El món dels morts en la mitologia grecoromana: Caront, Cèrber i el Tàrtar

Resum

El document descriu la concepció grecollatina de l'ultratomba: el viatge de les ànimes fins als inferns, la figura de Caront i la llacuna Estígia, el gos Cèrber i el judici que decidia si les ànimes anaven als Camps Elisis o al Tàrtar. També explica el riu Leteu i l'oblit abans de tornar a encarnar-se. És un bon recurs per entendre els mites clàssics sobre la mort.

Punts clau

Les ànimes accedien al món dels morts travessant la llacuna Estígia amb la barca de Caront, previ pagament d'una moneda.
Només eren transportades les ànimes dels cossos que havien rebut sepultura; les altres vagaven cent anys per les ribes.
Cèrber, el gos de tres caps, vigilava les portes dels inferns; les ànimes el podien adormir amb un pastís amb somnífers.
Les ànimes eren jutjades pel seu comportament en vida i destinades als Camps Elisis (paradís) o al Tàrtar (turments).
El Tàrtar estava envoltat per un riu de foc i una triple muralla, i era governat per Radamant.
Les ànimes bevien del riu Leteu per esborrar els records abans de tornar a encarnar-se.

Posa't a prova

El món dels morts

Un dels més grans enigmes de la humanitat de tots els temps ha estat saber què hi ha després de la mort. Tant grecs com romans van imaginar-se tot un món complex, amb rius, personatges i turments. Els inferns dels clàssics han omplert moltes pàgines de la literatura occidental i han inspirat grans artistes de totes les èpoques.

Caront i el viatge a l'ultratomba

Per arribar al món d'ultratomba, les ànimes entraven en una cova que les portava fins a les profunditats de la terra. El camí seguia fins que trobaven una gran quantitat de rius que s’encreuaven. Per accedir al món dels morts, calia travessar la llacuna Estígia amb una barcassa, l’encarregat de la qual era un personatge anomenat Caront.

Caront es representava com un home vell, molt lleig i d'aspecte descuidat, que portava una túnica esparracada i barba blanca. Es trobava sobre una barca que menava amb un pal i la seva missió era transportar les ànimes a l’altra banda del llac, fins a les portes dels inferns, previ pagament d’una moneda. Només embarcava les ànimes que havien rebut sepultura; les dels cossos que no havien estat enterrats erraven durant cent anys per les ribes de la llacuna.

La llacuna Estígia i el guardià Cèrber

Un cop arribats a les portes dels inferns hi havia el gos Cèrber, un animal de tres caps que vigilava que cap ànima en pogués fugir. Per poder entrar, les ànimes donaven al gos un pastís amb somnífers; així l’animal s’ensopia i les ànimes podien entrar al reialme dels morts per ser jutjades pel seu comportament en vida.

El judici i el destí de les ànimes

Després de ser jutjades per un tribunal que valorava els actes que havien portat a terme durant la seva vida terrenal, passaven als Camps Elisis o al Tàrtar:

El Tàrtar: Era un indret envoltat per un riu de foc i una triple muralla, governat per Radamant. Hi anaven a parar els malvats i hi patien tot tipus de turments.
Els Camps Elisis: Representaven el paradís, on les ànimes dels benaurats gaudien per sempre de tots els plaers.

Allà hi havia un riu, el Leteu, les aigües del qual bevien les ànimes per tal d'esborrar els records de la seva vida anterior i, d'aquesta manera, estar a punt per encarnar-se en uns altres cossos.

Preguntes freqüents

Qui era Caront en la mitologia grega?

Caront era el barquer que transportava les ànimes a través de la llacuna Estígia fins a les portes dels inferns. Cobrava una moneda per cada ànima que transportava.

Què és el Tàrtar i qui hi anava?

El Tàrtar era un lloc de turments envoltat per un riu de foc i una triple muralla, governat per Radamant. Hi anaven a parar les ànimes dels malvats.

Què eren els Camps Elisis?

Els Camps Elisis representaven el paradís, on les ànimes dels benaurats gaudien per sempre de tots els plaers.

Per què les ànimes bevien del riu Leteu?

Bevien les aigües del Leteu per esborrar els records de la seva vida anterior i així estar a punt per encarnar-se en uns altres cossos.