Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Aqüeducte romà: arquitectura, elements constructius i funció

LlatíActualitzat el 2,48 KB

Aqüeducte Romà

Elements Constructius

Mur: Carreus rectangulars lleugerament encoixinats i col·locats en sec, sense morter entre les juntes.

Elements de suport: Els pilars inferiors s'organitzen en fileres de carreus esglaonats que esdevenen piràmides truncades, coronades per cornises. Els pilars superiors, en canvi, són prismes rectangulars. Els arcs tenen una arrancada comuna per a dos arcs alhora, cosa que enforteix l'estructura.

Elements suportats (coberta): A la part superior hi havia una galeria de conducció d'aigua d'uns 2 metres d'alçada, avui destruïda. El canal fou construït amb morter impermeable fet amb calç i ceràmica (opus caementicium).

Elements decoratius: A l'art romà els mateixos elements de suport es consideren decoratius,...

Continua llegint "Aqüeducte romà: arquitectura, elements constructius i funció" »

Educació a l'Antiga Roma: etapes d'ensenyament, valors i sistema educatiu

LlatíActualitzat el 6,01 KB

Objectiu de l'Educació a l'Antiga Roma

Si bé actualment entenem que l’objectiu de l’educació consisteix en l’adquisició d’un seguit de coneixements intel·lectuals o d’una sèrie d’habilitats professionals, fins al segle III aC els romans creien que l’objectiu era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família, les institucions polítiques i la tradició, la base essencial d’un bon ciutadà romà.

L'Educació Familiar Tradicional

El paper de la mare (Fins als set anys)

Fins als set anys, l’educació dels infants era cosa de la mare, la qual, personalment o bé amb l’ajut d’alguna dona de la família, els ensenyava a fer els primers passos, a parlar...

Continua llegint "Educació a l'Antiga Roma: etapes d'ensenyament, valors i sistema educatiu" »

Barcino: origen, urbanisme i economia de la colònia romana

LlatíActualitzat el 5,7 KB

Barcino, una antiga colònia romana

Barcino en llengua llatina, va ser una colònia romana la qual ha donat lloc a l’actual ciutat de Barcelona. Els seus habitants eren coneguts com a “barcelonins” o “faventins”. Rep aquest nom degut a que es trobava sota mandat imperial dels Júlia Augusta. Sabem que Barcelona va ser una colònia perquè té més de 2.000 anys d’història.

Origen i Colonització

Els romans van arribar al territori actualment català al 218 a.C quan un exèrcit dirigit per Corneli Escipió va desembarcar a Empúries amb la intenció de convertir aquesta en una base de suport militar en la lluita que Roma i els cartaginesos tenien pel domini del Mediterrani. El procés colonitzador va anar avançant per molta part del...

Continua llegint "Barcino: origen, urbanisme i economia de la colònia romana" »

La religió a l'Antiga Roma: déus, sacerdots i rituals

LlatíActualitzat el 8,36 KB

La Religió a l'Antiga Roma

A Roma, la religió servia per cohesionar i establir les relacions socials. La relació de l’ésser humà amb la divinitat era pràcticament inexistent. No hi havia separació entre Església i Estat.

Els Déus Romans

Els primers romans posseïen un gran nombre de voluntats divines (numina) que eren importants per a diverses circumstàncies de la vida. Per exemple, en acabar els treballs agrícoles, l’agricultor s’havia d’adreçar a Sterculinus (adob de la terra), Sator (sembra), etc. Durant molt de temps, aquests numina no van tenir cap representació concreta.

Les Tríades Romanes

Entre els numina, alguns tenien més valor que d’altres segons el que representaven: per exemple, Saturn (les llavors), Janus (...

Continua llegint "La religió a l'Antiga Roma: déus, sacerdots i rituals" »

Resum de gramàtica llatina (conjugacions, passiva, adjectius) i teatre romà

LlatíActualitzat el 4,37 KB

Gramàtica Llatina: Les Conjugacions

Conjugació:

  • 1a: amo, amas, amare, amavi, amatum (-a)
  • 2a: habeo, habes, habere, habui, habitum (-e)
  • 3a: scribo, scribis, scribere, scripsi, scriptum (consonant o -i)
  • 4a: audio, audis, audire, audivi, auditum (-i)

Temps verbals de l'indicatiu

  • Present: amo (estimo)
  • Imperfet: amabam (estimava)
  • Futur imperfet: amabo (estimaré)
  • Pretèrit perfet: amavi (vaig estimar)
  • Pretèrit plusquamperfet: amaveram (havia estimat)
  • Futur perfet: amavero (hauré estimat)

La Veu Passiva

Desinències i formes passives

Desinències passives: -or, -ris/-re, -tur, -mur, -mini, -ntur.

Oracions passives: s'utilitzen els participis en -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural).

  • Pretèrit perfet: sum, es, est, sumus, estis, sunt.
  • Pretèrit plusquamperfet:
...
Continua llegint "Resum de gramàtica llatina (conjugacions, passiva, adjectius) i teatre romà" »

Les Metamorfosis d'Ovidi i el seu exili: guia de lectura

LlatíActualitzat el 15,31 KB

L'Autor: Publi Ovidi Nasó

Publi Ovidi Nasó, nascut a Sulmona, al centre d’Itàlia, el 20 de març de l’any 43 aC, és l’autor de l’antiguitat que ens parla amb més detall i amb més franquesa d'ell mateix, de la seva vida i de les seves inquietuds. La seva pròpia obra és la font principal de coneixement que tenim sobre el poeta. L’elegia X del llibre quart de Les Tristes està dedicada a presentar-nos els seus orígens, la seva formació, el seu interès irreprimible i inevitable per la poesia i alguna de les seves peripècies vitals.

