De Cèsar a August: del triumvirat a la fi de la República i l'inici de l'Imperi Romà

L'ascens i la caiguda de Juli Cèsar

Cèsar va basar el seu èxit en tres pilars fonamentals:

• La fidelitat dels soldats veterans, que havien rebut terres en compensació pels serveis prestats.
• El suport de la classe social pertanyent a l’ordre eqüestre.
• El seu prestigi popular, fonamentat en la simpatia de la plebs.

Amb aquests suports sòlids, fou nomenat dictador vitalici. A més, va acumular en la seva persona els càrrecs més importants: censor, pontífex màxim i imperator. Malgrat el seu poder i la seva activitat política frenètica, els aristòcrates consideraven Cèsar un opressor de les velles llibertats republicanes. Per tot això, un grup de nobles, dirigits per Brutus i Cassi, van organitzar una conjura que va culminar amb l’assassinat de Cèsar el dia dels idus de març de l’any 44 aC, en una sessió del Senat celebrada al Teatre de Pompeu.

El Segon Triumvirat

Després de la mort de Gai Juli Cèsar, les lluites van continuar entre els partidaris del vell sistema republicà i els seus continuadors. Els caps visibles van ser Octavi, nebot i hereu de Cèsar, i Marc Antoni, el seu lloctinent. Tots dos, juntament amb Lèpid, van decidir formar un segon triumvirat, una mena de dictadura de tres persones, per a un període de cinc anys. Una de les seves primeres víctimes va ser Ciceró.

Els triúmvirs van eliminar els assassins de Cèsar a Filips (Macedònia) i aviat van prescindir de Lèpid. Marc Antoni i Octavi van arribar a un acord segons el qual es repartien el poder i segellaven una aliança amb el casament de Marc Antoni amb Octàvia, germana d'Octavi. Tanmateix, Marc Antoni aviat va repudiar Octàvia i se’n va anar amb Cleòpatra, amb qui es va casar l'any 37 aC.

Octavi va aprofitar l'ocasió per iniciar una guerra de propaganda, acusant Marc Antoni de pretendre convertir l'Imperi Romà en una monarquia hel·lenística amb Cleòpatra. Quan Marc Antoni va esdevenir impopular a Roma, va esclatar novament la guerra civil, declarada pel Senat a petició d'Octavi. La batalla decisiva va tenir lloc contra la flota de Cleòpatra a Àccium (Grècia), l'any 31 aC. Antoni i Cleòpatra van escapar cap a Egipte, perseguits per Octavi. Marc Antoni es va suïcidar abans de l'arribada d'Octavi, i Cleòpatra no va trigar a fer el mateix. Això va marcar la fi de la República Romana, i Octavi va quedar com l'únic amb prou autoritat i poder per administrar tot el món sotmès a Roma.

La instauració de l'Imperi: August

Un cop vençut Marc Antoni, Octavi va esdevenir l'únic senyor de Roma. Després d'un segle de guerres civils, la República estava a punt de conèixer un llarg període de pau interna a costa, però, de perdre definitivament la seva essència: una constitució basada en el govern del Senat, dels magistrats i del poble.

La gent va acceptar fàcilment el nou sistema de govern: el règim imperial, que es basaria en un govern de caire monàrquic exercit per una única persona i que duraria fins a l’any 476 dC. De fet, l’extensió de l’imperi feia inoperant una política de majories basada en el govern del Senat i d’uns cònsols anuals. El Senat estava molt desprestigiat per no haver aturat el cicle de lluites civils, i l’antiga aristocràcia republicana anava desapareixent a poc a poc.