Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Fundació d'una Ciutat Romana

La ciutat de Roma va servir com a model, amb les seves institucions i edificis públics, per a la fundació de la resta de les ciutats de l'Imperi.

Les ciutats romanes van constituir un factor de romanització, ja que se solien situar estratègicament per controlar les rutes comercials i eren habitades, normalment, per colons, procedents d'Itàlia, que introduïen un factor d'estabilitat entre la població indígena.

Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d'una ciutat dels etruscs, i consistia bàsicament en el següent:

• En primer lloc, un àugur, un sacerdot que practicava l’endevinació pel vol i el cant dels ocells i per altres signes, consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava

L'arribada dels romans i la romanització

Abans de l’arribada dels romans a la península Ibèrica, hi habitaven els sorotaptes, els celtes, els ibers i els bascos. Roma va iniciar la seva conquesta el 218 a. C. S’inicia així un procés conegut com a romanització, consistent en la implantació de la cultura i del sistema de vida dels romans als territoris conquerits.

Amb la imposició del llatí vulgar, les llengües preromanes foren substituïdes, no sense abans deixar una empremta lingüística al llatí que romangué a les llengües romàniques posteriors (el substrat). La romanització al territori català fou primerenca, duradora i intensa, i finalitzà a causa de les incursions de pobles germànics, com els visigots.

L'etapa àrab

Tema: Guerres Púniques. Data: 218-201 aC. Espai geogràfic: Mar Mediterrània. Llegenda: (Explicar llegenda mapa)

Anàlisi de la Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica va ser la més important de les tres Guerres Púniques lliurades entre Roma i Cartago, que van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma. Roma va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar sent sobirana del seu territori nord-africà. La guerra es data des del 218 aC (data de declaració de guerra de Roma després de la destrucció de Sagunt) fins al 201 aC, any en què Aníbal i Escipió van acordar les condicions de rendició de Cartago. En la Segona Guerra Púnica destaca...

L'enginyeria romana: la construcció de ponts

Quan els enginyers romans es disposaven a construir una via, traçaven el recorregut en línia recta, però sovint hi havia obstacles, com ara un riu, que requerien un tractament especial. En aquest cas, calia construir un pont (pons) per travessar-lo. Els romans van aconseguir una gran perfecció i bellesa en la construcció dels seus ponts, gràcies als grans arcs de pedra fets amb enormes carreus units sense cap altre material. Aquests arcs s'assentaven sobre uns grans pilars construïts amb uns bons fonaments i reforços.

El traçat urbanístic de la ciutat

El traçat urbanístic: El traçat urbanístic es disposava a partir de dos grans carrers que es tallaven al centre de la ciutat. El primer...

Les obres de Virgili: Èglogues, Geòrgiques i Eneida

Les Èglogues o Bucòliques

Les Èglogues (o Bucòliques) presenten pastors poc reals que parlen sobre política. En la primera ègloga, hi ha dos pastors; un d’ells està altament agraït perquè un home (un déu) li ha ofert menjar (aquest home és Octavi August). En la quarta ègloga, Virgili esmenta l’època d’or que està a punt de començar. En el fons, l'autor explica les seves inquietuds i preocupacions utilitzant aquest mitjà, i els pastors són al·legòrics: representen persones reals. Virgili s'identifica amb Títir i el "jove diví" és August. Alhora, es desenvolupen poesies típiques pastorils amb amors idealitzats. Els pastors, a més, tenen un alt nivell intel·lectual....

Hispània Romana: Conquesta i Romanització

1a Etapa (218-202 aC): La Segona Guerra Púnica

L'exèrcit de Cartago ataca Sagunt, ciutat aliada de Roma. Com a conseqüència, Roma i Cartago inicien la Segona Guerra Púnica. Publi Corneli Escipió, comandant romà que va derrotar Anníbal a la batalla de Zama, va enviar dues legions a la Península Ibèrica. Van desembarcar a Emporion (218 aC) amb l'objectiu de tallar els subministraments de l'exèrcit cartaginès.

Roma va anar controlant poc a poc les ciutats ibèriques que pertanyien a Cartago (com Sagunt) i les colònies cartagineses (Cartago Nova i Gadir). Després d'haver guanyat la Segona Guerra Púnica i expulsat els cartaginesos, Roma va controlar la costa mediterrània. Roma va passar a...

Reis de la monarquia romana

Resum: Aquest text descriu els principals reis de la primera monarquia romana i les seves aportacions polítiques, religioses i militars. Es recullen els fets més rellevants de Numa Pompili fins a Tarquini el Superb, mantenint el contingut original però corregit i clarificat.

Numa Pompili

Numa Pompili: Quan Ròmul va desaparèixer, els romans van posar al tron un gendre de Tit Taci, Numa Pompili. Ell va reorganitzar la vida religiosa de Roma i era considerat un rei molt savi.

Tul·li Hostili

Tul·li Hostili: En morir el rei Numa, va pujar al tron Tul·li, un rei guerrer. Va declarar la guerra a les ciutats etrusques i, després, va emprendre un gran conflicte contra la gran ciutat rival d'Roma, Alba Longa. Aquesta ciutat...

Les obres d'Horaci

Els gèneres es distingien més per la mètrica que no pas per la temàtica. Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls: Sàtires, èpodes, odes i epístules.

1. Sàtires

• Mètrica: Hexàmetres dactílics.
• Contingut: 18 poemes en 2 llibres. Obra primerenca i força autobiogràfica.
• Estil: Critica la societat present amb una ironia més que no pas amb agressivitat; en general, hi predomina la burla amable per sobre de l'atac virulent, fruit de la desil·lusió.

2. Èpodes

17 poemes de joventut inspirats en la lírica grega. No són hexàmetres com les sàtires. Representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha temes molt variats: des de sàtires mordaces fins a odes...

El darrer viatge: Ritus funeraris romans

Funeral celebrat meticulosament: de la porta es penjaven branques de xiprer i no hi havia flama a l'altar; el cadàver era rentat i perfumat. Es passejava pel fòrum on es feia un discurs, i algunes cares es tapaven amb màscares de cera.

• Incineració: les cendres es dipositaven als nínxols (columbaris).
• Enterrament: els cossos eren inhumats a panteons.

Els cementiris se situaven a les afores de la ciutat. El dol durava 9 dies, durant els quals anaven vestits de negre i descuidats; se'ls recordava al febrer (mes de la purificació).

El món dels morts: L'inframón romà

Les ànimes anaven a l'infern (Hades-Avern), governat per Plutó i la seva companyia. Creuaven la llacuna Estígia conduïts per Caront,...

Conquesta romana de la península

Després de l'expulsió dels cartaginesos va començar la primera fase, el domini de la costa oriental de la península. El segon període de conquesta es caracteritza per les guerres contra els pobles de la meseta. Va ser una guerra llarga a causa de la resistència dels lusitans i dels celtibers fonamentalment. Una vegada pacificada una bona part d'Hispània, només quedaven fora del domini romà les terres del nord. Al final del segle I a.C. van ser sotmeses les bel·licoses tribus de càntabres i asturs.

Romanització

Es tracta d'una romanització més o menys profunda del seu sistema de vida, basat en uns elements cohesius comuns:

1. Mateixes lleis o dret romà.
2. Xarxa de comunicacions, tant per terra com per mar,