Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Ovidi: Biografia, Exili i Obres Fonamentals

Biografia i el Misteri de l'Exili a Tomi

Ovidi va néixer a Sulmona el 20 de març de 43 aC. Pertanyia a una família de la classe eqüestre, per la qual cosa estava destinat a la vida pública. No obstant això, va abandonar la vida de funcionari per lliurar-se completament a la vida culta i a la poesia. Essent ja un poeta cèlebre, l'any 8 dC l'emperador August el va desterrar als últims límits de l’imperi, a l’aspra i semibàrbara Tomi (avui dia Constanza, a Romania), a la vora de la mar Negra.

Segons Ovidi, la causa del desterrament havia estat carmen et error:

• El carmen (poema) era sens dubte l'Ars Amatoria, ja que l'any 1 aC ja havia despertat el descontentament d’August.
• L’error, que sens

Horaci dins la poesia romana

Tot i que la influència d’Horaci no va ser tan gran com la de Virgili o Ovidi, és probablement el poeta líric més representatiu de Roma.

La poesia lírica es caracteritza per expressar els sentiments més profunds de l’autor: amor, amistat, reflexions sobre la vida, el pas del temps, la mort o la felicitat. No narra grans gestes heroiques, sinó emocions personals i reflexions íntimes.

Horaci parla sovint d’ell mateix i de la seva manera d’entendre la vida. La seva poesia no és exagerada ni dramàtica, sinó reflexiva, equilibrada i amb un fort component moral.

El mot «lírica» prové de la lira, l'instrument grec que acompanyava aquestes composicions poètiques.

Influències i antecedents

Horaci no parteix...

Ilerda: La ciutat romana a la vora del Segre

Orígens i context històric

Iltirta, la capital dels ilergets

Iltirta era la capital dels ilergets i el seu nom apareix a monedes trobades al turó de la Seu Vella. Es creu que significa “ciutat del llop” (il = ciutat, tir = llop), ja que el llop era el seu símbol. Tot i això, avui es pensa que la ciutat romana d’Ilerda no es va construir exactament sobre Iltirta, perquè no s’han trobat restes ibèriques importants.

Relacions amb Roma i la Segona Guerra Púnica

Durant la Segona Guerra Púnica, els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni, aliats d’Anníbal, van reclutar guerrers contra Roma.

El 209 aC es van aliar amb Publi Corneli Escipió, però després es van revoltar (206-207 aC). Escipió...

La ciutat romana d'Emporiae: Economia i societat

L'activitat comercial era el principal motor econòmic d'Empúries; al voltant del seu port es generava un volum de negocis prou important perquè alguns romans tinguessin un alt poder adquisitiu. A la ciutat, però, també hi havia altres grups amb una posició social menys favorable que no vivien en uns habitatges tan luxosos, sinó en blocs de pisos, les insulae, on s'amuntegaven diverses famílies en unes condicions que no tenien res a veure amb les luxoses domus romanes.

L'arquitectura domèstica: De les insulae a les domus

Les insulae tenien un pati central que donava llum i ventilava els habitatges i les estances que hi havia al seu voltant. Molts pisos no disposaven d'aigua corrent i havien...

El Primer Triumvirat (60-53 aC)

El Primer Triumvirat (60-53 aC) va ser una aliança política informal entre tres homes poderosos de Roma: Gai Juli Cèsar, Gneu Pompeu Magne i Marc Licini Cras. Aquest pacte no era oficial ni reconegut legalment, sinó un acord personal per consolidar i augmentar el poder polític de cadascun d’ells.

Context Històric de la República Romana

Roma a finals de la República estava plena de tensions polítiques, lluites de poder entre els optimats (aristocràcia tradicional) i els populars (defensors del poble), i conflictes socials derivats de les reformes agràries i militars.

Cèsar, Pompeu i Cras tenien interessos polítics que s’alineaven parcialment, malgrat les seves diferències personals.

