Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Evolució de la Historiografia Romana

La història com a gènere amb personalitat pròpia sol aparèixer tard en totes les cultures. A Grècia comença al segle V aC, quan la literatura grega havia assolit la seva maduresa. A Roma comença rudimentàriament al segle III aC. La història grega solia centrar-se en els fets presents i universals; la romana, en canvi, mira cap al passat i només gira al voltant d'Roma.

La història romana té d'una banda un to de pessimisme, ja que és comptada per membres del senat o persones afins a ell; d'altra banda, conté una idea de grandesa en els fets que parlen de l'expansió.

Fonts de la Història Romana

• Arxius: Inscripcions, documents oficials, lleis i tractats constitueixen una de les primeres fonts de

Chapter 5: Júpiter i Io

Jupiter, rex deorum, pulchram Io amabat, sed iram Iunonis metuebat. Mutavit igitur formam Ionis: Iuno non feminam, sed bovem videbit,” Juppiter cogitabat.

Júpiter, rei dels déus, estimava la bonica Io, però tenia por de la ira de Juno. Per això va canviar la forma de Io: «Juno no veurà una dona, sinó una vaca», pensava Júpiter.

Iuno non stulta erat: “Habesne donum, mi vir? Dabisne bellam bovem Iunoni? Da, si me amas!” Juppiter igitur Iunoni bovem dedit. Juno no era ximple: «Tens el regal, meu marit? Dóna la bonica vaca a Juno? Dóna-la, si m’estimes!». Per això Júpiter va donar la vaca a Juno.

Cum bove remanebat magnus custos, Argus. Argus centum oculos habebat.

Amb la vaca romania el gran guardià,...

Singular:Nominatiu-s- *  /   *// IS /E>Subjecte,atribut                  

Vocatiu-S/- *   /   *// IS/E >Interpel·lacio                                                        

Acosatiu-EM  /  *// EM/E >CD i CC amb preposició                    

Genitiu-IS-  /  IS// IS/IS >CN->De la noia                                                  

Datiu-I-  /  I// I/I >CI->a la noia, per a la noia                                     

Ablatiu-E- /  E// E/E >CC i complement Agent->amb la noia                   

Plural:...

Les declinacions llatines

Primera, segona i formes neutres

• 1a declinació: -a / -a / -am / -ae / -ae / -a // -ae / -ae / -as / -arum / -is / -is
• 2a declinació (-us / -er / -ir): - / -e / -um / -i / -o / -o // -i / -i / -os / -orum / -is / -is
• 2a declinació neutra (-um): -um / -um / -um / -i / -o / -o // -a / -a / -a / -orum / -is / -is

Quarta i cinquena declinació

• 4a declinació (M/F en -us): -us / -us / -um / -us / -ui / -u // -us / -us / -us / -uum / -ibus / -ibus
• 4a declinació neutra (-u): -u / -u / -u / -us / -ui / -u // -ua / -ua / -ua / -uum / -ibus / -ibus
• 5a declinació (-es): -es / -es / -em / -ei / -ei / -e // -es / -es / -es / -erum / -ebus / -ebus

Tercera declinació

Imparisíl·labs

• M/F: - / - / - / -em / -is / -i / -e // -es / -es /

Primer grup: adjectius de la primera i segona declinació

Primer grup: 2a, 1a, 2a. Adjectiu.

N. bonus, bona, bonum; N. boni, ae, a; N. niger, nigra, nigrum; N. nigri, nigrae, nigra; N. acer, acris, acre; N. acres, acria.

V. bone, bona, bonum; V. boni, ae, a; V. niger, nigra, nigrum; V. nigri, nigrae, nigra; V. acer, acris, acre; V. acres, acria.

A. bonum, bonam, bonum; A. bonos, as, a; A. nigrum, nigram, nigrum; A. nigros, nigras, nigra; A. acrem, acrem, acre; A. acres, acria.

G. boni, bonae, boni; G. bonorum, bonarum, bonorum; G. nigri, nigrae, nigri; G. nigrorum, nigrarum, nigrorum; G. acris, acris, acris; G. acrium, acrium.

