Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Tractats sobre Retòrica

Sobre l’Orador (De Oratore)

Ciceró atribueix el seu èxit al treball i a la cultura general que ha adquirit, que l'han dut a un nou estil en oratòria. En treu la conclusió que l'oratòria necessita el coneixement de gairebé totes les ciències humanes: la literatura, la història, el dret i, sobretot, la filosofia. Ciceró defineix l'oratòria com l'art de parlar bellament i abundantment.

Els Cinc Elements Fonamentals del Discurs

Un discurs havia de constar de cinc elements fonamentals:

1. Inventio: Trobar els arguments més convenients.
2. Dispositio: Ordenar-los de la manera més efectiva.
3. Elocutio: Exposar-los amb el llenguatge adequat a la situació i al públic.
4. Memoria: Memoritzar el contingut del discurs de manera que

Les termes romanes: Montbui i Badalona

En l'època imperial, les termes estaven situades als banys públics i als gimnasos. Aquests espais incloïen una palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici. Tot i que obrien des de mig matí, la majoria de la gent hi anava a mitja tarda.

El preu d'entrada era baix, fet que permetia l'accés a totes les classes socials i a ambdós sexes, tot i que emperadors com Hadrià i Marc Aureli van intentar canviar aquest costum.

El recorregut de les termes

• Apodyterium: Era la primera sala del recorregut, el vestidor, on es deixava la roba sota la vigilància d'un esclau.
• Palestra: Zona per escalfar-se després d'untar-se amb oli i realitzar diferents activitats esportives.
• Tepidarium: Sala de banys de temperatura

Organismes executius i les Guerres Púniques

Organismes executius: censors, cònsols, edils, qüestors, tribuns de la plebs, dictador i mestre de cavalleria.

La Primera Guerra Púnica (264-241 aC)

La Segona Guerra Púnica (218-201 aC)

El Primer Triumvirat i la Guerra Civil

Pompeu, Cèsar i Cras van fer un pacte conegut com a triumvirat. Aquest govern tripartit tenia l’objectiu de repartir-se les províncies.

Aviat va morir Cras; amb això, Pompeu i Cèsar es van enemistar. Pompeu va intentar governar sol, mentre que Cèsar, després de les campanyes en la conquesta de les Gàl·lies, va tornar a Roma.

Cèsar va desobeir el Senat, va traspassar el riu Rubicó i va continuar la lluita contra els partidaris de Pompeu, els quals van ser derrotats a...

L’any dels quatre emperadors (69 d.C.)

Després de la mort de Neró, Roma va patir una guerra civil i en només dos anys es van succeir quatre emperadors: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià.

La dinastia flàvia

• Vespasià: Va reprimir la revolta dels jueus contra la dominació romana. Va ser molt popular pel seu caràcter afable.
• Tit: Va continuar el pla del seu pare Vespasià: va destruir el temple de Jerusalem, de gran importància per als jueus, i va acabar de construir l'amfiteatre que va començar el seu pare.
• Domicià: Germà de Tit, va fer construir, entre altres coses, el Palau Flavi i l'Arc de Titus (per commemorar la victòria del seu germà a Jerusalem).

Els Antonins

• Nerva: Va ajudar els ciutadans més desfavorits. Va crear un fons per

Empúries: Porta d'Entrada de la Cultura Clàssica

L'Empordà, per la seva situació geogràfica, ha estat pas de moltes civilitzacions i totes, en major o menor mesura, hi han deixat empremta.

Les restes arqueològiques d'Empúries, situades a l'Escala (l'Alt Empordà), són un testimoni excepcional de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se oficialment fa cent anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània i l'única colònia grega conservada a la península Ibèrica que es pot visitar.

Fem un salt en el temps i vegem quina ha estat la història d'aquestes terres, habitades des d'abans que arribessin grecs i romans.

Els Pobladors Ibers de

L'arribada dels romans a la Península

L'any 218 aC, els romans entraren a la Península a través d'Empúries per la seva situació geogràfica i el seu fàcil accés. Aquests territoris foren els primers a rebre les conseqüències de la romanització, és a dir, el procés pel qual s'implanten en un determinat territori la llengua, els costums, la cultura i les lleis de l'Imperi Romà.

El llatí va anar substituint la llengua ibèrica, sobretot a causa del seu prestigi i de les enormes facilitats que oferia per al comerç i per a una millor posició social. Així doncs, el llatí es va convertir en l'única llengua de la península Ibèrica.

La romanització a Catalunya

La romanització a Catalunya va ser primerenca, intensa i duradora. Varen...

Barcino

Fundació: Es va fundar com a colònia romana per part d’August, al voltant del 15 a.C.

La ciutat es va alçar damunt del mont Tàber. La seva extensió no superava les 10 hectàrees. L'estructura es va fer seguint el Cardo i el Decumanus.

La ciutat: S’han trobat restes de diverses domus, algunes molt grans, i restes de mosaics d’altres parts.

Les termes públiques van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal.

El fòrum es trobava a l'encreuament del Cardo i el Decumanus i abastava un ampli espai. Al fòrum s’hi alçava un gran temple.

La muralla es va reformar, es va fer més alta i se li van afegir torres de vigilància. Encara en queden restes.

S’han trobat dues necròpolis.

Al subsòl del Museu d’Història hi ha...

Virgili (70 a.C. – 19 a.C.)

Virgili va néixer a prop de Màntua, en una família modesta. Més tard va arribar a Roma, on va conèixer Mecenàs i va passar a formar part del seu cercle.

Quan ja havia escrit les Bucòliques (poemes protagonitzats per pastors) i les Geòrgiques (poema didàctic dedicat a l’agricultura), August li encarregà celebrar els orígens de Roma i la seva nissaga. Dedicà 11 anys de la seva vida a aquesta tasca, el fruit de la qual va ser l'Eneida.

Tot i així, Virgili no estava del tot satisfet amb la seva obra i va decidir viatjar a Àsia i Grècia per conèixer millor els llocs on es desenvolupava el poema. Mentre tornava cap a Roma amb August, va emmalaltir i va morir. Ell va demanar que l’obra es cremés, però...

Estaments: Senatorial i el dels cavallers. Distinció entre ciutadans i no-ciutadans va Perdent importància progressivament: drets ciutadania concedeixen cada vegada Amb +facilitat i amb + amplitud fins que s’acaben estenent a tots els habitants De Imperi en temps emperador Caracal·la, any 212.Nombre esclaus creixent. Molts eren alliberats(manumesos), passaven a constituir nou estament social Cada cop +nombrós i important: lliberts: no reconeguda ciutadania(sí seus Fills) i conservaven nomen seu antic amo. Molts destacar món negocis o ocupar Llocs gran responsabilitat nova administració imperial. 3.Història externa: de apogeu a crisi.-S.I aC: August incorpora a Imperi riquíssim regne Egipte i culmínà conquesta Hispània Després...

Què són les Metamorfosis d'Ovidi?

Les Metamorfosis d'Ovidi és un extens poema de 12.000 versos, escrit en hexàmetres dactílics i dividit en 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans. La característica comuna és la transformació de personatges i éssers humans en animals, plantes o constel·lacions, presentats en ordre cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar.

Estructura de l'obra

Després de començar amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi, l'obra es divideix en tres parts:

• Primer, els protagonistes són divinitats.
• Després, hi ha narracions sobre els herois i heroïnes.
• Finalment, les figures que els antics consideraven històriques, partint des de la guerra de Troia.