Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Les elegies amoroses i l'obra didàctica

Un segon grup d’elegies amoroses són les Heroides, escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents. En aquestes cartes, Ovidi apareix com un gran coneixedor de l’ànima femenina i fa un repàs dels sentiments amorosos que pot tenir una dona.

L’Art amatòria és un poema didàctic per als amants, format per tres llibres: els dos primers dirigits als homes amb consells sobre l’art de seduir les dones i conservar el seu amor, mentre que el tercer ofereix consells per a les dones. La temàtica sensual de l’obra es relaciona amb les causes que van motivar el seu desterrament.

També va escriure:

• Receptes de bellesa: un receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina.
• Remeis

La Casa del Poeta Tràgic a Pompeia

Obra: Casa Pompeiana. Casa del Poeta Tràgic

Autor: Desconegut. Cronologia: Segle I d.C.

Tipologia i Localització

És una típica casa romana. Material: Pedra. Localització: Pompeia.

Anàlisi Formal

En principi, la casa tenia dos pisos, però només s’ha conservat la planta baixa. Una de les característiques més curioses de les cases romanes és l’eix longitudinal. Si la porta és tancada, la casa queda orientada cap a l'interior.

Parts Importants de la Casa Romana

Quan entrem a l’interior per la porta principal, aquesta dona al vestibulum. Aquest permet accedir a l’atrium, que està obert per dalt. Aquesta obertura del sostre que recull l’aigua es diu compluvium. El petit estany que recull l’aigua...

Bàrcino: La colònia romana

La colònia romana de Bàrcino va ser fundada per l’emperador August al final del s. I aC, en territori de la tribu ibera dels laietans; va ser anomenada Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i tenia una extensió d’unes 10 hectàrees.

El motiu principal de la seva fundació va ser tenir el control dels dos eixos de penetració en el territori interior: els rius Llobregat i Besòs. La ciutat, de nova planta i a dalt d’un petit turó, tenia forma de rectangle, tot i que particularment escapçat en cadascun dels seus vèrtexs per adaptar-se a la geografia del turonet. La insulae era regular i s’estructurava en paral·lel al cardo i al decumanus que es creuaven en el fòrum, l’actual plaça de Sant...

Dinasties de l'Imperi Romà: Julioclaudia i Flàvia

La Dinastia Julioclaudia (14-68 d.C.)

La primera acció que va fer August (14-68 d.C.) va ser restaurar els òrgans de govern per evitar els abusos que hi havia hagut durant la dictadura de Juli Cèsar.

Emperadors Julioclaudis

• Tiberi (14-37 d.C.): El seu regnat es va caracteritzar per la manca de conflictes a l’exterior.
• Calígula (Cai Cèsar) (37-41 d.C.): Besnebot de Tiberi, a qui va passar el seu poder. Va regnar durant un període curt, ja que va ser assassinat per un grup d’oficials a causa de les seves actuacions desgavellades. No havia designat cap successor.
• Claudi (41-54 d.C.): Oncle de Calígula, imposat per la Guàrdia Pretoriana. Va ser un emperador eficaç, sobretot en l’administració

L'oratoria

L'oratoria és l'art de parlar amb eloqüència en públic. Les cinc parts de què s'ocupa l'oratoria són: la invenció, la disposició, l'elocució, la memòria i la declamació.

Aristòtil va classificar l'oratoria en tres gèneres:

• Oratoria política o deliberativa.
• Oratoria judicial o forense.
• Oratoria demostrativa o epidíctica.

Demòstenes, Lisies i Isòcrates van ser els representants més destacats en els tres tipus d'oratoria.

Oratoria judicial: Lisies

Com a orador, Lisies destaca per dues qualitats:

• L'elegància i fluïdesa d'estil, fundades en un gran domini de l'idioma àtic.
• La destresa per adaptar els seus discursos al caràcter de qui devia pronunciar-los.

Es conserven una trentena de discursos i, d'ells, mereix especial atenció...