Els Tres Membres

Publi Ovidi Nasó (Ovidi) és un dels grans poetes de l'època daurada de la literatura llatina. És conegut principalment per la seva aportació al gènere de la poesia elegíaca, però també va cultivar altres formes poètiques, com la poesia èpica i didàctica. A continuació, es detallen els gèneres literaris que va conrear i les seves obres més destacades:

Gèneres literaris i obres principals

Poesia elegíaca

• Amors (Amores): Poemes elegíacs sobre l’amor, amb un to sensual i lúdic, dedicats a una musa fictícia, Corinna.
• Heroides (Heroides): Epístoles elegíaques fictícies, escrites per heroïnes mítiques als seus amants absents. Una obra que explora amb detall l'ànima femenina.
• Art amatòria (Ars amandi): Poema didàctic en tres

Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino

Entre l'any 15 i l'any 5 aC, en l'època de l'emperador August (s. I aC), es va fundar la ciutat de Barcino.

Origen i fundació

August, després de vèncer els càntabres i els àsturs, va projectar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica i va fundar la ciutat de Barcino. El primitiu nucli romà estava situat en un petit turó anomenat Mons Taber, on hi havia hagut un antic assentament ibèric ocupat pels laietans.

El fet d'estar situat en una muntanya oferia defensa. Les terres eren fèrtils i aptes pel conreu dels cereals i de la vinya. També tenia recursos miners, com l'explotació del ferro i de la plata, i el control de l'artèria fluvial del Llobregat (Rubricatus) li permetia...

Barcino: Colònia Iulia Augusta Paterna Faventia

Fundació i Urbanisme

Fundada per August el 15 aC, amb òrgans de govern similars als de la capital (Roma).

• Ubicació: Situada a la Via Augusta, dalt del turó Mont Tàber, enmig d'un pla.
• Dimensions: 10 hectàrees.
• Estructura: Planta rectangular, delimitada per muralles. El cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest) formaven una quadrícula ortogonal amb carrers amplis i clavegueres.

Economia i Recursos

El territori tenia una intensa explotació agrícola. Les principals produccions eren el vi i els cereals. El comerç i les exportacions van ser els grans motors econòmics.

Altres recursos destacats incloïen la pedra de Montjuïc i el ferro de les mines de Gavà.

Vida Social i Infraestructures

Els primers...

La historiografia en el món antic

En el món antic, la història no era una ciència com en l'actualitat, sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitza científicament el passat, sinó que el narra. En general, es creu la tradició oral i els autors anteriors; el seu criteri és la versemblança. L'interès que els historiadors antics tenien pel passat se centrava sobretot en els personatges i en els esdeveniments concrets.

Els orígens de la historiografia romana

La historiografia romana va néixer a finals del s. III a.C. com a conseqüència de les guerres púniques, que van afavorir el sentiment d'identitat nacional a Roma. Els precedents de la historiografia llatina s'han de buscar en la grega. Al s. V a.C. és quan neix aquest...

La Ciutat Romana: Urbanisme i Infraestructures

Principis de l'Urbanisme Romà

• Els urbanistes s’encarregaven de:

  • Crear les ciutats
  • Planificar les ciutats
  • Edificar les ciutats
  • Atendre les necessitats de les ciutats

• La ciutat romana és un model basat en les civilitzacions gregues i etrusques.

Característiques de la Ciutat

• Dos carrers principals: el Decumanus Maximus (eix est-oest) i el Cardo Maximus (eix nord-sud).

• Rituals religiosos basats en quatre passos: els auguris, el traçat del sòl, el pomerium i les muralles.

• Model de planta hipodàmica. S'hi trobava el Fòrum, i dins d’aquest: el temple, la basílica, la cúria i les tabernae (botigues).

• Els carrers tenien calçada empedrada i sistemes de clavegueram (s’encarregaven de recollir les aigües