Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

L'esperit de l'època d'August

Tit Livi es va contagiar de l'esperit del segle d'August. Va lloar la glòria de l'emperador i va contemplar tota la història sota el seu prisma salvador, entenent que August havia arribat al poder per salvar la civilització romana.

Livi i la figura d'August

Per a Livi, August no és només un segon Ròmul; el considera el regenerador moral de l'antiga virtut romana i el fundador del venerable edifici que mai s'extingirà: la civilització romana. Aquesta lloança la fa en el proemi de la seva obra com si fos un monument d'honor.

Biografia de Tit Livi

Nascut el 59 aC a Pàdua, al nord d'Itàlia, es va formar en retòrica i filosofia. Cap al 30 aC va arribar a Roma, on es va dedicar a escriure la seva incommensurable...

Ciceró: Orador, Polític i Figura Clau de Roma

Ciceró és un homo novus, és a dir, no pertany a la classe social dels patricis, no és noble. Va destacar per ser tres coses:

• Un gran advocat.
• Un gran patriota.
• Un gran republicà.

Quan va començar a exercir càrrecs polítics va ser nomenat qüestor de Sicília, on va descobrir que Verres era un corrupte i el va denunciar. Ciceró va fer de fiscal i va pronunciar les set Verrines. En ser tan conegut per tota Roma, va acabar sent nomenat cònsol. Un grup de patricis encapçalats per Catilina van anar en contra de Ciceró per prendre-li el poder. Ell, en descobrir-ho abans que poguessin dur a terme la conspiració, la va avortar i va portar Catilina als tribunals, on va pronunciar les quatre Catilinàries....

Arquitectura Romana: Innovació i Pragmatisme

Des del punt de vista estructural, l’arquitectura romana marca un abans i un després. Els romans només van prendre la decoració grega, ja que les estructures constructives romanes eren més complexes, dinàmiques i pragmàtiques.

Ordres i Decoració

Pel que fa a la decoració, van introduir dos ordres arquitectònics nous que s’afegeixen al dòric, jònic i corinti:

• El toscà (dòric amb base).
• El compost (capitell corinti i volutes jòniques).

Les columnes podien tenir el fust llis o amb estries. El fris es componia de garlandes, sanefes i inscripcions.

Estructures i Materials

Quant a les estructures, els romans van utilitzar l’arquitectura de volta amb l’arc de mig punt; van perfeccionar i...

Apol·lo i Dafne (I)

Mentre Apol·lo s'encenia en flames, amb el pit cremant i alimentant un amor estèril. Però la Nimfa fugia més ràpid que l'aire lleuger i no s'aturava davant les paraules d'ell que cridava: “Nimfa, si us plau, queda't! Si us plau, no corris tant, atura la fugida! No tinguis por, jo no sóc un enemic, jo t'estimo!”.

El Déu corria més ràpid per l'esperança, ella més ràpid pel temor. Però finalment, havent-se esgotat les forces, havent estat vençuda per aquell esforç, mirant les onades del Peneu va dir: “Pare, ajuda'm!”. Tot just acabada la súplica, una somnolència profunda va envair les seves articulacions. En la cabellera creixia fullatge, en els braços branques, el peu abans tan ràpid s'adheria en...

Obres d'enginyeria romana

Els romans estaven convençuts que l'element principal de l'expansió comercial radicava en una xarxa de comunicacions completa i ben conservada. Les comunicacions es feien per les calçades o carreteres (viae) i a través de rius i del mar.

• Calçades: El paviment de les viae estava fet amb lloses de pedra ben encaixades i voreres amples. La distància es marcava amb fites de pedra (milliarum), cada milla. La calçada més famosa era la Via Augusta.
• Ponts: Construccions que formaven part de les vies romanes per travessar terrenys accidentats o rius. L'estructura utilitzava l'arc de mig punt amb voltes de carreus de grans dimensions; els pilars que sostenien els arcs solien tenir un tallamar o esperó.
• Aqüeductes: Inventats

Edificis del Fòrum

• Temples: Espais de culte a la religió imperial. L'accés estava restringit als sacerdots i magistrats; els fidels es reunien al voltant de l'ara per als sacrificis.
• Basílica: Seu del tribunal de justícia i centre de contractació comercial. La seva estructura va inspirar els temples cristians.
• Cúria: Lloc de reunió del senat local.
• Erari: Seu del tresor públic.
• Tribunes: Espais destinats als discursos polítics.
• Botigues: Establiments comercials situats sota els porxos del fòrum.

Grans edificis públics i privats

• Arcs de triomf: Monuments commemoratius de fets històrics o límits territorials.
• Edificis privats: Es dividien en domus (cases unifamiliars) i insulae (pisos de lloguer).

Espectacles i vida a l'amfiteatre

• Auriga:

La Lírica Llatina

La lírica conrea la poesia dels sentiments. Començà a partir de problemes interns, socials i econòmics. L'humanisme promou el cercle hel·lenitzant d'Escipió, reafirma la individualitat i el gust per la intimitat personal. Naixement de la poesia lírica caracteritzada pel refinament artístic i el tractament de les petites coses de la vida.

Grups principals

• El cercle de Lutaci Catul: on s'agrupaven i escrivien epigrames eròtics.
• Els poetae novi: se centraven en l'èpica, el drama i la sàtira, i promouen la creació d'obres curtes.

Autors destacats

• Gai Valeri Catul: conegut per la seva obra dedicada a Lesbia.
• Horaci (Venúsia, 65 aC - 8 dC): entrà en el cercle intel·lectual de Mecenàs. Destaca per la combinació inigualable

El Senat Romà: Institució Clau de la República

Creat durant la Monarquia, el Senat romà va arribar a tenir fins a 600 senadors. Inicialment, només els patricis podien accedir al càrrec, però posteriorment també ho van fer els plebeus. Els senadors d'origen plebeu rebien el nom de conscrits per distingir-los dels patricis. El càrrec era vitalici, i cada cinc anys els censors cobrien les vacants.

Entre les tasques concretes del Senat, destaquen:

• La ratificació de les lleis aprovades per les assemblees populars.
• La conducció de la política exterior.
• El control de les finances públiques.
• El manteniment dels costums.
• La declaració de l'estat d'excepció.

El Senat va ser la veritable institució dirigent de la República Romana.

Assemblees Romanes

Juli Cèsar: Biografia i trajectòria

Juli Cèsar va néixer l'any 100 a.C. Pertanyia a una família patrícia que pretenia descendir d'Iulus, fill d'Enees. Es va inscriure molt aviat al partit popular, a través del qual va iniciar la carrera política.

A partir de l'any 60 a.C., quan va formar el primer triumvirat amb Cras i Pompeu, la seva carrera política es confon amb la història general de Roma. L'any 59 fou nomenat cònsol i, quan va deixar el consolat, va anar com a propretor a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Transalpina; en nou anys va conquerir tota la Gàl·lia. Se'n va enfrontar a Pompeu i fou dictador l'any 48 a.C. Després del triomf de la guerra civil, es va convertir en l'amo de Roma. Morí assassinat al Senat l'any...

Bàrcino: La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna

La ciutat de Barcelona va ser fundada entre l'any 15 i 5 aC, en l'època de l'emperador August. Després de vèncer els càntabres i els àsturs, va projectar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica i va fundar la ciutat de Bàrcino. Ubicada sobre el traçat de la Via Augusta, la carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península, va rebre l'estatus de colònia amb el seu nom oficial: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

El traçat urbanístic de les colònies romanes

Va ser construïda seguint el traçat urbanístic de les colònies romanes. Tenia una planta rectangular amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó, i una...