Arquitectura romana: termes, basíliques, temples, aqüeductes i arcs de triomf

Resum

El document descriu cinc elements de l'arquitectura romana: les termes, les basíliques, els temples, els aqüeductes i els arcs de triomf. Explica la funció i l'estructura de cada un, i en cita exemples conservats com les termes de Caracal·la, la basílica Júlia o l'aqüeducte de Segòvia.

Punts clau

Les termes tenien tres estances principals: frigidarium (fred), tepidarium (tebi) i caldarium (calent), i serveis com l'apodyterium, el laconicum i la palaestra.
Les basíliques tenien planta rectangular amb tres o més naus separades per columnes, i la nau central era més alta i ampla.
El temple romà primitiu era circular o quadrat; més tard, per influència grega, va adoptar planta rectangular sobre un podi.
Només els sacerdots i el magistrat podien entrar a la cella del temple; els fidels es reunien davant, al voltant de l'altar.
Els aqüeductes portaven l'aigua des de la font fins a la ciutat mitjançant una sèrie d'arcs superposats, i l'aigua es distribuïa per canalitzacions de plom o ceràmica.
Els arcs de triomf commemoraven personatges destacats o victòries militars i se situaven al fòrum, als accessos de les ciutats o als límits d'un territori.

Posa't a prova

Termes Romanes

Les termes eren un establiment públic per al bany col·lectiu on hi havia tres estances: una per al bany fred (frigidarium), una altra per al bany tebi (tepidarium) i una altra per al bany calent (caldarium). A més, disposaven d'habitacions de serveis: un vestidor (apodyterium), una sauna (laconicum) i un gimnàs (palaestra). Els banys dels homes estaven separats dels de les dones, o bé se'n regulava l'horari d'ús per evitar que coincidissin. Per entrar a les termes públiques s'havia de pagar, perquè les solien administrar societats o persones particulars. Les termes més famoses van ser les de Caracal·la i les de Dioclecià.

Basíliques Romanes

Les basíliques feien diverses funcions de caràcter administratiu, com ara transaccions comercials o reunions de ciutadans, i de tribunal de justícia. En general, les basíliques tenien planta rectangular dividida en tres o més naus separades per columnes; la nau central era més alta i ampla. Són importants la basílica Júlia i la de Maxenci.

Temples Romans

El temple primitiu era circular o de planta quadrada. Més tard, per influència grega, es va construir amb una planta rectangular, sobre un podi. Un pòrtic de columnes (pronaos) precedia l'estança (cella); en aquesta sala hi havia una escultura de la divinitat. Només els sacerdots i el magistrat tenien accés a l'interior. Els fidels es reunien al voltant de l'altar (ara), que hi havia davant l'escalinata, on es feien els sacrificis.

Aqüeductes Romans

Els aqüeductes servien per fer arribar l'aigua a la ciutat a partir d'una séquia que salvava el desnivell de barrancs i forts pendents del terreny. Els aqüeductes començaven allà on hi havia la deu, l'estany o el riu d'on es prenia l'aigua. Aquesta es portava, per mitjà d'una canalització, fins a la ciutat, on s'emmagatzemava en un castell d'aigües, es depurava en uns grans dipòsits i posteriorment es distribuïa a fonts i cases mitjançant canalitzacions de plom o de ceràmica. La part monumental de l'aqüeducte constava d'una sèrie d'arcs, units lateralment. Els aqüeductes tenien una, dues o tres fileres d'arcs superposades, segons l'alçària que havien de salvar. A sobre de l'última hi havia un canal per on fluïa l'aigua. Entre els aqüeductes conservats destaquen el de les Ferreres (Tarragonès) i el de Segòvia.

Arcs de Triomf

Els arcs de triomf s'erigien per perpetuar el record d'un personatge destacat o una victòria militar important. Se solien aixecar al fòrum o als accessos de les ciutats o com a límit d'un territori. No tenien una estructura uniforme. Segons la importància del fet es decorava amb columnes, relleus i estàtues.

Preguntes freqüents

Quines estances tenien les termes romanes?

Les termes tenien tres estances principals: el bany fred (frigidarium), el bany tebi (tepidarium) i el bany calent (caldarium). També hi havia serveis com el vestidor, la sauna i el gimnàs.

Qui podia entrar a la cella d'un temple romà?

Només els sacerdots i el magistrat tenien accés a l'interior de la cella, on hi havia l'escultura de la divinitat. Els fidels es quedaven fora, al voltant de l'altar.

Per a què servien els aqüeductes?

Servien per portar l'aigua des de la deu, l'estany o el riu fins a la ciutat, salvant desnivells del terreny. Un cop a la ciutat, l'aigua s'emmagatzemava, es depurava i es distribuïa a fonts i cases.