Guerres púniques i crisi final de la República romana: resum
Resum
El document repassa les guerres púniques entre Roma i Cartago, des de la segona guerra fins a la destrucció de Cartago, i després la crisi final de la República romana: el conflicte entre optimates i populares, el primer i segon triumvirat, l'assassinat de Juli Cèsar i la victòria d'Octavi sobre Marc Antoni. Inclou també una comparació entre monarquia i república.
Punts clau
- La segona guerra púnica va acabar amb la victòria romana a la batalla de Zama l'any 202 a.C.
- Cató l'Ancià va impulsar la tercera guerra púnica amb la frase «Cartago delenda est», i Cartago va ser destruïda.
- Els optimates eren conservadors i els populares eren reformistes i sovint més populistes o revolucionaris.
- El primer triumvirat va unir Pompeu, Craso i Juli Cèsar; després de la guerra civil, Cèsar va vèncer Pompeu.
- Juli Cèsar va ser assassinat el 15 de març del 44 a.C. (les ides de març) per senadors encapçalats per Cassí i Brut.
- La batalla d'Actium (31 a.C.) va acabar amb la derrota de Marc Antoni i Cleòpatra, i el 27 a.C. Octavi va rebre el títol d'August.
Guerres púniques
Segona guerra púnica
Segona guerra púnica: els germans Escipió (els Corneli Escipions) van tenir un paper destacat a la península Ibèrica durant la guerra. La victòria decisiva sobre Anníbal a la batalla de Zama l'any 202 a.C. va posar fi a la contesa a favor de Roma.
Tercera guerra púnica
Tercera guerra púnica: el Senat romà, per insistència de Cató l'Ancian (fent servir la famosa expressió «Cartago delenda est»), va enviar un exèrcit comandat per Publio Cornelio Escipió Emilià, que va destruir completament Cartago.
Partits i conflictes polítics
Optimates i Populares
- Optimates: eren conservadors.
- Populares: eren reformistes i, sovint, més populistes o revolucionaris.
El primer triumvirat
Primer triumvirat: Pompeu s'uneix amb Craso i Juli Cèsar (formen el primer triumvirat). Cèsar inicia la conquesta de les Gàl·lies. Craso mor a l'Orient i, després d'aquesta pèrdua, les tensions entre Pompeu i Cèsar s'accentuen. Finalment, Cèsar guanya la guerra civil contra Pompeu. Pompeu es refugia a Egipte però és assassinat, i el faraó envia el cap de Pompeu a Juli Cèsar.
Assassinat de Juli Cèsar
Juli Cèsar: Cèsar tenia tant poder que molts senadors el consideraven un perill per a la República. Per aquest motiu fou assassinat per un grup de senadors comandats per Cassí i Brut, aquest últim fill adoptiu de Cèsar, el 15 de març de l'any 44 a.C., conegut pels romans com les ides de març.
Distribució de poder després de Cèsar
Després de la mort de Cèsar, Marc Antoni va quedar amb l'Orient, Lèpid amb l'Àfrica i Octavi amb l'Occident.
El segon triumvirat
Segon triumvirat: Marc Antoni, Octavi i Lèpid s'uneixen (formen el segon triumvirat) i lluiten contra els conspiradors Cassí i Brut, que són derrotats a la batalla de Filips.
Octavi, Marc Antoni i la guerra d'Orient
Un nou conflicte: Marc Antoni estava casat amb Octàvia, germana d'Octavi, però la repudià per casar-se amb Cleòpatra, reina d'Egipte. El comportament de Marc Antoni no fou ben vist per l'opinió pública romana. Amb la insistència d'Octavi, el Senat declara la guerra a Egipte. La batalla naval entre Octavi i Marc Antoni davant del promontori grec d'Actium el 31 a.C. acabà amb la derrota d'Antoni i de Cleòpatra. El 27 a.C. Octavi va retornar els poders extraordinaris del triumvirat al Senat; aquest, al cap de pocs dies i en agraïment, li va atorgar el títol d'August.
Vocabulari
Mare Nostrum: el mar Mediterrani.
Cartago Nova: ciutat i port cartaginès a Hispània (actual Cartagena).
Comparativa: monarquia i república
| Monarquia | República |
|---|---|
| Una persona té tot el poder | Poders repartits |
| El cap de govern és una persona | Poder col·legiat |
| Vitalici | Per elecció |
| Hereditari | Temporal |
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Qui va destruir Cartago a la tercera guerra púnica?
El Senat romà va enviar un exèrcit comandat per Publio Cornelio Escipió Emilià, que va destruir completament Cartago. La guerra va ser impulsada per la insistència de Cató l'Ancià.
Per què van assassinar Juli Cèsar?
Cèsar tenia tant poder que molts senadors el consideraven un perill per a la República. Un grup de senadors comandat per Cassí i Brut el va assassinar el 15 de març del 44 a.C.
Qui va guanyar la batalla d'Actium?
Octavi va vèncer Marc Antoni i Cleòpatra en la batalla naval davant del promontori grec d'Actium el 31 a.C.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.