Quines són les tres maneres en què l'aqüeducte s'adaptava al terreny?

Soterrat, mitjançant un túnel quadrat impermeabilitzat; a cel obert, a nivell de terra; i en forma d'arcuacions, quan calia salvar una depressió.

Quina era la funció principal dels aqüeductes?

Formaven part de la xarxa romana d'abastament d'aigua, ja que les ciutats romanes necessitaven grans quantitats d'aigua.

Aqüeducte romà: arquitectura, elements constructius i funció

Resum

El text descriu l'aqüeducte romà com a obra d'enginyeria pública: explica els seus elements constructius (murs, pilars, arcs i galeria superior), les tres maneres d'adaptar-se al terreny i el seu paper dins la romanització i l'abastament d'aigua de les ciutats. Permet entendre com es construïa i per què era essencial a l'Imperi romà.

Punts clau

L'aqüeducte és tota la conducció d'aigua, des de la font fins a la ciutat, no només el pont.
Els pilars inferiors són piràmides truncades coronades per cornises; els superiors són prismes rectangulars.
Els arcs tenen una arrancada comuna per a dos arcs, cosa que reforça l'estructura.
El canal s'impermeabilitzava amb morter de calç i ceràmica (opus caementicium).
Es adaptava al terreny de tres maneres: soterrat, a cel obert i en arcuacions.
És un edifici públic i civil, part de la xarxa de romanització que incloïa vies, ponts i edificis com teatres i termes.

Posa't a prova

Aqüeducte Romà

Elements Constructius

Mur: Carreus rectangulars lleugerament encoixinats i col·locats en sec, sense morter entre les juntes.

Elements de suport: Els pilars inferiors s'organitzen en fileres de carreus esglaonats que esdevenen piràmides truncades, coronades per cornises. Els pilars superiors, en canvi, són prismes rectangulars. Els arcs tenen una arrancada comuna per a dos arcs alhora, cosa que enforteix l'estructura.

Elements suportats (coberta): A la part superior hi havia una galeria de conducció d'aigua d'uns 2 metres d'alçada, avui destruïda. El canal fou construït amb morter impermeable fet amb calç i ceràmica (opus caementicium).

Elements decoratius: A l'art romà els mateixos elements de suport es consideren decoratius, en aquest cas els arcs i pilars.

Parts de l'Estructura

L'aqüeducte no era només el pont que salva el barranc, sinó tota la conducció en conjunt, des del riu o la font que el proveïa d'aigua fins a la ciutat. La construcció exigia l'estudi minuciós del terreny per elegir el recorregut més econòmic, més curt i que permetés mantenir una determinada inclinació durant tot el recorregut perquè l'aigua circulés.

S'adaptava al terreny de tres maneres:

Soterrat: Un túnel quadrat impermeabilitzat, que es ventilava per mitjà de pous situats a intervals regulars, que servien també per a les tasques de manteniment.
A cel obert: A nivell de terra.
En forma d'arcuacions: Quan calia salvar una depressió.

Característiques i Significat

Caràcter de l'edifici: Públic i civil.

Significat: L'Imperi Romà, per tal d'unificar totes les províncies, va procedir a la romanització del territori que havia conquerit. En aquest sentit es van construir tota una xarxa de vies de comunicació, entre les quals es troben els aqüeductes, els ponts o les vies, així com edificis similars als de Roma: teatres, amfiteatres, circs, termes, basíliques, presents a totes les ciutats importants com Tàrraco. Els aqüeductes eren elements de la xarxa romana d'abastament d'aigua. La ciutat romana necessitava grans quantitats d'aigua.

Molts ponts, segons la llegenda, tenen com a origen un pacte amb el diable i la pèrdua d'una ànima. Per això popularment s'anomenen Ponts del Diable.