Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

1. El diluvi universal: Deucalió i Pirra

Aquest fragment pertany al llibre I de les Metamorfosis d’Ovidi i explica el mite del diluvi universal. Júpiter decideix castigar la humanitat perquè s’ha tornat dolenta i provoca una gran inundació amb l’ajuda de Neptú, que fa que l’aigua cobreixi tota la terra i destrueixi gairebé tots els éssers humans. Només sobreviuen Deucalió i Pirra perquè són justos i respecten els déus. Després del diluvi demanen ajuda a l’oracle de Temis, que els diu que llencin darrere seu els “ossos de la seva gran mare”, és a dir, les pedres de la terra. Aquestes pedres es transformen en homes i dones i així neix una nova humanitat.

2. Apol·lo i Dafne

Aquest fragment també pertany al llibre I...

Tarraco: Capital de la Hispania Citerior

Orígenes y Fundación (Siglo III a.C.)

Tarraco, originalmente un asentamiento ibero llamado Kesse, se transformó en un punto estratégico con la llegada de los romanos en el 218 a.C. Estos establecieron un campamento militar, atraídos por su puerto natural y su posición defensiva sobre una colina rocosa. Este campamento se convirtió en un recinto amurallado, marcando el inicio de la conquista romana del interior de la Península Ibérica. La combinación del puerto y las murallas impulsó un rápido desarrollo comercial y militar de la ciudad.

Consolidación y Auge (Siglo I a.C. - Siglo I d.C.)

En el 45 a.C., Julio César consolidó la prosperidad de Tarraco al otorgarle el estatus de colonia de derecho...

Fugida de Troia

Enees va fugir de Troia després de la seva destrucció a mans dels aqueus. Portava al seu pare Anquises i al seu fill Ascani, mentre la seva esposa Creüsa els seguia de prop. Tragicament, Creüsa va morir durant la fugida. Desesperat, Enees va embarcar amb altres supervivents a la recerca d'una nova llar.

Odissea i arribada a Cartago

La seva enemistat amb Juno, esposa de Júpiter i reina de l'Olimp, el va condemnar a vagar errant durant molt de temps. En el seu viatge, va arribar a les costes de Cartago, al nord d'Àfrica. Allí regnava la reina Dido, qui es va enamorar d'Enees per obra de Cupido, fill de Venus, perquè oblidés al seu difunt marit. Dido el va retenir durant un llarg període.

El destí a Itàlia

El regne de Cartago...

Plaute

Els dos comediògrafs més importants de la literatura llatina són Plaute i Terenci. Tots dos van conrear un tipus de teatre anomenat comèdia a la grega, ja que van imitar el model hel·lènic tant en l'acció com en els personatges. En aquestes obres, l'argument es desenvolupa en ciutats gregues, i es coneixen amb el nom de fabulae palliatae.

Sobre la seva vida tenim dades incertes, excepte la data de la seva mort, cap al 184 a.C.

Se li han atribuït 21 comèdies en vers, entre les quals destaquen:

• Aululària (comèdia de l'olla): un vell troba una olla plena d'or...
• Amfitrió: Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se amb la seva esposa.
• Les germanes Baquis: dos germans tenen relacions amb dues germanes prostitutes; l'esclau d'un

Plaute: Mestre de la Comèdia Llatina Antiga

Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap al 251 aC a Sarsina, a l'antiga Úmbria, i mort el 184 aC.

Biografia i Context Històric de Plaute

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Úmbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute^[1] i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palimpsest Ambrosià, informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 aC. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o bé del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC. Tota la resta és incerta o llegendària....

L’Imperi Romà va durar cinc segles i es divideix en dos períodes principals: l’Alt Imperi (fins al segle III dC) i el Baix Imperi (fins al 476 dC), amb grans diferències en la seva política i societat.

L'Alt Imperi Romà: Govern i Poder

Durant l’Alt Imperi, Octavi August va instaurar el Principat, un sistema en què, tot i mantenir l’aparença republicana, l’emperador concentrava tot el poder. August va assolir aquesta posició després de derrotar Marc Antoni (31 aC) i va rebre títols i poders essencials com la potestat tribunícia i l’imperi proconsular. La successió no estava regulada, i l’exèrcit, especialment la Guàrdia Pretoriana, decidia el nou emperador.

Les institucions republicanes van perdre el seu valor: les magistratures...

La Vestimenta a l'Antiga Roma

Els Vestits

El vestit habitual dels romans era la túnica, feta de lli i formada per dues peces de roba cosides juntes. Arribava fins a sota dels genolls i s'ajustava al cos amb un cinturó.

El Vestit Masculí

1. Toga: Vestit nacional romà. Els romans la feien servir per sortir al carrer o en actes socials. Era obligatòria per a no ser confós amb un estranger. Es posava a sobre de la túnica.
2. Toga pura: Normalment no tenia ornaments.
3. Toga praetexta: S'usava per distingir el tipus de persona. Era el vestit dels infants i adolescents fins als 16 anys i de les noies fins al matrimoni. També la portaven magistrats i sacerdots.
4. Toga picta: S'usava durant desfilades i festes de triomf.
5. Subligaculum: Roba interior d'home (calçotets)

Tòpics literaris d'Horaci

El més famós d’Horaci és la quantitat de tòpics literaris que va desenvolupar en la seva obra, alguns heretats de poetes grecs. Aquests tòpics han passat a la posteritat amb el nom que els hi va donar Horaci. Un tòpic és una expressió o un argument que va encunyar un escriptor a propòsit d’una idea i que, posteriorment, són adoptats per suggerir aquesta mateixa idea. Un dels més famosos seria el beatus ille, que consisteix en l’elogi i la idealització de la tranquil·litat de la vida del camp, en contraposició a la vida agitada de la ciutat. Aurea mediocritas seria l’elogi de la moderació; segons Horaci, la felicitat es troba en un punt mig, és a dir, ser massa ric et fa entrar en un cercle d’ambicions...

Unitat 6: Emplaçament i Edificis del Fòrum

El fòrum es trobava a l'encreuament de les vies principals:

• Cardo: Carrer principal de nord a sud.
• Decumanus: Carrer principal d'est a oest.

Edificis Principals del Fòrum

• Els temples (Templa): Sovint hi havia un temple dedicat a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).
• La cúria (Curia): Era l'edifici on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del Senat local.
• La basílica (Basilica): Era el lloc on es reunien els tribunals de justícia i on es discutia sobre negocis. Era un edifici de grans dimensions, cobert i porticat, de tres naus.
• Les botigues (Tabernae): Es trobaven sota els porxos del fòrum. N'hi havia de tota mena; també hi havia diversos mercats, amb botigues d'especialitats