Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Inspector Goole: home misteriós, de mals modals, maliciós, aplomat, sòlid i amb resolució. Té 50 anys. Està vestit amb un trage fosc. Parla amb força i té el costum de mirar fix la persona amb què parla."

Edna: la serventa. Ella té poc protagonisme. Fa en una part al·lusió al nom del llibre quan dirigint-se a Birling li diu "Con el seu permís senyor. Ha arribat un inspector"

"Arthurd Birling: Pare de la família Birling, amo de l'empresa Birling i Cia. Pare de Sheila i Eriç. És definit per l'autor com un home d'aspecte pesat, imponent, d'uns 55 anys, de modals desimbolts, però provincià en la seua forma de parlar. L'única cosa que li importa és el seu diners.

Sybil Birling: Esposa d'Arthur i mare de Sheila i Eriç. Està molt...

L'Educació a Roma: Objectius i Filosofia

Actualment, entenem l'educació com l’adquisició d’un seguit de coneixements intel·lectuals o d’una sèrie d’habilitats professionals. En canvi, els romans creien que l’objectiu era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família i la religió.

L'Educació Familiar (Fins als 7 Anys)

Fins als 7 anys, l’educació dels infants era responsabilitat de la mare, que els ensenyava a fer els primers passos, a parlar i els acompanyava en els seus jocs.

• Formació dels nens: Pertocava al pare, el pater familias, qui els ensenyava a llegir i escriure. Tanmateix, el principal objectiu del seu ensenyament era la formació moral, civil

El Fòrum Romà: Centre de la Vida Pública

És el centre d’una ciutat romana on hi havia els edificis més importants: els temples dels déus, la cúria, la basílica, etc. Era el lloc on se celebraven totes les activitats que tinguessin relació amb la comunitat. Era l’escenari de la vida pública de la ciutat, i les activitats hi eren molt intenses.

El fòrum es trobava a l’encreuament de les dues vies principals: el cardo i el decumanus. Era una gran plaça rectangular, oberta i envoltada d’un pòrtic amb columnes. Al seu voltant es trobaven els edificis més importants.

Elements Clau del Fòrum Romà

• Els temples: posaven de manifest l’esperit religiós dels romans.
• La cúria: edifici on tenien lloc les assemblees civils, especialment

Anàlisi Sintàctica de Textos Llatins

A continuació es presenta una anàlisi dels complements i funcions sintàctiques presents en fragments llatins:

• Brundisium → Complement Circunstancial de Direcció (CC de direcció).
• cum legionibus VI → Complement Circunstancial de Companyia (CC de companyia).
• pervenit → Verb principal.
• quas → Complement Directe (CD) (de *confecerat* i *compleverat*).
• ex novo dilectu → Complement Circunstancial d’Origen (CC d’origen).
• confecerat → Verb.
• in itinere → Complement Circunstancial de Lloc (CC de lloc).
• compleverat → Verb.
• Domitianas cohortes → Complement Directe (CD).
• protinus → Complement Circunstancial de Manera (CC de manera).
• a Corfinio → Complement Circunstancial d’Origen (CC d’origen)

1. D’Iltirta a Ilerda: els orígens

Abans de la presència romana, Lleida era una ciutat ibèrica anomenada Iltirta. Era la capital dels ilergets, un dels pobles ibèrics més importants del nord-est de la Península. La ciutat se situava al turó de la Seu Vella, un lloc elevat que permetia controlar visualment el territori i defensar-se amb més facilitat.

Tot i això, la manca de restes arqueològiques d’aquesta etapa fa que no puguem conèixer amb exactitud com era aquella primera ciutat. Sabem que existia perquè les fonts escrites i la numismàtica (monedes ibèriques trobades a la zona) ho confirmen.

El primer document oficial on apareix el nom romà de la ciutat és el Bronze d’Àscoli (89 aC). Aquesta placa de bronze inclou una...

