Miteologia Clàssica: Relats de Júpiter, Troia i Hèròis

Chapter 5: Júpiter i Io

Jupiter, rex deorum, pulchram Io amabat, sed iram Iunonis metuebat. Mutavit igitur formam Ionis: Iuno non feminam, sed bovem videbit,” Juppiter cogitabat.

Júpiter, rei dels déus, estimava la bonica Io, però tenia por de la ira de Juno. Per això va canviar la forma de Io: «Juno no veurà una dona, sinó una vaca», pensava Júpiter.

Iuno non stulta erat: “Habesne donum, mi vir? Dabisne bellam bovem Iunoni? Da, si me amas!” Juppiter igitur Iunoni bovem dedit. Juno no era ximple: «Tens el regal, meu marit? Dóna la bonica vaca a Juno? Dóna-la, si m’estimes!». Per això Júpiter va donar la vaca a Juno.

Cum bove remanebat magnus custos, Argus. Argus centum oculos habebat.

Amb la vaca romania el gran guardià, Argo. Argo tenia cent ulls.

Mercurius Argum superavit, sed Io nondum libera erat; malus asilus cum bove manebat. Io errebat per terras: multos populos videbat, sed veram formam suam non habebat.

Mercuri va vèncer Argo, però Io encara no era lliure; el tàban dolent romania amb la vaca. Io errava per les terres: molts pobles veia, però no tenia la seva vertadera forma.

Misera femina! Habebisne semper formam bovis? Nonne satis est tua poena?

Misera dona! Tindràs sempre forma de vaca? No és bastant el teu càstig?

Ira Iunonis non perpetua erat: Juppiter Ioni humanam formam dedit; tum Io filium genuit. Centum oculus Argi videbitis in cauda pavonis. La ira de Juno no era perpètua: Júpiter va donar forma humana a Io; aleshores Io va engendrar un fill. Veureu els cent ulls d'Argo a la cua del paó.

Chapter 6: Tiestes

Filii Pelopis erant Atreus Thyestesque. Thyestes uxorem Atreï corrumpit; tum Atreus vitium invenit et tolerare non potest.

Atreu i Tiestes eren els fills de Pèlops. Tiestes sedueix l'esposa d'Atreu; aleshores Atreu descobreix la falta i no la pot tolerar.

Insidias igitur contra fratrem cogitat: “Sum plenus irae! Quare filios parvos mei fratris necabo secaboque! Tum membra coquam et Thyestae cenam dabo.” Per tant, pensa una emboscada contra el germà: «Estic ple d’ira! Per tant, mataré i tallaré els fills petits del meu germà. Aleshores cuinaré els membres i donaré el sopar a Tiestes».

Necat pueros; Thyestes suos filios mortuos in mensa videt. O miser Thyeste! Nihil nunc habes. Mata els nens; Tiestes veu els seus fills morts a taula. Oh miserable Tiestes! Ara no tens res.

Sed, o Atreu, propter tua magna vitia filii tuï magnas poenas dabunt. In animis filiorum tuorum manebit tua culpa antiqua; erit perpetua. Però, oh Atreu, a causa dels teus grans defectes, els teus fills pagaran un gran càstig. A les ànimes dels teus fills romandrà la teva culpa; serà perpètua.

Quid debemus de tuis insidiis cogitare, o Atreu? Tuam iram non poteras superare; mala igitur erit semper tua fama. Què hem de pensar de les teves traïcions, oh Atreu? No vas poder superar la teva ira; per tant, la teva fama serà sempre dolenta.

Te tuamque vitam pauci boni laudabunt sed multi culpabunt.

Tè i la teva vida, pocs de bons us lloaran, però molts us culparan.

Chapter 7: Cleobis i Biton

Cleobis Bitonque erant filii Cydippes. Cydippe erat sacerdos deae Iunonis. Videre magnam statuam Iunonis Cydippe desiderabat. Cleobis i Biton eren els fills de Cidipe. Cidipe era la sacerdotessa de la deessa Juno. Cidipe desitjava veure la gran estàtua de Juno.

Sed procul erat statua et Cydippe ambulare non poterat; pueri boves non habebant.

Però l'estàtua era lluny i Cidipe no podia caminar; els nens no tenien vaques.

Cleobis Bitonque Cydippen amabant; ipsi igitur plaustrum tractabant. Labor erat arduus, sed filii Cydippes robusti erant.

Cleobis i Biton estimaven Cidipe; així doncs, ells mateixos estiraven el carro. L'esforç era ardu, però els fills de Cidipe eren robustos.

Nunc Cydippe statuam videre poterat: quare Iunoni supplicavit: “O pulchra dea! Cleobis Bitonque bonos mores et virtutem habent. Da igitur meis filiis optimum praemium”.

Ara Cidipe podia veure l'estàtua; per això va suplicar a Juno: «Oh deessa bonica! Cleobis i Biton tenen bons costums i virtut. Per tant, dóna als meus fills el millor premi».

