Història de la llengua catalana: de la romanització a l'Edat Mitjana
L'arribada dels romans i la romanització
Abans de l’arribada dels romans a la península Ibèrica, hi habitaven els sorotaptes, els celtes, els ibers i els bascos. Roma va iniciar la seva conquesta el 218 a. C. S’inicia així un procés conegut com a romanització, consistent en la implantació de la cultura i del sistema de vida dels romans als territoris conquerits.
Amb la imposició del llatí vulgar, les llengües preromanes foren substituïdes, no sense abans deixar una empremta lingüística al llatí que romangué a les llengües romàniques posteriors (el substrat). La romanització al territori català fou primerenca, duradora i intensa, i finalitzà a causa de les incursions de pobles germànics, com els visigots.
L'etapa àrab i l'organització dels comtats
Els àrabs desmuntaren el poder de la monarquia visigòtica. Aquest domini àrab durà només un segle al territori català, perquè els francs varen establir un territori des dels Pirineus al Llobregat per protegir la Gàl·lia de possibles atacs àrabs. Aquesta zona s’organitzava administrativament en comtats, dirigits per un comte nomenat per l’emperador. Aquests pobles posteriors a la romanització deixaren una empremta lingüística, coneguda com a superestrat.
El naixement del català preliterari (s. IX)
El comte de Barcelona Guifré el Pelós va unir els comtats d’Osona, Girona i Barcelona, els quals, juntament amb el Rosselló, formaran la unitat política de la Catalunya Vella, territori on nasqué el català com a varietat oral diferenciada del llatí (s. IX). És el que s’anomena català preliterari: llengua parlada a Catalunya entre els segles IX i XII.
El segle IX marca l’inici del català i això se sap per una sèrie d’indicis:
- El Concili de Tours (813): en què s’imposa la predicació en llengua vulgar i ja no en llatí, perquè les poblacions incultes no entenien ja la llengua culta.
- La Renovatio Carolingia: una iniciativa dels comtes francs de tornar el llatí a la seva puresa clàssica, perquè s’havia fragmentat i deteriorat molt.
El segle XII suposa la fi del català preliterari perquè hi apareixen els primers textos escrits en llengua catalana. L’any 988, el comte Borrell II inicia la independència de Catalunya respecte als comtats francs en negar-se a retre vassallatge a l’emperador franc.
El català a l'Edat Mitjana
A partir de la independència de la Catalunya Vella, s’inicia l’expansió, primer peninsular i després mediterrània, dels comtats catalans.