D. bono, bonae, bono; D. bonis, bonis, bonis; D. nigro, nigrae, nigro; D. nigris, nigris,

Introducció a la Poesia Èpica Llatina

Composició poètica en versos regulars de caràcter narratiu que celebra personatges i accions heroics, anteriors a Virgili.

Livi Andrònic i Gneu Nevi

Livi Andrònic va traduir al llatí l'Odissea d'Homer i va adaptar obres teatrals gregues al llatí. Se'n conserven pocs fragments.

Gneu Nevi va escriure el poema èpic La guerra púnica, imitant la Ilíada. Enllaça la llegenda d'Eneas amb els orígens de Roma i preveu l'odi etern entre romans i cartaginesos (Dido i Eneas).

Virgili i l'Eneida

Virgili va néixer a Màntua el 70 aC, va arribar a Roma i va conèixer a Mecenas. Va escriure les Bucòliques (pastors que debaten qüestions socials) i les Geòrgiques (didàctic).

August li va demanar celebrar els orígens...

La Bíblia, llibre de llibres

La Bíblia és el llibre de la cultura occidental. Conté el seu nucli moral, de sensibilitat, de visió del món i de concepció de la vida. La seva influència en la literatura i l'art universals ha estat determinant en tots els sentits, de manera que una bona part del fons mític i de la imatgeria occidentals li'n deu l'existència. Pel que fa a la literatura, bona part d'aquest fons ha fornit línies de tensió temàtica que han estat arepreses, reinterpretades i recreades al llarg de la història.

Etimològicament, bíblia prové del llatí eclesiàstic, que al seu torn agafa la paraula del grec biblia, llibres. Es defineix, doncs, com un llibre de llibres sagrats de les religions jueva i cristiana.

Per als jueus...

Religió i societat a l'antiga Roma

Imperi i pilars del regnat d'August

T6 IMP: Pilars del regnat d'August: bona reorganització de l'estat i de la fortuna personal i immobiliària, i preparació augusta basada en el poder imperial i en les parts constitucionals.

Compleció del poder

Compl.: monarquia encoberta, primus inter pares, auctoritas, potestas, imperium i imperium proconsulare.

Cercles literaris, mecenatge i masses

Cercles literaris, mecenatge i masses: cercles de protecció d'escriptors i d'espais de continguts.

Relacions augusteas i escriptors

Relacions augusteas i escriptors:

• Horaci: lluità contra Octavi i els sacerdots al cost dels assassins de Cèsar, a la batalla de Filipos. Obra: Propadeum Augusti, 4 llibres de Carmen.
• Virgili: víctima

Icones, indicis o símbols

Icones, indicis o símbols

cotxe realitat → símbol / àcid làctic → indici / aplaudiments concert → símbol / senyal de pas → símbol / piscina → icona / soroll casa → indici / plànol metro → icona / negre enterrament → símbol / creu botiga → símbol / estrelles hotel → símbol

Funcions del llenguatge

Funció conativa, metalingüística, poètica, fàtica, emotiva

Cartell propaganda eleccions → conativa

Ortografia → metalingüística

Paraules → fàtica

Trencalengües → poètica

Pèsame → emotiva

Polisèmia i homonímia

Polisèmia, homonímia → homografia, homofonia

botes → homògrafa

serra → polisèmia

cara → homògrafa

mà → polisèmia

bella → homòfona

Canvi semàntic en aquests enunciats

autobús...

Vida de Publi Virgili Maro

Virgili: Publi Virgili Maro va néixer prop de Mantua l'any 70 aC. Provenia d'una família modesta, era de caràcter tímid i va romandre solter. Des de la seva ciutat natal, Mantua, va anar a estudiar a Cremona i, més tard, va arribar a Roma, on va conèixer Mecenes, protector influent de les arts i amic d'August.

Quan ja havia escrit les Bucòliques (un conjunt de poemes en què els protagonistes són pastors que plantegen qüestions socials, polítiques o amoroses que els preocupen, de manera dialogada) i les Geòrgiques (un poema didàctic dedicat a cantar l'agricultura i la vida al camp), August li va demanar que celebrés els orígens de Roma i la seva nissaga, la gens Júlia. Va dedicar onze anys de la seva...