Propter preces Cydippes Iuno pueris sine mora mortem sine dolore dedit. Cleobis Bitonque nunc beati in perpetua pace sunt. A causa de les pregàries de Cidipe, Juno sense demora va donar als nens la mort sense dolor. Cleobis i Biton són ara feliços en pau perpètua.

Chapter 8: Laocont

Graeci (S) cum Troianis (CC) bellum (CD) gerebant (v). Els grecs feien la guerra amb els troians.

Magnum equum ligneum (CD) sub portis (CC) urbis Troiae (CN) nocte (CC) relinquunt (v). Deixen un gran cavall de fusta sota les portes de la ciutat de Troia a la nit.

Troiani (Sub) equum (CD) ibi inveniunt (v). “Graeci (sub) equum (CD) Minervae (CI) dedicant (v)”, dicunt (v). Allà, els troians troben el cavall. «Els grecs dediquen el cavall a Minerva», diuen.

“Si donum Graecorum (CD) ad templum (CC) deae (CN) ducemus, pacem habebimus et vitam bonae fortunae agemus”. «Si portem el regal dels grecs al temple de la deessa, tindrem pau i portarem una vida de bona sort».

Sed Laocoon, sacerdos magnae virtutis sapientiaeque, audet populum monere: “Sine ratione cogitatis, o Troiani! Si copiae in equo sunt, magno in periculo erimus. Numquam debetis Graecis credere, nam Graeci semper sunt falsi”.

Però Laocont, sacerdot de gran virtut i saviesa, s'atreveix a aconsellar el poble: «Penseu sense raó, oh troians! Si les tropes són al cavall, estarem en un gran perill. Mai no heu de creure els grecs, ja que els grecs són sempre falsos».

Tum equum hasta tundit. Ira Minervae magna est: dea duos serpentes ex mari mittit. Aleshores colpeja el cavall amb la llança.

La ira de Minerva és gran: la deessa envia dues serps des del mar.

O miser Laocoon! Te tuosque duos filios mali serpentes strangulant! Oh miserable Laocont! Les serps dolentes us estrangulen a tu i als teus dos fills!

Troiani (sub) deam (CD) timent (v); equum (CD) in urbem (CC) ducunt (v). Ratio (sub) Laocoontis (CN) Troianos (CD) nihil docet (v). Els troians temen la deessa; condueixen el cavall a la ciutat. La raó de Laocont no ensenya res als troians.

Chapter 9: Els Troians

Aeneas Troianos contra Rutulos ducebat. Dum nox erat et copiae dormiebant, duces Troianorum in castris consilium habebant. Enees guiava els troians contra els rútuls. Mentre era de nit i les tropes dormien, els caps dels troians tenien un consell al campament.

Ad hos Nisus Eurylausque, iuvenes Troiani, audent venire.

S'hi atreviran a venir Nisus i Euríal, joves troians.

“O magni viri”, dicit Nisus, “si me cum Euryalo ad castra Rutulorum mittetis, non solum multos homines necabimus, sed etiam multam praedam ex illis rapiemus: somnus enim istos habet”. “Animos virtutemque horum iuvenum laudo!” exclamat Iulus, filius Aeneae illius. “Valete!”

«Oh grans homes», diu Nisus, «si m'envieu amb Euríal al campament dels rútuls, no només matarem molts homes, sinó que també els robarem un gran botí: en efecte, la son domina aquests». «Llanco l'ànim i la virtut d'aquests joves!», exclama Iulus, fill d'aquell Enees. «A reveure!».

Nunc veniunt Nisus Euryalusque in castra Rutulorum.

Ara arriben Nisus i Euríal al campament dels rútuls.

Necant unum, tum multos alios. Euryalus ornamenta unius, galeam alterius, rapit. Cum hac praeda fugiunt. Sed Volcens, dux Rutulorum, illos Troianos videt et alios Rutulos vocat.

Maten un home, després molts d'altres. Euríal roba els ornaments de l'ú i el casc de l'altre. Fugen amb aquest botí. Però Volcens, cap dels rútuls, veu aquells troians i crida la resta de rútuls.

Splendor istius galeae illos ad Euryalum ducit. Nisus hunc in periculo videt et audet amicum servare. Necat Volcentem sed iste antea Euryalum necat. Tum alii Nisum vincunt: hic super corpus Euryali cadit. La lluentor d'aquell casc els condueix cap a Euríal. Nisus veu aquest en perill i s'atreveix a salvar l'amic. Mata Volcens, però aquest abans mata Euríal. Aleshores els altres vencen Nisus: aquest cau sobre el cos d'Euríal.

Hanc fabulam totam Vergilius scribet et his Troianis famam perpetuam dabit. Virgili escriurà tota aquesta faula i donarà als troians fama perpètua.