Apol·lo i Dafne: La Transformació en Llorer

Llatí2,24 KB

Apol·lo i Dafne (I)

Mentre Apol·lo s'encenia en flames, amb el pit cremant i alimentant un amor estèril. Però la Nimfa fugia més ràpid que l'aire lleuger i no s'aturava davant les paraules d'ell que cridava: “Nimfa, si us plau, queda't! Si us plau, no corris tant, atura la fugida! No tinguis por, jo no sóc un enemic, jo t'estimo!”.

El Déu corria més ràpid per l'esperança, ella més ràpid pel temor. Però finalment, havent-se esgotat les forces, havent estat vençuda per aquell esforç, mirant les onades del Peneu va dir: “Pare, ajuda'm!”. Tot just acabada la súplica, una somnolència profunda va envair les seves articulacions. En la cabellera creixia fullatge, en els braços branques, el peu abans tan ràpid s'adheria en arrels inerts, a l'extrem tenia una copa.

Apol·lo, havent posat la mà dreta sobre el tronc, encara sentia tremolar el cor sota la nova escorça i donava petons al tronc; però l'arbre refusava els petons.

El déu va dir: “I ja que no pots ser la meva companya, certament seràs el meu arbre! Els meus cabells, la meva cítara, les nostres fletxes sempre et tindran; tu portaràs fullatges perpetus”.

Apol·lo i Dafne (II)

Interim Apollo in flammas abiit, pectore toto uritur et sterilem amorem nutrit. Nympha autem fugit ocior levi aura neque ad revocantis verba resistit: “Nympha, quaeso, mane! Moderatius, oro, curre, fugamque inhibe! Netimeas. Ego inimicus non sum, ego te amo!”.

Deus spe celer, illa timore celerior currit. Sed tandem, viribus absumptis, illa labore victa, spectans Peneidas undas “pater,” inquit, “fer opem!”. Vix prece finita torpor gravis ocupat artus: in frondem crines, in ramos bracchia crescut, pes modo tam velox pigris radicibus haeret, ora cacumen habet.

Phoebus, posita dextra in stipite, adhuc pectus sub novo cortice trepidare sentit et oscula ligno dat; refugit tamen oscula lignum.

Deus “at, quoniam coniunx mea non potes esse, arbor eris certe”, dixit, “mea! Semper habebunt te coma, te citharae, te nostrae, laure, pharetrae; tu perpetuas frondes geres”.

Descarregar

PDF Word HTML