Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Les Ciutats Romanes a Hispània: Bàrcino, Ilerda i Emèrita Augusta

Llatí8,34 KB

Bàrcino (Barcelona Romana): Fundació i Estructura

Fundació i Estructura Inicial

La ciutat de Bàrcino va ser fundada entre el 15 i el 5 aC, durant el govern de l’emperador August, com a part de la reorganització del nord-est de la península Ibèrica després de les seves campanyes militars. Es va situar al mont Tàber, un petit turó ja ocupat pels laietans, aprofitant la seva posició defensiva, la proximitat als rius Llobregat i Besòs, així com la seva connexió amb la Via Augusta.

Oficialment, la ciutat es coneixia com Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Malgrat la seva importància, era una colònia petita, d’unes 10 hectàrees i amb uns 2.000 habitants.

Evolució de les Muralles

  • La primera muralla es va construir al segle
...
Continua llegint "Les Ciutats Romanes a Hispània: Bàrcino, Ilerda i Emèrita Augusta" »

El Circ Romà: Arquitectura, Parts i Espectacles

Llatí2,83 KB

El circ romà (circus) era una construcció de planta oblonga amb un extrem arrodonit i un altre lleugerament corbat. La seva forma recorda la dels estadis grecs, de manera que és possible que s'hi inspirés. Era el més gran dels edificis que es podien trobar en una ciutat romana i, a causa de la seva grandària, solien situar-se extramurs o adossats a les muralles (el cas de Tàrraco és excepcional).

Parts Essencials del Circ Romà

Les seves parts essencials eren tres:

  • Les Grades (Cavea)

    S'aixecaven al voltant de l'arena; la seva estructura era semblant a la de l'amfiteatre i disposaven, com aquests, d'un pulvinar per a les autoritats.

  • Les Càrceres

    Eren unes cambres amb sostre de volta situades a l'extrem semicorbat on els equips preparaven

...
Continua llegint "El Circ Romà: Arquitectura, Parts i Espectacles" »

La Vida Quotidiana i el Comerç a l'Antiga Empòrion: Àgora, Stoà i Salaons

Llatí3 KB

L'Àgora i la Vida Pública a Empòrion

L'àgora era la plaça pública on s'ubicaven els edificis més importants de la ciutat. Aquí els grecs feien assemblees, celebraven judicis i passejaven.

La Stoà: El Centre Comercial Grec

Al costat de l'àgora hi havia una mena de centre comercial actual, anomenat stoà. Era un edifici de dos pisos on els habitants d'Empòrion anaven a passejar o a comprar a les botigues, en les quals podien trobar:

  • Queviures
  • Objectes de ceràmica
  • Peces de roba

Actualment es poden observar les bases de les columnes que formaven la seva porxada.

La Indústria de Salaons i el Comerç

Els grecs d'Empúries ja salaven el peix i, així, a part de vendre'l al seu mercat, podien enviar-lo a indrets ben allunyats.

La Factoria de Salaons

...
Continua llegint "La Vida Quotidiana i el Comerç a l'Antiga Empòrion: Àgora, Stoà i Salaons" »

PlauTe: Vida, Obra i Estil del Gran Dramaturg Romà

Llatí7,12 KB

PlauTe

Vida

PlauTe va néixer a Sàrsina, una petita ciutat d’Úmbria. No coneixem amb exactitud la data del seu naixement. Una hipòtesi suggereix que, com que un personatge de la seva comèdia Miles Gloriosus declara tenir 54 anys i la primera representació d’aquesta obra data del 205 aC, PlauTe podria haver nascut el 259-258 aC. Tanmateix, Ciceró esmenta que PlauTe estava molt orgullós en la seva vellesa de les seves comèdies Pseudolus i Truculentus. Si considerem que la vellesa per als romans començava als 60 anys i la primera representació del Pseudolus va ser al 191 aC, podríem suposar que va néixer al voltant del 251 aC. Pel que fa a la seva mort, Ciceró indica que va ocórrer el 184 aC.

Sabem que PlauTe es va traslladar molt...

Continua llegint "PlauTe: Vida, Obra i Estil del Gran Dramaturg Romà" »

Comèdia Romana: Orígens, Autors Clau (Plaut i Terenci) i Teatre

Llatí6,42 KB

La Comèdia a Roma: Influències i Característiques

La comèdia a Roma no és un gènere original, ja que està profundament influïda per la Comèdia Nova Grega i autors com Menandre i Dífil. La modalitat de comèdia romana amb més èxit va ser la palliata, ambientada en un context grec.

Autors Principals de la Comèdia Romana

Els principals autors de comèdies a Roma van ser Plaut i Terenci.

  • Plaut: Se'n conserven vint-i-una obres, com ara La Comèdia de l’olla, Els bessons i El soldat fanfarró.
  • Terenci: Se'n conserven sis obres, com La Sogra i Els germans.