El Desterrament: Carmen et Error

De les causes de la seva caiguda en desgràcia davant d'August i del desterrament decretat per aquest, ocorregut l’any 8 o 9 dC, coincidint amb l’acabament de Les

...
Continua llegint "Les Metamorfosis d'Ovidi i el seu exili: guia de lectura" »

Magistratures romanes i comicis: cursus honorum, funcions i assemblees

LlatíActualitzat el 3,59 KB

Les Magistratures Ordinàries de Roma

Englobaven totes aquelles que funcionaven en temps de normalitat. Per poder ser censor, un magistrat havia d'haver completat el cursus honorum.

Magistratures Menors

  • Qüestura: Administradors del tresor públic sota la tutela del Senat i encarregats de cobrar impostos. Es requeria tenir 27 anys. Eren escollits en els Comicis tributs.
  • Edilitat: Vigilaven la bona marxa dels mercats i les obres en construcció, s'encarregaven de l'ordre públic i organitzaven els jocs. Es requeria tenir 30 anys. Eren escollits en els Comicis tributs.
  • Tribunat de la Plebs: Un plebeu que gaudia d'inviolabilitat i havia de defensar la plebs. Inicialment eren dos, però van arribar a ser fins a 10. Les seves atribucions eren molt particulars:
...
Continua llegint "Magistratures romanes i comicis: cursus honorum, funcions i assemblees" »

Èpica llatina: de Livi Andrònic a Virgili i Horaci

LlatíActualitzat el 3,18 KB

L'Èpica Llatina: Orígens i Primers Autors

Livi Andronic (c. 280-200 aC)

El primer escriptor rellevant de la literatura llatina fou Livi Andronic, d'origen grec. Va traduir al llatí l'Odissea d'Homer, a més d'adaptar obres teatrals gregues. La seva gran contribució a la literatura llatina és fonamental.

Gneu Nevi i Quint Enni

Altres cultivadors de l'epopeia romana foren Gneu Nevi (c. 260-200 aC) i Quint Enni (c. 259-169 aC).

  • Nevi va compondre el poema èpic La Guerra Púnica, que descriu la Primera Guerra Púnica imitant la Ilíada.
  • Aquesta obra enllaça la llegenda d'Eneas amb els orígens de Roma i explica la raó de l'odi entre romans i cartaginesos a través dels amors dissortats entre Dido i Eneas.

Virgili (Publi Virgili Maró)

Biografia

...
Continua llegint "Èpica llatina: de Livi Andrònic a Virgili i Horaci" »

Horaci: vida, obra i tòpics literaris del poeta llatí

LlatíActualitzat el 3,66 KB

Lírica: Són poemes curts que expressen sentiments subjectius.

Horaci: Vida i Obra del Poeta Líric Llatí

Quint Horaci Flac (65 aC - 8 dC) és el poeta líric llatí més representatiu. Les seves obres fan referència a ell mateix i als seus pensaments. Va estar inspirat per Alceu i Safo i va adaptar al llatí els principals versos d’aquests poetes. El seu precursor va ser Catul, una part de l'obra del qual està dedicada al seu amor impossible.

Vida de Horaci

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia, fill d’esclaus emancipats. Va estudiar a Roma i més tard va anar a Atenes, on va estudiar filosofia i va perfeccionar els seus coneixements. Quan Cèsar va ser assassinat, Brutus va reclutar homes per al seu exèrcit. Horaci va prendre part...

Continua llegint "Horaci: vida, obra i tòpics literaris del poeta llatí" »

Guia de Conjugació de Verbs Llatins: Temps i Passives

Llatí4,58 KB

Present Perfet

1a/2a = arrel + des

3a = arrel + des (1)

arrel + i + des (2-5)

arrel + u + des (6)

4a = arrel + des (1-5)

arrel + u + des (6)

SUM = sum, es, est, summus, estis, sunt

ESTIMO (o, s, t, mus, tis, nt)

Futur Imperfet

1a/2a = arrel + bo (1), bi (2-5), bu (6) + des

3a/4a = arrel + am (1)

arrel + e + des (2-6)

SUM = er + des (1), eri + des (2-5), eru + des (6)

ESTIMARÉ (o, s, t, mus, tis, nt)

Futur Perfet

1a = arrel + v + eri + des

2a = arrel + u + eri + des

3a = 2a forma treiem la i

4a = arrel + v + eri + des

SUM = fu + er + des

fu + eri + des

HAURÉ ESTIMAT (o, s, t, mus, tis, nt)


Pretèrit Imperfet

1a/2a = arrel + ba + des

3a/4a = arrel + e + ba + des

SUM = era + des

ESTIMAVA (m, s, t, mus, tis, nt)

Pretèrit Perfet

1a = arrel + v + des

2a = arrel + u + des

3a

...
Continua llegint "Guia de Conjugació de Verbs Llatins: Temps i Passives" »