Publi Virgili Maro i l'Eneida: vida i obra del poeta de Mantua

Vida de Publi Virgili Maro

Virgili: Publi Virgili Maro va néixer prop de Mantua l'any 70 aC. Provenia d'una família modesta, era de caràcter tímid i va romandre solter. Des de la seva ciutat natal, Mantua, va anar a estudiar a Cremona i, més tard, va arribar a Roma, on va conèixer Mecenes, protector influent de les arts i amic d'August.

Quan ja havia escrit les Bucòliques (un conjunt de poemes en què els protagonistes són pastors que plantegen qüestions socials, polítiques o amoroses que els preocupen, de manera dialogada) i les Geòrgiques (un poema didàctic dedicat a cantar l'agricultura i la vida al camp), August li va demanar que celebrés els orígens de Roma i la seva nissaga, la gens Júlia. Va dedicar onze anys de la seva vida a aquesta tasca, fruit de la qual va escriure l'Eneida.

Tanmateix, Virgili no estava satisfet de la seva obra i va decidir fer un viatge a Grècia i a l'Àsia Menor per conèixer millor els indrets on se situava el poema. Després d'una visita a Mègara es va sentir malalt i, en arribar a Atenes, August el va convèncer de tornar junts a Itàlia. Va arribar a Brindisi, a la regió de Calàbria, on va morir l'any 19 aC.

Abans de morir va reclamar insistentment que l'Eneida fos cremada, perquè estava inacabada, però August va exigir que l'obra es publiqués sense retocar-ne res, respectant els versos incomplets.

L'Eneida

L'Eneida: és un poema en dotze cants, considerat una de les obres èpiques cabdals de la història de la literatura universal, juntament amb la Ilíada i l'Odissea d'Homer i la Comèdia de Dant. Es pot dividir en dues parts ben diferenciades segons la temàtica: la primera (llibres I-VI) s'inspira en les aventures marines d'Odisseu o Ulisses; la segona (llibres VII-XII), en canvi, tracta de les guerres prèvies entre troians i grecs, que són l'argument de la Ilíada.

Així, doncs, en els llibres I-VI l'autor explica l'arribada d'Eneas, fugitiu de Troia, a les costes de Cartago, després d'un periple per la Mediterrània que el porta fins a Sicília, on mor Anquises (el seu pare). Per voluntat de Juno, enemiga dels troians, les naus són empeses fins a les ribes d'Àfrica, on Eneas és acollit per la reina Dido, que li fa explicar els seus records de la caiguda de la ciutat, entre els quals Eneas recorda el famós passatge del cavall de fusta. Dido s'enamora d'ell i el convenç perquè es quedi a Cartago durant un any. Ell, però, alertat per Júpiter que ha de continuar la peregrinació per fundar la nova pàtria, l'abandona i la empeny al suïcidi.

Camí d'Itàlia, les naus troianes tornen a embarcar-se a Sicília i, posteriorment, a Cumes, on Eneas visita els inferns acompanyat per la Sibil·la, una endevina del futur. Allà troba, entre els morts, Dido i Anquises, el qual li mostra una rècua de personatges que l'afectaran anys a venir, entre els quals hi ha Cèsar i August. Aquest és el moment culminant del poema, ja que Virgili relaciona els dos cabdills esmentats amb l'existència d'un pla sobrenatural que atorga legitimitat a tota la història de Roma i, en conseqüència, a les accions futures d'August i dels seus descendents.

En els llibres VII-XII, l'argument principal són les guerres dels nouvinguts, ajudats per alguns indígenes com el rei Llatí, contra la resta, encapçalats per Turn. El motiu principal és l'oferiment de Llatí a Eneas de la mà de la seva filla Lavínia, la qual estava promesa amb Turn.