Expressions Llatines i el seu Significat en Català

Termes Llatins d'Ús General

esnob

Terme d'origen anglès, persona que imita amb afectació les maneres, opinions, etc., d'aquells que considera distingits.

ex-libris

Marca o segell que s'estampa en els llibres per indicar-ne la propietat.

lapsus

Error o equivocació involuntària.

maremàgnum

Confusió, desordre, gran quantitat de coses barrejades.

ínterim

Interval de temps entre dues coses o esdeveniments.

memoràndum

Nota o escrit breu per recordar alguna cosa o per informar-ne.

plus

Quantitat addicional, extra.

postdata

Afegit al final d'una carta o escrit.

quid

El punt essencial, la qüestió clau.

quòrum

Nombre mínim de membres presents per a la validesa d'una reunió o acord.

rictus

Contracció dels llavis

Monarquia Romana: Estructura i Societat

1. Els Reis de Roma

   La tradició explica que a Roma hi va haver set reis:

   • El rei llatí Ròmul: Fundador de Roma i primer legislador de la ciutat.
   • Els tres reis sabins: Numa Pompili, Tul·lus Hostili i Ancus Marci, van eixamplar les fronteres i van fomentar l’esperit religiós.
   • Els tres reis etruscos: Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb, van urbanitzar la ciutat i van fer grans obres d’infraestructura.

2. Institucions Monàrquiques

   A la Roma primitiva hi va haver tres institucions fonamentals:

   • El Rei: Tenia tots els poders, inclòs el religiós. Era el cap suprem de l’exèrcit, del senat, de l’administració, de justícia i de la religió. Era elegit pel poble (populus) a proposta del senat.
   • El

1. La feina a l'època republicana

A l'època republicana, els homes lliures podien exercir diverses activitats: la política, el sacerdoci, la jurisprudència, el comerç, l'artesania i l'agricultura. Eren els esclaus, però, els qui suportaven la càrrega de les feines manuals més dures, encara que també feien activitats intel·lectuals.

Cada nou dies, els romans tenien un dia de descans coincident amb el dia de mercat. També aprofitaven aquest dia per visitar amics i parents.

3. Menjades i ritus alimentaris

El ientaculum, un petit esmorzar després de llevar-se, consistia en pa, formatge, mel i fruita.

El prandium, una espècie de pícnic o piscolabis que feien al migdia. Prenien carn freda, ous o embotits, així com fruita i vi. De vegades...

Estructura del Teatre Romà

Les parts principals de l'escenari romà eren:

• Proscaenium

  Plataforma rectangular i allargada on actuaven els actors. Es trobava sobre una plataforma elevada anomenada Pulpitum i quedava tancat per la frons scaenae, que feia de decorat.

• Postscaenium

  Lloc on els actors es vestien i desvestien (camerinos).

• Subscaenium

  Situat sota l'escenari, era el lloc on es guardava la maquinària escènica.

Estructura i Components de les Termes Romanes

Les termes eren centres socials i d'higiene amb diverses sales especialitzades:

• Apoditerium

  Habitació on els banyistes es despullaven i es vestien (vestidor).

• Capsarius

  Vigilant dels vestidors de les termes.

• Tepidarium

  Sala amb una temperatura tèbia que preparava els banyistes per al canvi de

El Marc Històric de Roma: Orígens i Evolució

La historiografia romana datava la fundació de Roma a la primavera de l'any 753 a.C., segons una versió mítica que relaciona herois amb divinitats.

Períodes de la Història de Roma

• Monarquia Romana: VIII-VI a.C. (753-509 a.C.)
• República Romana: V-I a.C. (509-27 a.C.)
• Imperi Romà: I a.C.-V d.C. (27 a.C.-476 d.C.)

La Monarquia Romana (753-509 a.C.)

Els reis de Roma es poden classificar segons el seu origen:

• Reis Llatins i Sabins:
  • Ròmul
  • Numa Pompili
  • Tul·lus Hostili
  • Anc Marci
• Reis Etruscs:
  • Tarquini el Vell
  • Servi Tul·li
  • Tarquini el Superb

Societat Romana durant la Monarquia

La societat es dividia principalment en dos grans grups:

• Homes Lliures:
  • Patricis: Membres de les famílies més il·lustres i antigues.
  • Clients: