Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Cronologia dels Reis de Roma: De la Fundació a la República

Ròmul (753-716 aC)

• Fundació de Roma com a asil. Festa del déu Consus.
• Rapte de les Sabines: Dilema entre esposos sabins i pares romans.
• Establiment de la Diarquia amb Tit Taci.
• Creació del Senat.
• Organització de Roma en 30 cúries (Tamnes, Tiscienes i Luceres).
• Formació de la Primera Legió: 3000 homes (3KS) i 300 cavallers (300C).
• Regnat de 37 anys.
• 1 any d'Interregne (716-715 aC).

Numa Pompili (715-673 aC)

• Rei sabí, casat amb Tàcia (filla de Tit Taci).
• La seva filla, Pompília, fou mare d'Ancus Marci.
• Destacat per la seva saviesa i pietat religiosa.
• Institució del calendari, reglamentació de la religió, cerimònies i construcció de temples.

Tul·li Hostili (673-642 aC)

• Rei romà amb

Ovidi i la Poesia Elegíaca: Anàlisi Mètrica i Temàtica

Ovidi, a més de les Metamorfosis, va escriure nombrosos poemes elegíacs. A continuació, s'expliquen les característiques mètriques i els temes centrals d'aquest gènere en l’antiguitat, s'esmenten les seves obres principals en versos elegíacs, es detallen les relacions amb August i les conseqüències del seu exili, i es citen altres poetes romans destacats del gènere.

Característiques Mètriques i Temàtiques de l'Elegia

L’elegia és una composició en vers que, a Roma, es va desenvolupar principalment com a mode d’expressió dels sentiments amorosos i personals.

Estructura Mètrica: El Dístic Elegíac

Formalment, la poesia elegíaca està formada per dístics, és a dir,...

Proveïment de l'aigua i vies de comunicació

Proveïment de l'aigua i clavegueres

Les clavegueres (cloacae) eren túnels subterranis que recollien l'aigua de la pluja, els residus de les cases i de les termes, i anaven directament al riu.

Les vies de comunicació

Les vies de comunicació les van fer especialment per a l'exèrcit, perquè es pogués moure més ràpid i poder pacificar les revoltes. Aquestes vies les van utilitzar tothom i van millorar el comerç, les relacions entre la població civil i la gestió administrativa.

Tipus de carreteres

• Via: camí on podien creuar dos vehicles (més important).
• Actus: camí on només podia creuar un vehicle o un animal de càrrega.
• Iter: camí per a vianants, cavalls o lliteres.

La casa romana

Els romans...

Els visigots a Hispània

Els visigots van convertir Hispània en un estat. Abans del s. V hi van recórrer la Península diversos pobles bàrbars: els sueus, que es van establir a Galícia i van crear un regne. Després van arribar els visigots, que es van establir a la Meseta. No van venir com a invasors; per això eren considerats un exèrcit de l'Imperi. Però, quan l'Imperi va desaparèixer, van anomenar la seva capital Toledo i van crear el regne visigòtic.

• Expulsaren els sueus i van conquerir territoris del nord.
• Més tard expulsaren els bizantins que estaven al sud d'Hispània.
• Van abandonar les seves creences religioses i van acceptar el catolicisme.
• Van adaptar les seves lleis a l'est de Hispània i van acceptar els drets romans.

Arribada

Edificis públics i privats més significatius d’una ciutat

El cor de la ciutat era el fòrum. Era una gran plaça oberta i rodejada per un pòrtic amb columnes on hi havia edificis públics destinats a la religió i a l'administració.

