Institucions Clau de la República Romana: Senat i Comicis

El Senat Romà: Institució Clau de la República

Creat durant la Monarquia, el Senat romà va arribar a tenir fins a 600 senadors. Inicialment, només els patricis podien accedir al càrrec, però posteriorment també ho van fer els plebeus. Els senadors d'origen plebeu rebien el nom de conscrits per distingir-los dels patricis. El càrrec era vitalici, i cada cinc anys els censors cobrien les vacants.

Entre les tasques concretes del Senat, destaquen:

• La ratificació de les lleis aprovades per les assemblees populars.
• La conducció de la política exterior.
• El control de les finances públiques.
• El manteniment dels costums.
• La declaració de l'estat d'excepció.

El Senat va ser la veritable institució dirigent de la República Romana.

Assemblees Romanes o Comicis: La Sobirania Popular

Les dues funcions principals de les assemblees romanes eren:

• L'elaboració i aprovació de les lleis.
• L'elecció dels magistrats.

Comicis Curiats (Comitia Curiata)

Aquesta va ser l'assemblea més antiga, una reunió del poble per cúries. Es tractava d'una assemblea patrícia de caràcter consultiu amb certes competències en temes judicials i administratius durant la Monarquia. Amb la constitució republicana, va perdre gairebé totes les seves atribucions, que van quedar reduïdes a certes formalitats religioses i polítiques.

Comicis Centuriats (Comitia Centuriata)

Aquesta assemblea reunia tot el poble, distribuït en cinc classes segons la fortuna. S'hi elegien els magistrats superiors, s'hi debatien i votaven les lleis proposades pel Senat mitjançant els cònsols. També s'hi ratificaven les declaracions de guerra i s'hi resolien les apel·lacions dels ciutadans condemnats a mort o a càstigs corporals. Va adquirir gran importància en temps de la República.

Comicis Tributs (Comitia Tributa)

Els comicis tributs eren una mena de circumscripció territorial que tenia origen en l'assemblea de la plebs. En el curs de la història, aquesta va anar guanyant prestigi i atribucions de tal manera que els patricis s'hi van incorporar i va prendre el nom de comicis de tributs. Més endavant, la votació per tribus era més representativa que no pas la votació per centúries, i va esdevenir un poderós instrument democràtic i l'òrgan principal de la sobirania popular.