Diccionari de paraules i expressions tradicionals catalanes
Glossari de paraules i expressions tradicionals
- A cabassos: amb molta quantitat, moltíssim, de valent.
- Acotolat: acostadet, arrimat.
- Aixada: eina per cavar al camp; amb una planxa de ferro a un dels extrems del pal.
- Albardar: fer algú objecte de burla, enganyar.
- Ataüllar: mirar des d'un lloc alt per observar alguna cosa.
- Aviar-se: marxar, sortir.
- Bancalets: trossos petits de terra plana conreada.
- Borrasses: la part més basta de l'estopa que deixem sense netejar.
- Botifarra: joc de cartes.
- Catxamones: cop a la galta de forma carinyosa.
- Clissar: veure.
- Còdols: fragment de roca dura, de dimensions variables, allissat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament.
- Conciliàbul: reunió per parlar.
- D'amagot, d'amagatons: d'amagat.
- Doble: mesura de capacitat.
- En orris: que es quedava en res.
- Engarbinat: emboirat, confús.
- Enllepolir: engrescar.
- Entrellucar: veure de lluny o incompletament.
- Escarnufar-se: fer-me burla.
- Eixir: sortir.
- Esmunyir-se: escapar-se.
- Espanyaportes: lladre de cases.
- Espill: mirall.
- Estalzí: sutge.
- Fumeral: xemeneia.
- Guipar: mirar ràpidament.
- Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada amb vela llatina.
- Madrilles: peix teleosti de l'ordre dels cipriniformes, que viu en els cursos mitjà i baix dels rius mediterranis.
- Melitxa: petita formiga rogenca i, per extensió, marrec.
- Milhomes: home especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d'intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.
- Molló: petit moll.
- Panteixant: respirar amb panteix, de forma dificultosa.
- Plegar: entendre alguna cosa d'una conversa aliena.
- Posat de pinxo: adoptar una postura xulesca.
- Rabejar-se: posar una cosa dins de l'aigua corrent perquè quedi ben molla.
- Saula, sirga: corda llarga de cànem amb què s'arrossegava el llaüt al riu.
- Servar: governar una embarcació, un llaüt.
- Sirgar: fer avançar el llaüt en paral·lel a la riba estirant des de terra amb una sirga.
- Totxada: bastonada.
- Tupí: olla; de manera figurada, el cap d'una persona.
- Ufanar-se: mostrar-se orgullós.
- Xalar-se: esbargir-se alegrament, gaudir.
- Xiquet: noi.
- Xollar: tallar arran els cabells, el pèl, d'una persona o, en especial, d'un animal.
- Xombar: robar o agafar.