Llatinitats Essencials: Vocabulari i Expressions

Llatínismes Freqüents

• Accèssit: Recompensa inferior a un premi.
• Addenda: Nota al final d'un escrit.
• Àlies: Sobrenom.
• Dèficit: Pèrdues econòmiques.
• Esnob: Persona que menysprea allò que considera vulgar (Nota: la definició original "família no noble" és inexacta en l'ús modern).
• Ínterim: Interval.
• Maremagnum: Gran confusió.
• Memoràndum: Escrita on hi ha el que cal recordar.
• Prorrata: Part proporcional.
• Quòrum: Mínim nombre de membres necessaris en una assemblea.
• Rèquiem: Missa de difunts.
• Rictus: Obertura de la boca.
• Súmmum: Grau més alt.
• Superàvit: Excés d'ingressos.

Locucions i Expressions Llatines

Aquestes frases s'utilitzen habitualment en diversos àmbits:

• Ab illo tempore: Des d'aquell

Barcino: La Colònia Romana de Barcelona

La colònia romana de Barcino, amb el nom complet de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, va ser fundada per l’emperador Octavi August a finals del segle I a.C. i tenia una extensió de 10 hectàrees. El motiu principal de la seva fundació va ser tenir el control dels dos eixos de penetració en el territori interior: els rius Llobregat i Besòs. La ciutat, creada ex novo dalt d’un petit turó anomenat Taber, tenia forma de rectangle, tot i que estava escapçada en cadascun dels seus vèrtexs per adaptar-se a la geografia del turó. A més, per romanitzar la zona, el que feien era donar el Ius Connubii, és a dir, el dret a casar-se i una parcel·la per conrear, més una paga de jubilació...

Tit Marc Plaute: El Mestre de la Comèdia Llatina

Tit Marc Plaute (Titus Maccius Plautus) va ser el millor comediògraf llatí. Va néixer a Sarsina cap a l'any 254 a.C. Es pensa que va arribar a Roma com a soldat, comerciant o comediant. Es va dedicar intensament al teatre.

Durant un temps va haver de fer girar la roda d'un molí a causa dels deutes que havia contret. En les estones d'oci es va dedicar a escriure comèdies, i va aconseguir una gran fama i popularitat.

Obres Destacades de Plaute

Conservem 21 obres seves, entre les quals destaquen:

• Els Captius (Captivi)
• Amfitrió (Amphitruo)
• Els dos Menecmes (Menaechmi)
• La Comèdia dels Ases (Asinaria)
• Les Bàquides (Bacchides)
• La Comèdia de l'Olla (Aulularia)
• La Comèdia del Fantasma (Mostellaria)
• El

Educació a l'Antiga Roma: Objectius i Evolució

L'objectiu de l'educació és adquirir uns coneixements intel·lectuals o una sèrie d’habilitats professionals.

Els Objectius de l'Educació Romana Inicial (Fins al S. III aC)

Fins al segle III aC, els romans creien que l’objectiu era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família, la religió, les institucions polítiques i la tradició.

L'Educació Familiar (Fins als 7 anys)

Fins als 7 anys, l’educació és cosa de la mare. Després, passa a mans del pater familias, qui ensenya a llegir i a complir els objectius cívics. Les filles depenien de la mare i generalment no anaven a l’escola. Al segle III aC, s’obre la primera...

Ciceró: L'Oratòria Romana i el seu Llegat

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients.

A Roma, l'època d'or de l'oratòria és el període republicà, i l'orador per excel·lència: Ciceró.

La Vida i les Obres de Ciceró

• Acabà els estudis a Roma, rebent l'ensenyament dels millors oradors.
• Viatjà a Grècia i a l'Àsia Menor per completar la seva formació.
• De tornada a Roma, començà la seva carrera política.
• Ocupà tots els càrrecs polítics fins a aconseguir ser nomenat cònsol (63 a.C.).
• Pronuncià quatre Catilinàries, va fer fracassar l'intent de conspiració contra la República i en va fer executar els principals conspiradors, fet que el portà a l'exili, ja que no va concedir als inculpats el dret a apel·lar