Religió i societat a l'antiga Roma: pilars, classes i culte

Religió i societat a l'antiga Roma

Imperi i pilars del regnat d'August

T6 IMP: Pilars del regnat d'August: bona reorganització de l'estat i de la fortuna personal i immobiliària, i preparació augusta basada en el poder imperial i en les parts constitucionals.

Compleció del poder

Compl.: monarquia encoberta, primus inter pares, auctoritas, potestas, imperium i imperium proconsulare.

Cercles literaris, mecenatge i masses

Cercles literaris, mecenatge i masses: cercles de protecció d'escriptors i d'espais de continguts.

Relacions augusteas i escriptors

Relacions augusteas i escriptors:

• Horaci: lluità contra Octavi i els sacerdots al cost dels assassins de Cèsar, a la batalla de Filipos. Obra: Propadeum Augusti, 4 llibres de Carmen.
• Virgili: víctima de les confiscacions. Obra: Eneida, que justifica la glòria de Roma i la preponderància de la família Julia.
• Tit Livi: la república augustiana li deia Pompeianus. Va celebrar la política i la moral d'August a la seva obra Ab Urbe Condita.
• Ovidi: a l'exili per carmen et error.

Cinc monuments i funcions artístiques

5 monuments i funcions artístiques: Ara Pacis, Teatre de Marcel, Temple de Tarragona, Mausoleu d'Augusti, Temple d'Apol·lo.

Successió i períodes imperials

Successió d'Octavi: Tiberi.

Períodes imperials: principat (27 aC–235) i dominat (284–395).

Quadre de reformes de Diocleci

Quadre de reformes de Diocleci: províncies, diòcesis, vicarias, prefectures i prefecte del pretori.

Comparació amb noms

Comparació amb noms: Honori, Constant, Calígula, Adrià, Marc Aureli, Titus, Neró, Juli l'Apòstata.

Classes socials a Roma

T7 CL.SOC

Lleis victorioses: Lleis de les Dotze Taules (duodecim tabularum leges), privilegis dels patricis, obertura de l'espai públic amb el canvi legislatiu, 450 aC.

• Lex Canuleia: matrimonis mixtes, 445 aC.
• Leges Licinia: es permet als plebeus accedir al consolat, 367 aC.

Relació de columnes de definició de república i imperi: 1c I, 2a III, 3b II.

Definicions breus i conceptes:

• Sp: costum de les classes baixes de rebre aliments o diners anant a saludar al patró.
• Salutatio: anar a saludar al patró.
• Vernae: fills d'esclaus.
• Instrumentum vocale: esclau-instrument en veu.
• Contubernium: matrimoni entre esclaus.
• Ingenui: lliberts, no es pot casar amb ciutadans lliures.
• Peculium: conjunt de diners i pertinences que reunien els esclaus.
• Ergastulum: quan els esclaus domèstics dormien encadenats en cel·les col·lectives.
• Toga latus clavus: toga per als senadors i els seus fills, amb una franja de color ampla.
• Toga angusticlavia: toga dels equites amb una franja estreta.

Enumeració de dos ocs o protagonistes d'esclaus: revolta espartaquista, 73 aC, i protagonistes de les obres de Plauto, III–II aC.

Concepte de costat definit: socii et foederati, civis romanus, civis latinus, peregrinus, provincialis.

Religió romana

T10 REL.ROM

Tres característiques de la religió: conservadora però permeable; resol els assumptes humans; es fonamenta en el ritual i en la seva acció social, i tutela la vida romana privada i pública.

Complements: 17 aC, poeta Horaci, el nou segle, un cor de nois i noies, Febus i Diana, programa de propaganda imperial, retorn de les velles virtuts.

Descripció del temple romà

Descripció de temples romans: temple hexàstil i pseudoperípter alçat sobre un podium.

Quadre de divinitats

Quadre de divinitats:

• Primers temples i primeres estàtues de déus grecs.
• Cultes i déus grecs: s'identifiquen divinitats gregues amb divinitats romanes.
• Ampliació de la competència del déu.
• Fusió de característiques.
• Identificació total de les divinitats.
• Venus-Afrodita: Venus deessa dels horts esdevé deessa de la bellesa.
• Medalló de Júpiter.
• Mercuri identificat amb Odin.

Relació de déus i funcions: 1e VIII, 2i II, 3k V, 4n VII, 5a XIII, 6m III, 7l IX, 8j IV, 9d VI, 10f XI, 11g XIV, 12c I, 13b X, 14h XII.

Enumeració de col·legis sacerdotals i funcions

Col·legis sacerdotals: les vestals, els flamines, els pontífexs, el rex sacrorum, els augurs, els haruspices, els decemvirs i els quindecemvirs.

Enumeració d'accions d'August

Accions d'August: va reformar 80 santuaris; nous temples: Apol·lo Cesar i Marc Ultor; va restaurar els col·legis sacerdotals; va assumir el càrrec de pontífex màxim el 12 aC.

Posició privilegiada d'Octavi

Posició privilegiada d'Octavi: per ser descendent de Juli Ascani, fill d'Eneas i, per tant, de Venus i Mart.

Fets cabdals i evolució cristiana

Fets cabdals:

• I: s'estén el cristianisme gràcies a la pau de Tàsos.
• 64: persecució de Neró.
• 313: edicte de Milà de Constantí.
• 325: primer concili de Nicea.
• IV: l'emperador Teodosi prohibeix els cultes pagans.

Vertader o fals

Vertader o fals: a) F, no sempre; b) F, els ocells eren de l'esquerra; c) V; d) F, religió de la monarquia; e) F, eren 30 anys; f) V; g) V.