Personatges i Llenguatge

Els personatges principals de la comèdia romana inclouen:

  • Els esclaus entremaliats, que intenten solucionar els enamoraments dels seus amos i aconseguir les noies
...
Continua llegint "Comèdia Romana: Orígens, Autors Clau (Plaut i Terenci) i Teatre" »

Tàrraco i Ilerda: Història i llegat de les ciutats romanes

Llatí2,79 KB

Tàrraco: Capital de la província imperial

El naixement de Tàrraco és fruit de l’enfrontament entre Roma i Cartago pel control econòmic i polític de la Mediterrània occidental. Tarraco rebé de Juli Cèsar la categoria de colònia. Octavi August, durant els hiverns dels anys 25-26 a.C., li atorgà el títol de capital de la província imperial tarraconense i l'anomenà Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. El procés de monumentalització culminà a finals del segle I d.C., durant l’època de la dinastia Flàvia.

Estructura urbana de Tàrraco

A Tàrraco cal distingir dues parts ben diferenciades:

  • Part alta: dedicada al culte, a edificis per a l’administració provincial i a espectacles.
  • Part baixa: destinada a residències i a l'administració
...
Continua llegint "Tàrraco i Ilerda: Història i llegat de les ciutats romanes" »

Història de Tarragona: De la Prehistòria a l'Edat Mitjana

Llatí3,08 KB

El procés de poblament i la Tàrraco romana

El procés de poblament humà es va iniciar a l’època prehistòrica a causa de la favorable configuració geogràfica de les comarques meridionals i el seu clima molt benigne. Durant el Neolític i l'Edat del Bronze, les respectives comunitats humanes (amb les activitats econòmiques característiques d'aquest període: agricultura i ramaderia) varen trobar als terrenys que actualment configuren les comarques del Camp de Tarragona l'escenari idoni.

L'època preromana i els cessetans

Aquest procés va acabar amb la consolidació sobre el territori de les diferents tribus de les terres llevantines de la Península Ibèrica a l’època preromana, com a conseqüència del contacte entre les tribus amb...

Continua llegint "Història de Tarragona: De la Prehistòria a l'Edat Mitjana" »

Orígens de la historiografia llatina i autors clàssics

Llatí2,75 KB

Orígens de la historiografia llatina

Els orígens de la historiografia llatina els hem de cercar en els documents primitius públics o privats conservats en el segle II a.C., que són la font dels primers historiadors. Destaquen els elogis fúnebres que es pronunciaven en els enterraments dels personatges il·lustres, les rudimentàries cròniques antigues dels magistrats i, sobretot, els annals dels pontífexs, escrits més per necessitats pràctiques que no pas amb pretensions literàries.

L'expansió i els primers annalistes

Quan els romans van ampliar les seves conquestes després de la Primera Guerra Púnica, van decidir escriure la seva història com a propaganda política. Per això, els primers historiadors van rebre el nom d'annalistes.
...
Continua llegint "Orígens de la historiografia llatina i autors clàssics" »

Poesia romana: Horaci, Ovidi i Virgili — obres i trets

Llatí3,52 KB

Poesia romana: Horaci, Ovidi i Virgili

Horaci - poesia lírica

Horaci - poesia lírica:

  • Sàtires: crítica a la societat
  • Èpodes: sàtira-lírica; «beatus ille»
  • Odes: amor, filosofia i Roma
  • Epístoles: cartes sobre la felicitat i teoria literària

Característiques:

  • Acompanyament musical (lira)
  • Rítmica i importància de la mètrica
  • Temes: subjectivitat; expressió del que sentim
  • Lirisme + filosofia (epicureisme i estoïcisme)
  • Tòpics: beatus ille, aurea mediocritas, tempus fugit, carpe diem i non omnis moriar
  • Perfecció formal

Ovidi - poesia elegíaca

Ovidi - poesia elegíaca:

  • Amors: amor (noble i sensual)
  • Heroides: psicologia de personatges heroics femenins ("cartes")
  • Dístics elegíacs a l'exili: Tristes i Pòntiques
  • Erotico-didàctica: Art amatòria, Remeis
...
Continua llegint "Poesia romana: Horaci, Ovidi i Virgili — obres i trets" »

L'Art i la Història de l'Imperi Romà

Llatí2,8 KB

L'Imperi Romà: Poder, Art i Romanització

El cap militar de l'Imperi és l’emperador, que assumeix tots els poders. Aquest període històric comprèn des del segle I aC (any 31) fins al segle V dC. El primer emperador va ser Octavi August.

Aquesta és l'etapa de romanització més forta, durant la qual Roma consolida el seu domini a la Mediterrània. Aquesta expansió es duu a terme per la via militar i política a les zones rebels, amb lleis, però també mitjançant l'art, ja que Roma imposa els seus models culturals.

Per tant, l'objectiu de l'art romà té una funció propagandística i de romanització, a diferència de l'art a Grècia, on la funció acostumava a ser principalment religiosa. El poder està molt centrat en la figura de...

Continua llegint "L'Art i la Història de l'Imperi Romà" »