Resum de gramàtica llatina (conjugacions, passiva, adjectius) i teatre romà

Resum

El document repassa la morfologia verbal llatina: les quatre conjugacions, els temps de l'indicatiu i la formació de la veu passiva, incloent la transformació d'oracions d'activa a passiva. També explica la declinació dels adjectius de la primera i segona declinació i els possessius. Finalment, descriu la comèdia romana, els seus tipus i els autors principals, Plaute i Terenci.

Punts clau

Hi ha quatre conjugacions llatines, distingides per la vocal temàtica: -a (1a), -e (2a), consonant o -i (3a) i -i (4a).
La veu passiva s'obté amb els participis en -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural) juntament amb el verb sum.
En transformar una oració d'activa a passiva, el subjecte passa a complement agent i el complement directe passa a subjecte.
El complement agent va introduït per a o ab: ab davant de vocal o h, i a davant de consonant.
La comèdia romana imita la Comèdia Nova grega i manté un to optimista, final feliç i elements d'humor.
Plaute escrivia per a les classes baixes amb llatí col·loquial; Terenci, menys famós, escrivia sobretot per a la noblesa.

Posa't a prova

Gramàtica Llatina: Les Conjugacions

Conjugació:

1a: amo, amas, amare, amavi, amatum (-a)
2a: habeo, habes, habere, habui, habitum (-e)
3a: scribo, scribis, scribere, scripsi, scriptum (consonant o -i)
4a: audio, audis, audire, audivi, auditum (-i)

Temps verbals de l'indicatiu

Present: amo (estimo)
Imperfet: amabam (estimava)
Futur imperfet: amabo (estimaré)
Pretèrit perfet: amavi (vaig estimar)
Pretèrit plusquamperfet: amaveram (havia estimat)
Futur perfet: amavero (hauré estimat)

La Veu Passiva

Desinències i formes passives

Desinències passives: -or, -ris/-re, -tur, -mur, -mini, -ntur.

Oracions passives: s'utilitzen els participis en -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural).

Pretèrit perfet: sum, es, est, sumus, estis, sunt.
Pretèrit plusquamperfet: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant.
Futur perfet: ero, eris, erit, erimus, eritis, erunt.

Transformació d'Activa a Passiva

L'estructura canvia de la següent manera: el Subjecte passa a Complement Agent, el CD passa a Subjecte i el Verb es posa en veu passiva.

Ús de preposicions per al Complement Agent: a (si la paraula següent comença per consonant) o ab (si comença per vocal o h).

Adjectius i Pronoms Possessius

Declinació dels adjectius (1a i 2a)

Singular:
- N: -us, -a, -um
- V: -e, -a, -um
- Ac: -um, -am, -um
- G: -i, -ae, -i
- D: -o, -ae, -o
- Ab: -o, -a, -o
Plural:
- N: -i, -ae, -a
- Ac: -os, -as, -a
- G: -orum, -arum, -orum
- D: -is, -is, -is
- Ab: -is, -is, -is

Adj. i pronoms possessius

1a persona: meus, mea, meum / noster, nostra, nostrum.
2a persona: tuus, tua, tuum / vester, vestra, vestrum.
3a persona: suus, sua, suum.

El Teatre Romà

Característiques de la comèdia

Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. Les regles per fer bones comèdies inclouen:

Usar personatges corrents i no herois o déus, per tal que el públic se senti identificat.
Explicar fets quotidians.
Introduir elements còmics.
Explorar els defectes del caràcter de les persones o de la societat.

La comèdia romana imita la Comèdia Nova grega.

Tipus de comèdia

Fabulae palliatae: Gènere de drama romà, basat en versions romanitzades d’obres de teatre gregues.
Fabulae togatae o fabulae tabernariae: Es caracteritzen per l'ambientació i personatges romans o itàlics, amb arguments complexos i de tipus festiu.
Atel·lanes, mims i pantomimes: Obres de caire burlesc i sovint de tema "picant", molt populars entre el públic.

Autors principals

Plaute: Va ser l'autor amb més èxit. Era un home de poble que escrivia per a les classes baixes amb un llatí col·loquial. Exemples: Aulularia, Amphitruo.
Terenci: Menys famós, escrivia principalment per a la noblesa. Exemples: Phormio, Hecyra.

Preguntes freqüents

Quines són les quatre conjugacions del llatí?

Les quatre conjugacions són la 1a (amo, amas, amare), la 2a (habeo, habes, habere), la 3a (scribo, scribis, scribere) i la 4a (audio, audis, audire). Es distingeixen per la vocal temàtica i la forma de l'infinitiu.

Com es transforma una oració d'activa a passiva?

El subjecte de l'activa passa a ser complement agent, el complement directe passa a ser subjecte i el verb es posa en veu passiva. El complement agent va amb la preposició a o ab, segons la paraula següent.

Qui eren Plaute i Terenci?

Plaute va ser l'autor de comèdies romanes amb més èxit, dirigides a les classes baixes. Terenci, menys famós, escrivia principalment per a la noblesa.

Quins tipus de comèdia romana hi havia?

Hi havia les fabulae palliatae, basades en obres gregues romanitzades; les fabulae togatae o tabernariae, d'ambientació romana o itàlica; i les atel·lanes, mims i pantomimes, de caire burlesc.