Anàlisi del Temple Romà: Història, Arquitectura i la Maison Carrée

Temps i Context Històric del Temple

Temps i Context: Aquest temple, datat del segle I aC (any 16), va ser edificat durant l'època d'Octavi August (27 aC - 14 dC), el primer emperador romà. Durant el curs dels segles V, IV i III aC, Roma va deixar de ser una ciutat-Estat per constituir-se en un Estat fort i un poderós imperi militar i colonitzador. En aquesta etapa, es van fer molts progressos en planificació urbana i en la construcció d'obres públiques; es va estendre per tot l'Imperi la llengua oficial, el llatí, i es va començar a aplicar el Dret romà. Ara bé, Roma no va assolir la màxima expansió fins al segle II aC, quan va ocupar totes les terres que envoltaven la Mediterrània. Els pobles que habitaven aquelles terres van ser romanitzats i van adoptar la manera de viure dels colonitzadors.

Característiques Arquitectòniques del Temple Romà

El tipus més comú de temple romà deriva del temple grec: una cel·la rectangular precedida d’un pòrtic amb columnes. Les diferències són, però, notables:

• Pot haver-hi tres cel·les quan el temple és dedicat a una tríade (Júpiter, Juno i Minerva).
• La cel·la està tancada (sense accés per la part posterior).
• L’edifici s’aixeca damunt d’un gran pedestal o podium (el podi accentua la majestuositat) amb escalinates d’accés només en un dels costats, en el qual hi ha el pòrtic.
• Finalment, la columnata que envolta el temple resta adossada als murs de la cel·la i perd la funció de suport (pseudoperípter).

D’aquesta manera es valora especialment la façana, ja que era el lloc on s’aplegava la gent per a les cerimònies.

La Maison Carrée: Un Exemple Destacat

La Maison Carrée és un temple hexàstil d’ordre corinti que destaca per la puresa de línies i pel seu estat de conservació. Cerca l’efecte simètric.

Funció Religiosa i Política

El temple tenia una funció religiosa i també política, ja que era un mitjà de representació i glorificació del poder de l'emperador August. Va ser dedicat als númens (nom de les divinitats que estaven relacionades amb les forces de la naturalesa) de Roma i d’August. Per això, no té relleus al·lusius; la decoració es redueix a elements vegetals.

Diferències amb els Déus Grecs

No té opistódomos o càmera posterior (per al sagrari), ja que els númens són invisibles i incorpòris, a diferència dels déus grecs, que tenien un caràcter antropomòrfic.