Què significa l'expressió llatina 'a priori'?

Significa 'abans dels fets' i s'usa per referir-se a allò que es coneix o es suposa abans de l'experiència. El document l'inclou entre les expressions temporals.

Quina és la diferència entre 'de facto' i 'de iure'?

'De facto' vol dir 'de fet', encara que no sigui oficial, mentre que 'de iure' vol dir 'segons la llei'. Totes dues es classifiquen entre les expressions jurídiques del document.

Com evolucionen les consonants MN i GN en català?

Les combinacions MN i GN passen a NY, com en DAMNUM > dany i SOMNUM > somni.

Què passa amb les consonants finals llatines en català?

Desapareixen totes excepte L, R i S. Per això moltes paraules llatines perden la consonant final en passar al català.

Expressions llatines essencials i evolució del llatí al català

Resum

Document de referència que recull expressions llatines d'ús habitual classificades per tipus (generals, temporals, modals, jurídiques i mèdiques), juntament amb altres termes llatins comuns. Inclou també els casos de la declinació llatina i les principals regles d'evolució fonètica i morfològica del llatí al català, des de consonants i vocals fins a diftongs i la pèrdua de la declinació.

Punts clau

Les expressions llatines es classifiquen en generals, temporals, modals, jurídiques, mèdiques i altres de comuns, cadascuna amb el seu significat en català.
Els casos de la declinació llatina són nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu, cadascun amb funcions sintàctiques pròpies.
Les consonants finals llatines desapareixen excepte L, R i S.
La L inicial llatina es duplica en català (LUPUS > llop).
Les vocals tòniques Ĕ i Ŏ es converteixen en E i O obertes en català (TERRA > terra, PORTA > porta).
Els diftongs AE i OE passen a E, i AU passa a O (CAELUM > cel, POENA > pena, AURUM > or).
El català no conserva la declinació llatina i sovint deriva de l'acusatiu (MURUM > mur).

Posa't a prova

Expressions Llatines Generals

Casus belli: Motiu de guerra o de conflicte.
Conditio sine qua non: Condició imprescindible perquè passi alguna cosa.
Modus operandi: Manera de fer o d’actuar.
Modus vivendi: Manera de viure o d’adaptar-se a una situació.
Opera prima: Primera obra d’un artista o creador.
Primus inter pares: Persona que destaca dins d’un grup d’iguals.
Quid pro quo: Confusió en què es pren una cosa per una altra.
Rara avis: Persona o cosa molt especial o poc habitual.
Statu quo: Situació actual d’una cosa.
Totum revolutum: Confusió total, un embolic.
Vox populi: Quelcom que tothom sap o comenta.

Expressions Llatines Temporals

A posteriori: Després dels fets.
A priori: Abans dels fets.
Hic et nunc: Aquí i ara, immediatament.
In extremis: A l’últim moment.
In fraganti: Sorprès mentre es feia una cosa (sobretot dolenta).
Ipso facto: A l’instant.
Sine die: Sense data fixa.

Expressions Llatines Modals

Ad hoc: Fet expressament per a un fi concret.
Ad nauseam: Quan alguna cosa es repeteix fins a fer-se pesada.
Ex abrupto: D’una manera brusca o sobtada.
Ex aequo: Quan dues persones o equips queden empatats.
Ex professo: Fet expressament per un propòsit concret.
Gratis et amore: Fet de manera desinteressada i gratuïta.
In crescendo: En augment progressiu.
In extenso: Explicat amb tots els detalls.
Motu proprio: Per iniciativa pròpia.

Expressions Llatines Jurídiques

De facto: De fet, encara que no sigui oficial.
De iure: Segons la llei.
Dura lex, sed lex: La llei pot ser dura, però és la llei.
Habeas corpus: Dret a ser presentat davant un jutge si t’arresten.
In dubio, pro reo: En cas de dubte, es beneficia l’acusat.
Pacta sunt servanda: Els acords s’han de complir.
Persona non grata: Persona no benvinguda en un lloc.
Si vis pacem, para bellum: Si vols la pau, prepara’t per a la guerra.

Expressions Llatines Mèdiques

Coitus interruptus: Mètode per evitar l’embaràs interrompent el coit.
Delírium trèmens: Deliri amb tremolors, típic de l'abstinència d’alcohol.