• Temple: on se celebrava el culte de la religió oficial (Tríada Capitolina) i l'imperial. Els cultes religiosos es celebraven a l'exterior, davant del temple, on hi havia un ara per als sacrificis. Solien ser de planta rectangular, encara que també es construïren de planta circular.
• Basílica: edifici porticat de tres naus separades per columnes. Allà es reunia el tribunal de justícia i s'hi feien reunions de negocis. Finalment va passar a utilitzar-se com a lloc de culte cristià.
• Cúria: lloc on es celebraven

Temps i Context Històric del Temple

Temps i Context: Aquest temple, datat del segle I aC (any 16), va ser edificat durant l'època d'Octavi August (27 aC - 14 dC), el primer emperador romà. Durant el curs dels segles V, IV i III aC, Roma va deixar de ser una ciutat-Estat per constituir-se en un Estat fort i un poderós imperi militar i colonitzador. En aquesta etapa, es van fer molts progressos en planificació urbana i en la construcció d'obres públiques; es va estendre per tot l'Imperi la llengua oficial, el llatí, i es va començar a aplicar el Dret romà. Ara bé, Roma no va assolir la màxima expansió fins al segle II aC, quan va ocupar totes les terres que envoltaven la Mediterrània. Els pobles que habitaven aquelles terres van...

Glossari de paraules i expressions tradicionals

• A cabassos: amb molta quantitat, moltíssim, de valent.
• Acotolat: acostadet, arrimat.
• Aixada: eina per cavar al camp; amb una planxa de ferro a un dels extrems del pal.
• Albardar: fer algú objecte de burla, enganyar.
• Ataüllar: mirar des d'un lloc alt per observar alguna cosa.
• Aviar-se: marxar, sortir.
• Bancalets: trossos petits de terra plana conreada.
• Borrasses: la part més basta de l'estopa que deixem sense netejar.
• Botifarra: joc de cartes.
• Catxamones: cop a la galta de forma carinyosa.
• Clissar: veure.
• Còdols: fragment de roca dura, de dimensions variables, allissat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament.
• Conciliàbul: reunió per parlar.
• D'amagot, d'amagatons: d'amagat.
• Doble: mesura de

Expressions Llatines Essencials i el seu Significat

• Casus belli: Motiu de guerra.
• Vis comica: Caràcter còmic.
• Sub iudice: Sota judici.
• Ignorantia non excusat: El desconeixement de la llei no eximeix. (Exemple: Et posen una multa, saps que és justa i ho reconeixes, però no et perdonen la multa).
• Persona non grata: No benvingut.
• Cum laude: Amb honors. (Exemple: Noi que es gradua amb un 10).
• Honoris causa: A una persona amb fama se li atorga un càrrec o títol.
• Intelligentia pauca: Poca intel·ligència.
• De gustibus non disputandum: Per a gustos, colors.
• Aurea mediocritas: Daurada mediocritat (no destacar ni pel que és dolent ni pel que és bo).
• Si vis pacem, para bellum: Si vols la pau, prepara la guerra.
• Omnia vincit amor: L'amor ho pot tot.
• Ex aequo:

La lírica llatina: etimologia i característiques

Etimologia: La paraula lírica deriva del grec i es refereix a una composició acompanyada per la lira. Les poesies líriques expressen els sentiments i les emocions del poeta i utilitzen polimetria (varietat de mètriques).

Formes líriques: elegia i oda

• Elegia: cant acompanyat sovint per la flauta; evoca la idea d'un cant trist i d'amors desgraciats.
• Oda: cançó de tema més elevat o lleuger; sovint tracta l'amor, el vi i els plaers. També utilitza polimetria.

Neoteroi i poeta novi

Definició: El terme poeta novi (neoteroi) fou encunyat per Ciceró per designar certs poetes de la seva època. Aquest grup es caracteritza per un llatí ple d'helenismes i d'innovacions, amb un gust marcat per allò...

Els Etruscs i la Fundació de Roma

Etruscs: eren un poble industrial i comercial i van arribar a intercanviar els seus productes amb pobles d'Orient i, probablement, també d'Occident. Les ciutats que van fundar foren essencialment comercials i el conjunt s'anomena Magna Grècia.

L'Organització Social Primitiva

• Gens: grup de famílies que s'agrupaven en una unitat superior.
• Tribu: conjunt de gentes, al seu torn.

La relació entre les diverses famílies es duia a terme per mitjà del pater familias.

Els Reis de Roma

El rei llatí Ròmul fou el primer legislador de la ciutat. Després van venir els tres reis sabins: Numa Pompili, Tul·lus Hostili i Ancus Marci, que van eixamplar les fronteres i van fomentar l'esperit religiós i els bons costums que...