): un vell troba una olla plena d'or...
Amfitrió: Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se amb la seva esposa.
Les germanes Baquis: dos germans tenen relacions amb dues germanes prostitutes; l'esclau d'un d'ells agafa diners per salvar una germana d'un soldat que l'ha comprat.
El soldat fanfarró: gràcies a l'enginy, dos enamorats poden burlar la vigilància d'un fanfarró militar.

L'objectiu de Plaute era provocar la riallada dels espectadors, sense donar coherència a l'acció. Les reflexions morals són escasses, però Plaute aprofita que l'acció se situa a Grècia per criticar el món hel·lènic. L'aspecte de major originalitat i importància és l'ús de la llengua, farcit de trets propis del registre col·loquial, la qual cosa dóna als textos una gran rapidesa i vivacitat.

Terenci

Va néixer a Cartago i, de molt jove, va ser traslladat a Roma com a esclau, on va residir a casa del senador Terenci, que el va educar i aviat el va alliberar. A casa de Terenci va entrar en relacions amb la noblesa romana, que el van introduir al cercle dels Escipions. Aquest cercle representava les posicions filohel·lèniques de la societat romana enfront del corrent tradicionalista.

Obres: entre el 160 a.C. i el 166 a.C. va representar les sis palliatae que conservem: Andria, Hecyra, El torturador de si mateix, L'eunuc i Els germans.

Comparació entre Plaute i Terenci

Llengua: Terenci representa l'humanisme, amb un llenguatge culte; en canvi, Plaute buscava la rialla del públic i utilitzava un llenguatge col·loquial.
Personatges: Terenci s'interessa en la creació de personatges, mentre que Plaute s'interessa en l'intriga.
Estructura: Les obres de Terenci no tenen la força còmica de les de Plaute, però estaven més ben estructurades.
Perspectiva: Plaute ridiculitza els grecs, en canvi, Terenci els imita.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre Plaute i Terenci?

Plaute buscava la rialla amb un llenguatge col·loquial i s'interessava per la intriga. Terenci tenia un llenguatge culte, s'interessava pels personatges i tenia obres més ben estructurades.

Què són les fabulae palliatae?

Són comèdies de tema grec, amb accions situades en ciutats gregues i personatges hel·lènics, creades per imitar el model de la comèdia grega.

Quantes comèdies es conserven de Terenci?

Es conserven sis palliatae de Terenci: Andria, Hecyra, El torturador de si mateix, L'eunuc i Els germans.