Glossari d'urbanisme i arquitectura romana: pla hipodàmic, insulae i domus

LlatíActualitzat el 3,09 KB

Resum

Glossari de termes clau de l'urbanisme i l'arquitectura romana. Recull conceptes com el pla hipodàmic, les insulae, el municipi, el cardo i el decumanus, la centuració, les colònies, la domus i l'aqüeducte. Permet entendre com els romans organitzaven les ciutats, els habitatges i el subministrament d'aigua.

Punts clau

  • El pla hipodàmic organitza els carrers en angle recte i pren el nom de l'arquitecte grec Hipòdam de Milet.
  • Les insulae eren blocs d'habitatges de lloguer de diversos pisos, construïts de maó i argamassa, habitats per ciutadans sense recursos per tenir una domus.
  • El municipi era una ciutat romana amb dret de ciutadania que conservava les seves institucions internes, adaptades a les de Roma.
  • El cardo era el carrer principal nord-sud i el decumanus el carrer principal est-oest del pla hipodàmic.
  • La centuració era el sistema de parcel·lació usat pels romans per organitzar l'espai, sobretot als territoris conquerits.
  • Les colònies eren ciutats fundades per ciutadans romans en territori conquerit, on es repartia l'ager publicus entre colons.
  • La domus era l'habitatge urbà típic de Roma, diferent de les vil·les situades fora de la ciutat o al camp.
  • L'aqüeducte transportava aigua en gran quantitat des de la font fins a la ciutat mitjançant recs, galeries subterrànies i ponts d'arcs.

Posa't a prova

Glossari de l'Urbanisme i l'Arquitectura Romana

Pla Hipodàmic

Un pla hipodàmic, també denominat 'pla ortogonal', 'en quadrícula' o 'en escac', és el pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars. L'apel·latiu 'hipodàmic' prové del nom de l'arquitecte grec Hipòdam de Milet, considerat un dels pares de l'urbanisme. Els seus plans d'organització es caracteritzaven per un disseny de carrers rectilinis i llargs que s'encreuaven en angle recte. El terme ortogonal es refereix als angles rectes.

Insulae

Les insulae eren, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les insulae eren utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges particulars (la domus). Es construïen de maó i argamassa i eren similars als edificis d'apartaments actuals.

Municipi (Municipium)

El municipi (municipium) fou cadascuna de les ciutats romanes amb dret de ciutadania, les quals conservaven les seves institucions internes derivades de l'antic ordre i adaptades per ser bàsicament iguals a les de Roma, sovint només amb canvis de nom.

Cardo

El cardo era el carrer principal que anava en sentit nord-sud en el pla hipodàmic romà.

Centuració (Centuratio)

La centuració (centuratio) era el sistema de parcel·lació amb el qual els romans organitzaven l'espai, especialment en els territoris conquerits.

Colònia Romana

Una colònia era una ciutat romana fundada ex novo per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides. Quan Roma es va anar expandint i sotmetent ciutats, es reservava una part dels territoris conquerits (l'Ager publicus) per repartir-la entre ciutadans pobres que no podien esperar terres al Latium, on predominava la gran propietat territorial. Es fundaven colònies, a les quals s'atribuïa una part de l'ager, i aquesta es repartia entre els colons. Els pobladors de les colònies romanes eren considerats ciutadans romans.

Decumanus

El decumanus era el carrer principal que anava en sentit est-oest en el pla hipodàmic romà.

Domus (Casa Romana)

La domus (en llatí, domus) fou l'habitacle típic de l'antiga Roma. Es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les. Les vil·les eren habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana) o al mig del camp, que disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).

Aqüeducte Romà

L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies i ponts d'arcs aeris.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Què és un pla hipodàmic?

És el pla urbanístic que organitza els carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars. Rep el nom de l'arquitecte grec Hipòdam de Milet.

Què eren les insulae romanes?

Eren blocs d'habitatges de diversos pisos, normalment de lloguer, utilitzats pels ciutadans que no es podien permetre una domus. Es construïen de maó i argamassa.

Quina diferència hi ha entre una domus i una vil·la?

La domus era la casa urbana habitual a la República i l'Imperi. Les vil·les estaven fora de les muralles (suburbanes) o al camp (rústiques), amb espais per a les feines agrícoles.

Què era una colònia romana?

Era una ciutat fundada ex novo per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides, on es repartien terres entre colons pobres. Els seus habitants eren considerats ciutadans romans.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Qui va donar nom al pla hipodàmic?
2. Què eren les insulae?
3. Quin era el carrer principal que anava de nord a sud?
4. Quin era el carrer principal que anava d'est a oest?
5. Què permetia l'aqüeducte romà?
6. Qui eren considerats els pobladors de les colònies romanes?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.