Magistratures romanes i comicis: cursus honorum, funcions i assemblees

LlatíActualitzat el 3,59 KB

Resum

El document explica les magistratures ordinàries, extraordinàries i els comicis de l'antiga Roma. Descriu les funcions, requisits d'edat i mandats de la qüestura, l'edilitat, el tribunat, la pretura, el consolat, la censura, la dictadura i el mestratge de cavalleria. També detalla els comicis curiats, centuriats i tributs, amb els seus participants, presidents i llocs de reunió.

Punts clau

  • El cursus honorum era la seqüència de càrrecs que cal completar per optar a la censura.
  • La qüestura requeria 27 anys i l'edilitat 30 anys; ambdues eren escollides en els comicis tributs.
  • Els cònsols eren dos cada any, exercien el poder executiu i s'alternaven el poder un mes cadascun.
  • La censura es nomenava cada 5 anys, però només exercia durant 18 mesos.
  • La dictadura era un poder absolut limitat a un màxim de 6 mesos, nomenat pel Senat a proposta d'un cònsol.
  • Els comicis centuriats elegien els magistrats superiors, exercien el poder legislatiu i declaraven la guerra.
  • Els comicis tributs estaven dividits primer en 21 tribus i després en 35.

Posa't a prova

Les Magistratures Ordinàries de Roma

Englobaven totes aquelles que funcionaven en temps de normalitat. Per poder ser censor, un magistrat havia d'haver completat el cursus honorum.

Magistratures Menors

  • Qüestura: Administradors del tresor públic sota la tutela del Senat i encarregats de cobrar impostos. Es requeria tenir 27 anys. Eren escollits en els Comicis tributs.
  • Edilitat: Vigilaven la bona marxa dels mercats i les obres en construcció, s'encarregaven de l'ordre públic i organitzaven els jocs. Es requeria tenir 30 anys. Eren escollits en els Comicis tributs.
  • Tribunat de la Plebs: Un plebeu que gaudia d'inviolabilitat i havia de defensar la plebs. Inicialment eren dos, però van arribar a ser fins a 10. Les seves atribucions eren molt particulars: vetaven decisions dels magistrats, alliberaven presos, etc.

Magistratures Majors

  • Pretura: Posseïen el poder judicial i l'imperium. A falta de cònsols, assumien les seves atribucions. Al segle IV aC, s'escollia un pretor que s'encarregava dels plets (Pretor Urbà), però més endavant se'n va nomenar un altre que s'encarregava de les querelles que hi havia a Roma amb estrangers (Pretor Peregrí).
  • Consolat: Màxima magistratura del cursus honorum. Tenien el poder executiu i feien complir els decrets del Senat. Convocaven i presidien els Comicis centuriats, els tributs i el Senat, i representaven el poble davant la divinitat. Se n'escollien dos cada any, i s'alternaven el poder un mes cadascú. A partir del segle IV aC, un havia de ser plebeu.
  • Censura: Magistrats de més dignitat entre els romans. Només podia ser-ho qui havia estat cònsol. Es nomenaven cada 5 anys, però només exercien el càrrec durant 18 mesos. Vetllaven pels bons costums dels ciutadans, administraven la hisenda pública, feien el cens i confeccionaven les llistes de senadors.

Magistratures Extraordinàries

S'hi recorria quan un perill amenaçava Roma.

  • Dictadura: Poder absolut il·limitat durant un màxim de 6 mesos. Era nomenat pel Senat a proposta d'un cònsol.
  • Mestratge de Cavalleria: Ajudant del dictador i era nomenat pel dictador mateix.

Els Comicis Romans: Funció i Participants

Els comicis eren les assemblees populars de Roma, essencials per a la vida política i legislativa.

Comicis Curiats

  • Funció: Conferir l'Imperium als magistrats elegits pel populus.
  • Participants: Els patricis. Després del segle II aC, 30 lictors que representaven 30 cúries.
  • President: El Gran Pontífex o un cònsol.
  • Lloc: El Fòrum.

Comicis Centuriats

  • Funció: Elegir els magistrats superiors, exercir el poder legislatiu i declarar la guerra.
  • Participants: El populus dividit en 193 centúries.
  • President: Un cònsol o un pretor.
  • Lloc: El Camp de Mart.

Comicis Tributs

  • Funció: Aprovar o rebutjar propostes dels pretors i dels tribuns de la plebs, i elegir els magistrats menors.
  • Participants: El populus dividit, primer, en 21 tribus i, més tard, en 35.
  • President: Un cònsol o un pretor.
  • Lloc: El Fòrum o el Camp de Mart.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Quina edat es requeria per ser qüestor a Roma?

Per ser qüestor es requerien 27 anys. Eren escollits en els comicis tributs.

Quant durava el mandat de la dictadura?

La dictadura era un poder absolut i il·limitat durant un màxim de 6 mesos. Era nomenat pel Senat a proposta d'un cònsol.

Qui presidia els comicis centuriats?

Els comicis centuriats eren presidits per un cònsol o un pretor. Es reunien al Camp de Mart.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Quina era la màxima magistratura del cursus honorum?
2. Quants anys calia tenir per ser edil?
3. Quant de temps exercia realment el càrrec un censor?
4. Quina funció tenien els comicis curiats?
5. Quants tribuns de la plebs podien arribar a existir?
6. Qui podia ser nomenat mestre de cavalleria?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.