Altres Expressions Llatines Comunes

Accèssit: Recompensa inferior al primer premi en un certamen.
Addenda: Notes addicionals afegides a un llibre o escrit.
Agenda: Llibreta per anotar coses a fer, programació d’actes.
Àlies / alias: Malnom o pseudònim.
Alter ego: Un altre jo, persona de confiança.
Desideràtum: Allò que es desitja aconseguir.
Esnob: Persona que vol aparentar més del que és per destacar.
Ex libris: Inscripció en un llibre indicant-ne el propietari.
Ínterim: Temps d’espera entre dues accions.
Lapsus: Error involuntari, com lapsus linguae (parlant).
Maremàgnum: Gran enrenou o confusió.
Memoràndum: Escrit que recull punts importants per recordar.
Plus: Quantitat addicional, normalment de diners o avantatges.
Postdata (P.D.): Nota afegida després de signar una carta.
Quid: Punt clau d’una qüestió (ex: el quid de la qüestió).
Quòrum: Nombre mínim de persones necessàries per prendre decisions.
Rictus: Gest de la boca que deixa veure les dents.
Súmmum: Grau més elevat d’alguna cosa.
Vis còmica: Capacitat de fer riure.
Ultimàtum: Advertència final abans d’una acció contundent.

Casos de la Declinació Llatina

Nominatiu: Subjecte, Atribut.
Acusatiu (AC): Complement Directe (què?, el, els, la, les), Complements Circumstancials (temps, mode, lloc).
Vocatiu: Per cridar, interpel·lar.
Genitiu: Complement del Nom (de...).
Datiu: Complement Indirecte (a qui?).
Ablatiu: Complements Circumstancials, amb una preposició ablativa davant o sense preposició.

wBzBPzUqVGgIQAAAABJRU5ErkJggg==

Evolució Fonètica i Morfològica del Llatí al Català

1. Consonants Simples

Inicials: Generalment es conserven. La L inicial es duplica (ex: LUPUS > llop).
Interiors: Les consonants sordes es tornen sonores (T → D, P → B, C → G). La B es converteix en V. La D entre vocals desapareix.
Finals: Desapareixen totes les consonants excepte L, R, S.

2. Consonants Agrupades

Inicials: Quan S va seguida d’una consonant, es desenvolupa una E protètica inicial (ex: SCHOLA > escola).
Interiors: Les consonants dobles es simplifiquen (ex: VACCA > vaca). Les consonants sordes es tornen sonores davant de líquides (ex: PETRA > pedra).

3. Combinacions de Consonants

PS, SC → IX (ex: IPSE > eix)
MN, GN → NY (ex: DAMNUM > dany)

4. Vocalisme Tònic i Àton

Vocals Tòniques:
- Ĕ, Ŏ (e, o breus) → E, O obertes (ex: TERRA > terra, PORTA > porta).
- Ī, Ū (i, u llargues) → Es mantenen o es tanquen en I, U (ex: VĪNUM > vi, MŪRUS > mur).
Vocals Àtones: Les vocals àtones, especialment les finals, tendeixen a reduir-se o desaparèixer, excepte la A en alguns casos.

5. Evolució de les Nasals

M i N finals desapareixen (ex: PANEM > pa).
MN, GN passen a NY (ex: SOMNUM > somni).

6. Evolució de les Líquides (L i R)

La L entre vocals pot palatalitzar-se en LL (ex: FILIA > filla).
La R intervocàlica es manté o desapareix en alguns casos (ex: CARUS > car).

7. Pèrdua de la Declinació Llatina

Els casos llatins desapareixen i es redueixen a una forma única per al singular i plural.
L’acusatiu llatí sol ser la base de la paraula catalana (ex: MURUM > mur).

8. Evolució de les Semiconsonants

La J inicial del llatí es manté o canvia (ex: IAM > ja).
La V inicial del llatí es conserva o canvia en B (ex: VĪNUM > vi, VETERANUS > veterà).

9. Diftongs

AE → E (ex: CAELUM > cel)
OE → E (ex: POENA > pena)
AU → O (ex: AURUM > or)